Raons per la República
3 d'abril de 2018 20:50 h
Qui són els CDR?
Imgin’t un di que tu, jo i el teu veí, i tmbé el del qurt, el forner i el conductor d’utobús, i quell qui cd mtí veus creur el semàfor l mteix hor però no sps qui és ni on v, i el mecànic i el tècnic de l’scensor i tmbé el del br i l fill del teu mic que fei temps que no veies i l doctor del CAP, i el del cixer del supermerct i l floristeri i més, molts més, us reuniu un di per dir PROU! ESTEM FARTS! No volem formr prt d’quest corrupció, d’quest engnyif, d’quest rebuig i odi envers els ctlns, d’quest frs, d’questes mentides.
Llegir-ne més
2 comentaris
Sergi Tarrés i Sales
3 d'abril de 2018 15:52 h
EL BLANQUEIG
És bstnt conegud l pràctic del blnqueig de cpitls dels que tenen diners sense declrr. No és res més que ixò de fer legl llò que no ho és, en termes cremtístics, convertir en diners o cpitl leglitzt quell que, sovint, prové d’ctivitt poc lícit. L’esclt mediàtic de desenes de csos de corrupció urbnístic o polític els últims nys ens hn fmiliritzt tn el terme que, com sol pssr, hem corregut el risc de normlitzr-lo. El fet és que el blnqueig pot ser de molts tipus però últimment estem ssistint un blnqueig de l imtge d’lguns líders per prt dels mitjns.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
3 d'abril de 2018 08:55 h
Els CDR o la defensa civil no violenta (3/4/2018)
Els CDR o l defens civil no violent (3/4/2018) L legitimitt de l’cció socil no ve de les lleis ni dels governnts. En democràci, el comportment socil, pcífic i serè, mrc l put d’un convivènci i un rcionlitt necessàries per un fructífer convivènci. El progrés d’un societt és conduir, de form continud per medi de les dotcions institucionls, l voluntt populr i els seus desfiments en bse l voluntt de l mjori, és dir, el de l meitt més u. En determindes circumstàncies, qun els governnts usurpen l voluntt democràtic o escrneixen l poblció, l gent mb més sensibilitt socil s’h de plntejr un respost, no violent però ferm, fi de posr un límit l vulnerció de drets i l’rbitrriett.
Llegir-ne més
Mònica Boquera
2 d'abril de 2018 20:52 h
REBUTJAR INICIATIVES QUE APOSTEN PER PRIORITZAR L’R+D NO ÉS UNA OPCIÓ DE FUTUR
L’gend de creixement i ocupció de l UE per l’ctul dècd es concret en l’nomend Estrtègi Europe 2020, que ssenyl el creixement intel·ligent, sostenible i integrdor com mner de superr les deficiències estructurls de l’economi europe i millorr l sev competitivitt i productivitt. Aquest document estbleix objectius comuns per tots els pïsos de l UE i supos un mrc de referènci en els àmbits de l UE, ncionls i regionls. Un dels objectius que estbleix quest estrtègi és que el 3% del PIB de l UE sigui invertit en recerc i desenvolupment (R+D).
Llegir-ne més
Joan Canadell
2 d'abril de 2018 20:41 h
La República Gradual
Ctluny no és Lituàni, nosltres hem de fer l Repúblic l ctln, no com ho frien ltres ncions totlment diferents nosltres. Els pïsos bàltics es vn independitzr en un context totlment diferent l nostre, diferent l de les Repúbliques ex-iugoslves, diferent l que tenien Escòci i Quebec qun ho vn intentr dins d'Estts democràtics rels. Espny no és Rússi, ni Sèrbi, ni Anglterr ni Cndà, però sí podem dir, j sense por equivocr-nos, que és un dels Estts menys democràtics de l UE... Primer conclusió per tnt, no ens podem emmirllr en cp procés d'independènci, hem d'nlitzr molt bé el nostre entorn i no prendre decisions precipitdes.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
2 d'abril de 2018 20:12 h
La batalla pel relat de les intencions
J vn cinc mesos sense Oriol Junquers (ni tmpoc Quim Forn). Esquerr Republicn el trob fltr cd di més. El misstge no cb d’rribr prt de l societt que des de les xrxes reclm mb sciett i tot cost l investidur de Puigdemont. Més enllà dels ctes d’homentge i record, i de l cmpny Free Junquers impulsd pels seus compnys de prtit, molts militnts es queixen que el líder republicà i vicepresident del prtit no té gire protgonisme ls mitjns en comprció mb el president Puigdemont, o d’ltres dirigents processts de JxC.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
1 d'abril de 2018 23:57 h
No callen Puigdemont ni engarjolant-lo
Crles Puigdemont h nimt el diumenge de ressurrecció difonent un misstge d’àudio des de l presó de Neumünster mitjnçnt un diputt del prtit de l’esquerr lterntiv lemny Die Linke. El president destituït pel 155 h cridt l gent no “bixr l guàrdi” dvnt un estt que ctu de form “utoritàri”. En un àudio de qulitt pobre que no pss dels 30 segons, li h dont temps cusr Mdrid de “retllr drets fonmentls” i de recordr el gest de les Ncions Unides en defens dels drets humns Ctluny. En concret, el consell de drets humns de l’orgnisme h dmès tràmit demndes tnt de Puigdemont com de Sànchez en defens dels seus drets polítics.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 d'abril de 2018 13:31 h
El 15 d’abril, la República catalana, Europa i el civisme
Ar i quí pot semblr que no eestem tn mlment com lguns ho ìnten, però, cl tenir molt present : ENS HEM ENFORTIR MOLT MÉS I EL PROPER 15 D'ABRIL A BARCELONA HEM DE SER FORTS. HEM D’INTENTAR SER DOS MILIONS DE PERSONES AL PASSAIG DE GRÀCIA. No estem tn mlment, per encr hem de millorr molt més. De tot mner cl sber el següent. - Un mjori d'lemnys està en contr de l'extrdició de Puigdemont. - Advocts prestigiosos lemnys pressionen Merkel.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 d'abril de 2018 10:11 h
Ni sedició ni rebel·lió... odi... contra els independentistes
L'ctució del jutge Llren i molts del seus seguidors, considernt seguidors tots els que creuen que ctu d'un mner correct, m'h fet pensr i recordr qulque sermó que ens fei lgun cpellà qun voli que creguéssim que el cristinisme er l doctrin perfect per ser cd di millors. No ens vren prlr mi de l sev ctució l'hor de denuncir persones que posteriorment vren ser fuselldes, no ens prlven de l sev responsbilitt en el fet que les cunetes espnyoles estiguessin plenes de cdàvers, ens prlven dels dimonis rojos, dels comunistes, i com és nturl quests provenien de Rússi, on hi hvi els contrris més grossos del cristinisme.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
31 de març de 2018 21:24 h
Sis mesos del dia que marca una generació
F just sis mesos, milers i milers de ctlns omplien multitud de col·legis que hvien de ser les seus de votció del referèndum d’independènci orgnitzt pel govern de Ctluny. L gent v dormir les escoles per protegir-les, i hi v ser tmbé durnt tot el di fi d’ssegurr que l votció es pogués dur terme mlgrt l violènci policil que des de primer hor es v nr desplegnt. Aquell di mrcri tot un generció de ctlns, que vn ser conscients de l mgnitud de l situció mesur que pssv l jornd. Ar, mig ny després, és evident que l’1-O és un cpítol l recorregut recent de Ctluny que no trob comprció -ni els col·lpses mjúscules de Rodlies l dècd pssd, ni l sentènci de l’Esttut, ni les grns mnifestcions independentistes, ni el 9N, ni fins i tot els temptts terrotistes de Brcelon i Cmbrils es poden comprr qunt repercussió i conseqüències.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs