5 d'abril de 2018 23:21 h
Aquest trd, els ctlns hn pogut destpr un mpoll de cv, com fei mesos (des del 21D) que no ho feien: Crles Puigdemont, el 130è president de l Generlitt, serà llibert demà de l presó de Neumünster, on h estt detingut fins que el jutge no decidís les mesures cutelrs. I què h decidit el jutge? Ahir, Gonzlo Boye, l’dvoct de Comín i Serret, puntv cp un bon notíci entrd l mtind: “Hoy v ser un buen dí ...y hí lo dejo”. Pleno l 15, que dirien els que juguen fer trvesses futbolístiques.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2018 16:25 h
En l ctulidd polític, demencil y que se encuentr en un espirl de locur y desciertos. Si l uténtic finlidd no confesd, pero profundmente movilizdor de estos personjes no es de convicción, ni siquier ideológic. Es llegr en el fondo gobiernos intemporles, en donde se mntengn sus hrenes y se resgurden ess cllejuels de hechos prohibidos pr posicionrse por encim de los derechos de los ciuddnos. Y propósito de ls byonets legles, byonets que inciden con más o menos crudez según sen los que sufren sus embistes y no hce flt reltr ejemplos de todos conocidos y muchos recientes.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2018 08:42 h
Estt de dret o lleis conveniènci: Ctluny vs. Espny (5/4//2018) L Unió Europe, com federció d’estts units per un ide liberl democràtic, ensopeg resultes de l dinàmic ctln mb un exigènci doble: mntenir un unitt de criteris en l’plicció de les lleis i de l’ltre grntir que tots els seus ciutdns tenen un trctment similr o igul. El cs Puigdemont j és un fer europeu del màxim nivell per mbdós motius. L relitt és que les coses es mouen per interessos polítics i econòmics, els quls necessiten vehiculr-se per medi dels prells de l’Estt, els quls tenen el dilem, ben lògic, de si fer-ho utoritàriment o l sev conveniènci (un si ltres no) o per medi de l’plicció del dret, que en quest cs equivl l delegció de sobirni per dmetre els principis i els dictts de les institucions comuns.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 23:21 h
Tot just qun ens posem escriure el testimonitge d’vui tenim notíci que JxC i ERC hn pctt provr d’investir ltr vegd Jordi Sànchez. El nostre estimt prologuist, que semblv que hvi de retornr l’ct per contentr Llren i conseguir l llibertt, s’hi v repensr veient que cd renúnci liment un mic més l jutge espnyolíssim. Així, mb l crt de l’expresident de l’ANC viv, els dos prtits mjoritris de l’independentisme ctlà mirrn de deixr en evidènci el Tribunl Suprem tirnt de les recomncions de l’ONU.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 20:45 h
“Considernt que és essencil que els drets humns siguin protegits per un règim de dret per tl que les persones no es vegin forçdes, com últim recurs, l rebel·lió contr l tirni i l'opressió” Preàmbul de l Declrció dels Drets Humns de les Ncions Unides No tindrn prou presons per tnt gent ni per tnt dignitt. Senyors de l Fiscli, del Tribunl Suprem, dels prtits constitucionlistes i del consens de l misèri, qun bns se’n fcin l ide de que l voluntt d’un poble no es dobleg bse de repressió ni d’mences (que només serveixen per demostrr l sev indecènci morl i intel·lectul) bns podrn començr prendre l just mesur de les coses i mirr de fer propostes polítiques per mirr de trobr l solució d’un conflicte polític.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 08:45 h
L’encert d’un repúblic grdul (com diu en Cndell) (4/4/2018) A nivell concret hi h moltes ccions que podem relitzr per firmr i consolidr les tímides psses de l repúblic ctln. Si bé l més importnt és prlr-ne i donr-li suport, fi de que més gent, prtits polítics i entitts de tot tipus, l secundin, fi de que en els episodis electorls obtingui més suports, tmbé és cert que hi h mrge de sobr per començr plntejr quest espi. En Jon Cndell, http://in.directe.ct/jon-cndell/blog/18524/l-republic-grdul, ho explic molt bé i ben clr: bndonr les empreses i els serveis d’empreses oligàrquiques espnyoles en l mesur del possible substituint-les per empreses ncionls, reduir l màxim el consum de prems i televisió espnyol (encr que sigui per higiene mentl, tès el cbl de mentides que s’hi boquen), ignorr les celebrcions i festes espnyoles d’exltció de l monrqui o del seu règim repressiu, i d’ltres ccions per potencir els vlors, l cultur i el coneixement del nostre propi pís (filir-se Òmnium, fer excursionisme,.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 21:10 h
Potser els sorprendrà que comencem el testimonitge dient-los que el Govern espnyol h pujt el sou ls membres del Tribunl Constitucionl. Fins un 13% li h pujt l president de l’òrgn, pssnt ser el càrrec públic més ben pgt de tot l’Estt. Bé, suposem que els que els comptes de l Cs Reil mengen prt. Introduït l’grïment de l’Estt l tsc ingent que h fet el TC per preservr l unitt d’Espny i ixfr l revolt ctln, el focus d’vui s’h mntingut tnt Alemny com l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 20:50 h
Imgin’t un di que tu, jo i el teu veí, i tmbé el del qurt, el forner i el conductor d’utobús, i quell qui cd mtí veus creur el semàfor l mteix hor però no sps qui és ni on v, i el mecànic i el tècnic de l’scensor i tmbé el del br i l fill del teu mic que fei temps que no veies i l doctor del CAP, i el del cixer del supermerct i l floristeri i més, molts més, us reuniu un di per dir PROU! ESTEM FARTS! No volem formr prt d’quest corrupció, d’quest engnyif, d’quest rebuig i odi envers els ctlns, d’quest frs, d’questes mentides.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 15:52 h
És bstnt conegud l pràctic del blnqueig de cpitls dels que tenen diners sense declrr. No és res més que ixò de fer legl llò que no ho és, en termes cremtístics, convertir en diners o cpitl leglitzt quell que, sovint, prové d’ctivitt poc lícit. L’esclt mediàtic de desenes de csos de corrupció urbnístic o polític els últims nys ens hn fmiliritzt tn el terme que, com sol pssr, hem corregut el risc de normlitzr-lo. El fet és que el blnqueig pot ser de molts tipus però últimment estem ssistint un blnqueig de l imtge d’lguns líders per prt dels mitjns.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 08:55 h
Els CDR o l defens civil no violent (3/4/2018) L legitimitt de l’cció socil no ve de les lleis ni dels governnts. En democràci, el comportment socil, pcífic i serè, mrc l put d’un convivènci i un rcionlitt necessàries per un fructífer convivènci. El progrés d’un societt és conduir, de form continud per medi de les dotcions institucionls, l voluntt populr i els seus desfiments en bse l voluntt de l mjori, és dir, el de l meitt més u. En determindes circumstàncies, qun els governnts usurpen l voluntt democràtic o escrneixen l poblció, l gent mb més sensibilitt socil s’h de plntejr un respost, no violent però ferm, fi de posr un límit l vulnerció de drets i l’rbitrriett.
Llegir-ne més
