7 d'abril de 2018 00:00 h
"Es un vergüenz tener presos políticos en Europ". - Crles Puigdemont, Presidente legítimo de Ctluny, l slir de l cárcel en Alemni - (06 de Abril de 2018) Extrordinri semn pr l democrci. Más que eso, con lo que puede significr prtir de hor. Desde el corzón de l Unión Europe se h ddo un golpe de justici no-politizd que quedrá pr l histori en todos los píses que pertenecen ell. L función de circo que se está representndo desde el ldo de los que tienen un odio troz Ctluny, h cmbido de escenrio, de rtists, y hst de ciudd.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2018 23:26 h
Després de tot un mti de llrg esper, Crles Puigdemont h bndont oficilment l sev condició de pres pssdes les onze del mtí, però els ciutdns i l prems h hgut d’esperr fines ben bé les dues del migdi per veure’l sortir de l’edifici de l presó de Neumünster. Aquest h estt el moment més espert de l drrer setmn i Puigdemont el pres més importnt i cèlebre de l’ny de tot Alemny. I segurment més enllà. El president Puigdemont h fet un breu prlment en lemny, idiom en el qul h grït el trcte i els suports, i en nglès, que h fet servir per llençr un misstge de diàleg pcifist, diàleg Rjoy.
Llegir-ne més
6 d'abril de 2018 08:24 h
L demogrfi ctln: entre el dubte i el compte enrere. (6/4/2018) Les polítiques públiques per permetre cnvis rdicls que permetin un efectiv concilició fmilir, el suport l mternitt, l’estímul fiscl, el reconeixement les fmílies nombroses,... només són possibles, r per r, si es trenc un bucle de queix i desànim de curt termini provoct per un horitzó polític certment estrny i distnt. Efectivment, les polítiques espnyoles, centrlistes i poc congruents, no hi juden. L solució pot venir, en cnvi, del que supos i esdevé mb l repúblic ctln, com model de bse socil que respon necessitts i spircions populrs.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2018 23:21 h
Aquest trd, els ctlns hn pogut destpr un mpoll de cv, com fei mesos (des del 21D) que no ho feien: Crles Puigdemont, el 130è president de l Generlitt, serà llibert demà de l presó de Neumünster, on h estt detingut fins que el jutge no decidís les mesures cutelrs. I què h decidit el jutge? Ahir, Gonzlo Boye, l’dvoct de Comín i Serret, puntv cp un bon notíci entrd l mtind: “Hoy v ser un buen dí ...y hí lo dejo”. Pleno l 15, que dirien els que juguen fer trvesses futbolístiques.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2018 16:25 h
En l ctulidd polític, demencil y que se encuentr en un espirl de locur y desciertos. Si l uténtic finlidd no confesd, pero profundmente movilizdor de estos personjes no es de convicción, ni siquier ideológic. Es llegr en el fondo gobiernos intemporles, en donde se mntengn sus hrenes y se resgurden ess cllejuels de hechos prohibidos pr posicionrse por encim de los derechos de los ciuddnos. Y propósito de ls byonets legles, byonets que inciden con más o menos crudez según sen los que sufren sus embistes y no hce flt reltr ejemplos de todos conocidos y muchos recientes.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2018 08:42 h
Estt de dret o lleis conveniènci: Ctluny vs. Espny (5/4//2018) L Unió Europe, com federció d’estts units per un ide liberl democràtic, ensopeg resultes de l dinàmic ctln mb un exigènci doble: mntenir un unitt de criteris en l’plicció de les lleis i de l’ltre grntir que tots els seus ciutdns tenen un trctment similr o igul. El cs Puigdemont j és un fer europeu del màxim nivell per mbdós motius. L relitt és que les coses es mouen per interessos polítics i econòmics, els quls necessiten vehiculr-se per medi dels prells de l’Estt, els quls tenen el dilem, ben lògic, de si fer-ho utoritàriment o l sev conveniènci (un si ltres no) o per medi de l’plicció del dret, que en quest cs equivl l delegció de sobirni per dmetre els principis i els dictts de les institucions comuns.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 23:21 h
Tot just qun ens posem escriure el testimonitge d’vui tenim notíci que JxC i ERC hn pctt provr d’investir ltr vegd Jordi Sànchez. El nostre estimt prologuist, que semblv que hvi de retornr l’ct per contentr Llren i conseguir l llibertt, s’hi v repensr veient que cd renúnci liment un mic més l jutge espnyolíssim. Així, mb l crt de l’expresident de l’ANC viv, els dos prtits mjoritris de l’independentisme ctlà mirrn de deixr en evidènci el Tribunl Suprem tirnt de les recomncions de l’ONU.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 20:45 h
“Considernt que és essencil que els drets humns siguin protegits per un règim de dret per tl que les persones no es vegin forçdes, com últim recurs, l rebel·lió contr l tirni i l'opressió” Preàmbul de l Declrció dels Drets Humns de les Ncions Unides No tindrn prou presons per tnt gent ni per tnt dignitt. Senyors de l Fiscli, del Tribunl Suprem, dels prtits constitucionlistes i del consens de l misèri, qun bns se’n fcin l ide de que l voluntt d’un poble no es dobleg bse de repressió ni d’mences (que només serveixen per demostrr l sev indecènci morl i intel·lectul) bns podrn començr prendre l just mesur de les coses i mirr de fer propostes polítiques per mirr de trobr l solució d’un conflicte polític.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2018 08:45 h
L’encert d’un repúblic grdul (com diu en Cndell) (4/4/2018) A nivell concret hi h moltes ccions que podem relitzr per firmr i consolidr les tímides psses de l repúblic ctln. Si bé l més importnt és prlr-ne i donr-li suport, fi de que més gent, prtits polítics i entitts de tot tipus, l secundin, fi de que en els episodis electorls obtingui més suports, tmbé és cert que hi h mrge de sobr per començr plntejr quest espi. En Jon Cndell, http://in.directe.ct/jon-cndell/blog/18524/l-republic-grdul, ho explic molt bé i ben clr: bndonr les empreses i els serveis d’empreses oligàrquiques espnyoles en l mesur del possible substituint-les per empreses ncionls, reduir l màxim el consum de prems i televisió espnyol (encr que sigui per higiene mentl, tès el cbl de mentides que s’hi boquen), ignorr les celebrcions i festes espnyoles d’exltció de l monrqui o del seu règim repressiu, i d’ltres ccions per potencir els vlors, l cultur i el coneixement del nostre propi pís (filir-se Òmnium, fer excursionisme,.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2018 21:10 h
Potser els sorprendrà que comencem el testimonitge dient-los que el Govern espnyol h pujt el sou ls membres del Tribunl Constitucionl. Fins un 13% li h pujt l president de l’òrgn, pssnt ser el càrrec públic més ben pgt de tot l’Estt. Bé, suposem que els que els comptes de l Cs Reil mengen prt. Introduït l’grïment de l’Estt l tsc ingent que h fet el TC per preservr l unitt d’Espny i ixfr l revolt ctln, el focus d’vui s’h mntingut tnt Alemny com l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
