Ramon Sendra
17 de setembre de 2007 21:40 h
I perquè vull el TAV (TGV)?
L'rribd del TAV (tren d'lt velocitt) està suposnt veïns i usuris de Renfe un cúmul de problemes: des de retrds injustificts Rodlies (el fmós cos d'quest estiu) fins vivendes hbittges que presenten seriosos indicis d'esfondrment. Sense oblidr el prny nti-estètic (no diré nti-nturl) que supos trçr un líni físic entre Brcelon i Mdrid. Un més, vj. Però qun tot ixò té lloc, sempre hi h lgú que diu "pciènci, que vit tindrem el TAV" (de fet, normlment, diuen AVE). I mi què? És que el TAV obrirà els ulls tot Ctluny? Vl l pen tnt inversió, destross i mls de cp? Prlen-me.
Llegir-ne més
2 comentaris
Gerard Ollé
17 de setembre de 2007 20:17 h
Espanya, ni oblit ni perdó!
Els ctlns no som els primers! Espny/Cstell durnt molts segles h estt robnt i oprimint pobles un bnd i l'ltr de l'Atl&grve;ntic gunynt-se l'odi d'quells que no obliden. D'quest mner no hn sbut conservr cp de les seues col&ogrve;nies. Sembl que quest comportment ptol&ogrve;gic el porten ls gens, i &ecute;s clr, r el ptim les col&ogrve;nies de l pen&icute;nsul, les &ucute;niques que conserven. Per&ogrve; de l mteix mner que hn perdut l rest, que ens robin i estrngulin tn com puguin perqu&egrve; vit serem hist&ogrve;ri.
Llegir-ne més
Montserrat Terrones
17 de setembre de 2007 15:18 h
Referèndum? Ni al 2200
Els ctlns i els bscos ho tenim ben fumut per conseguir fer un refer&egrve;ndum, j sigui el 2007, el 2014 o el 1.369.523. L principl trv &ecute;s legl, perqu&egrve; segons l llei necessitem el perm&icute;s de l’Estt espnyol per convocr-lo, i quest no sembl estr mss entusismt mb l ide. Per qu&egrve; es neguen txtivment deixr-nos fer quest consult populr de cr&grve;cter pc&icute;fic i bse democr&grve;tic? L respost &ecute;s ben senzill. No &ecute;s que tinguin por que l respost sigui un mssiu S&Icute; fvor de l independ&egrve;nci.
Llegir-ne més
Joan Camp
17 de setembre de 2007 05:00 h
La Constitució errònia
Sr. Zptero, li demno que per un moment fci un exercici d'imginci&ocute;. El que li suggereixo de fet, &ecute;s que per un instnt s'imgini que l Constituci&ocute; provd el 1978, l'ny en que vig n&ecute;ixer jo mteix, pugu&ecute;s incorporr lguns errors. Insisteixo en que tot plegt no &ecute;s m&ecute;s que un trebll de pol&icute;tic ficci&ocute;, no se m'esveri. Imginis tmb&ecute; que quests suposts errors puguessin estr perjudicnt un importnt nombre de ciutdns. Provi-ho. Pensi que ls nys següents de l mort del dictdor Frnco, l'mbient encr estv un xic enrrit, i els poders f&grve;ctics cpitnejts per un ex&egrve;rcit crescut potser, nom&ecute;s potser, vn pressionr un mic l situci&ocute; de trnsici&ocute; que v viure quest estt.
Llegir-ne més
Gabriel Pena
16 de setembre de 2007 13:59 h
Ho acceptaràs, o bé t'immolaràs?
Vius, mtent, els dies previs l’inici del primer curs universitri. T’hn venut que ets prop d’un bon oportunitt per invertir el futur. Els frontes com un cdell dispost empssr-se, d&ogrve;cilment, l mt&egrve;ri grnuld i les mneres impertinents que fci flt. Si conv&ecute;, t’hi posr&grve;s un embut. Ben vit dur&grve;s crpet corportiv, com els m&ecute;s grns, qui mirr&grve;s mb gnes d’emmirllr-t’hi. Amb gnes de, com ells, estr tocr de l’Olimp, d’un sou que et permeti el cotxe desitjt i l segon resid&egrve;nci &ndsh;l primer &ecute;s un &grve;tic-hbitci&ocute; cs dels pres.
Llegir-ne més
Ramon Sendra
14 de setembre de 2007 17:54 h
TDT i alta definició
Poc inter&egrve;s ixecr&grve; segurment quest comentri, per&ogrve; teni gnes de prlr-ne. Tothom &ecute;s conscient que, si m&ecute;s no bns dels 2010, es produir&grve; "l'pgd nl&ogrve;gic". Aquest fet &ecute;s menys inversemblnt del qu&egrve; sembl. L'ctul tecnologi d'emissi&ocute; d'ones vi terrestre &ecute;s obsolet, que dt de mitjns del segle psst. Fei flt un remodelci&ocute; que solvent&ecute;s lguns dels problemes i defici&egrve;ncies de l'ctul sistem. L topologi digitl permet que ll&grve; on bns hi cbi un cnl nl&ogrve;gic r n'hi c&grve;piguen m&ecute;s; que mb menys potenci s'rribi ls mteixos llocs i de mner m&ecute;s fible (mb menys interfer&egrve;ncies); o que, fins i tot, poguem tenir noves eines com l comunicci&ocute; bidireccionl, interctivitt; etc.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 de setembre de 2007 13:34 h
Macbeth
El 15 d’gost de l’ny 1.057, Mcbeth &ecute;s derrott i ssssint l btll de Lumphnn. Amb el ps del temps, quest rei escoc&egrve;s cbr&grve; esdevenint el prdigm de l’mbici&ocute; i de l prnoi, que tntes vegdes sembl compnyr &ndsh;qusi inevitblement&ndsh; quells que ostenten el poder. I, fonmentlment, quest estigmtitzci&ocute; &ecute;s responsbilitt de Willim Shkespere, mb un obr dtd el 1606 i modificd substncilment el 1615 per Thoms Middleton, mb l’fegit&ocute; d’lgunes escenes extretes d’un text propi, titult L bruix.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
14 de setembre de 2007 05:00 h
El web i el catàleg de la vergonya: IKEA se’n fot de tots nosaltres
Des del 2001 que l Pltform per l Llengu est&grve; procurnt que IKEA distribueixi els ct&grve;legs en l nostr llengu mb tot normlitt, i que quest pregui en el web mb tots els ets i uts, en les mteixes condicions, ni m&ecute;s ni menys, que l rest de comunitts lingü&icute;stiques comprbles mb l ctln on ctu l multincionl suec. Aix&ogrve; que sembl tn f&grve;cil i que IKEA ix&icute; mteix h fet des d’un bon principi mb el dn&egrve;s, el noruec, l’islnd&egrve;s, el grec (tnt Gr&egrve;ci com Xipre), l’eslovc, l’hongr&egrve;s, el txec, el neerlnd&egrve;s, el portugu&egrve;s, el fin&egrve;s, l’hebreu o per l frnc&egrve;s i el neerlnd&egrve;s B&egrve;lgic, o per l’ngl&egrve;s i el frnc&egrve;s l Cnd&grve; o l’lemny, l’itli&grve; i el frnc&egrve;s Suïss, &ecute;s un objectiu inssolible per l ctl&grve;; i per un r&ocute;: “No li d&ocute;n l gn”.
Llegir-ne més
Maiol Roger
14 de setembre de 2007 00:04 h
Felicitats, Josu Jon
Josu Jon Imz &ecute;s un pol&icute;tic d'quells que pss reltivment despercebut, dels que les enquestes de populritt mi super el 50% de coneixement -ix, l'nlfbetisme pol&icute;tic-, d'quells que sempre estn segon fil. Els qui llegim l prems, per&ogrve;, sb&icute;em de l sev cpcitt de trebll. Trebll de prtit i de p&icute;s. Imz, fent un s&icute;mil futbol&icute;stic, seri el t&icute;pic migcentre defensiu, un Gttuso o Tour&ecute; Yy&cute;, el qui f l fein brut, b&grve;sic per l bon funcionment de l'equip per&ogrve; poc brillnt de cr l grn p&ucute;blic.
Llegir-ne més
Els altres andalusos
14 de setembre de 2007 00:00 h
Els perills de la caricatura
Despr&egrve;s de l'turdet estivl, hi tornem mb el nostre tercer venç editoril. Esperem que ho gudiu: Els perills de l crictur L inexctitud hist&ogrve;ric dels discursos que lineen i confonen el flmenc i d’ltres elements tribuïts l trdici&ocute; ndlus mb el frnquisme &ecute;s mnifest. En el cs del toreig, l confusi&ocute; &ecute;s doble: es conf&ocute;n el toreig mb Andlusi, i quest, l seu torn, mb l’Espny frnquist. Sovint s’oblid que en les seves fses inicils, tnt en el per&icute;ode flngist com en el ncionl-ct&ogrve;lic, el frnquisme v doptr com prdigm identitri elements extrets de l trdici&ocute; de Cstell.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs