7 de gener de 2008 13:48 h
El 24 d’octubre de 1795 Pol&ogrve;ni despreix del mp d’Europ, esqurterd per tres colossos en expnsi&ocute; (&Agrve;ustri, Pr&ucute;ssi i R&ucute;ssi). A principis d’quest mteix cent&ucute;ri, Ctluny tmb&ecute; hvi estt v&icute;ctim del joc d’interessos de l’equilibri europeu. En mbd&ocute;s csos, els mls venien &ndsh;com m&icute;nim&ndsh; de les crisis del segle XVII. Tl com expos Antoni Simon Construccions pol&icute;tiques i identitts ncionls, en quell “segle de ferro i foc” tn competitiu, moltes formcions hist&ogrve;riques d’origen medievl no hvien pogut consolidr un “modernitt” mss exigent en recursos fiscls i militrs.
Llegir-ne més
7 de gener de 2008 00:44 h
L’independentisme h d’nr mb molt mb compte. Avui di el discurs h de prendre un ltr direcci&ocute;. D’ix&ogrve; mteix me n’he dont perqu&egrve; per quests dies de festes ndlenques he fet un petit vitge Sevill mb l fm&icute;li. He vist i he reflexiont. No me n’mgr&ecute; que he nt fer el turist descrdment. No hi hvi estt mi jo Sevill i, per tnt, he fet les rutes t&icute;piques de l ciutt: L Ctedrl i L Girld, L Torre del Oro, El Plcio Rel Alc&cute;zr, Plz Espñ.
Llegir-ne més
6 de gener de 2008 13:19 h
Els resultts de les enquestes sobre l intenci&ocute; de vot en les properes eleccions no s&ocute;n especilment bons. Es trenc per primer cop l tend&egrve;nci l’lç de d’independentisme, cos que ulls dels espnyols i dels observdors de for poden fer creure que ix&ogrve; de l demnd de l independ&egrve;nci de Ctluny &ecute;s nom&ecute;s un fet cojunturl. El ctl&grve; emprenyt se li h psst l’emprenyd i torn opcions ronbles. L bon not&icute;ci &ecute;s que l’independentisme consolid el grup prlmentri tot i perdre dos o tres diputts i el regionlisme es qued igul.
Llegir-ne més
5 de gener de 2008 15:45 h
El 1513, Nicolu Mquivel escrivi El pr&icute;ncep, potser l’obr m&ecute;s importnt de l filosofi pol&icute;tic occidentl. Aprtt en l mdures de l pol&icute;tic ctiv Flor&egrve;nci, Mquivel v utilitzr els coneixements d’un vid per redctr un trctt emp&icute;ric i pr&grve;ctic que condicionri l pol&icute;tic modern fins l’ctulitt. Cinc-cents nys m&ecute;s trd i tmb&ecute; prtt de l’lt pol&icute;tic -&ecute;s un t&ogrve;nic: Confuci j feu el mteix dos mil cinc-cents nys bns- &Ecute;dourd Blldur ctulitz els principis d’quell pr&icute;ncep medievl l pol&icute;tic ctul, pr&icute;ncep de l “monrqui presidencil” pel designi de les urnes.
Llegir-ne més
4 de gener de 2008 14:28 h
Qui pic primer, ho f dos cops. Aqu&icute; &ecute;s on resideix, en grn mesur, l import&grve;nci de les prim&grve;ries de Iow. Un ronment en clm i de mode rcionl ens fri veure que un flor no f estiu, que l primer de les grns cites electorls de les prim&grve;ries no &ecute;s el resultt finl; en definitiv, que no per gunyr Iow Obm ser&grve; el cndidt l Cs Blnc del prtit dem&ogrve;crt. L grndes (o l mis&egrve;ri) del sistem meric&grve; &ecute;s l curs de fons que suposen les eleccions prim&grve;ries.
Llegir-ne més
4 de gener de 2008 13:47 h
&Ecute;s evident que en els drrers nys s’h produit un ugment del coneixement de l hist&ogrve;ri del nostre p&icute;s. Despr&ecute;s de qutre d&egrve;cdes de dictdur i d’un trnsici&ocute; mss porug i poc mbicios, l’inter&egrve;s creixent d’&grve;mplies cpes de poblci&ocute; h perm&egrve;s desenterrr per l grn p&ucute;blic lguns dels episodis clu del nostre psst com&ucute;. Penso en els documentls que Televisi&ocute; de Ctluny h projectt tnt TV3 com l Cnl 33 mb uns bons resultts d’udi&egrve;ncies.
Llegir-ne més
4 de gener de 2008 12:00 h
Pr comprobr l clidd democrátic y l extensión rel de ls libertdes, nd como l rección del gobernnte nte ls crítics y mnifestciones contrris de los goberndos. Es previsible y hbitul que el gobernnte no ls cepte, e incluso que declifique l discrepnte, pero no lo es que tome represlis utilizndo el prto del Estdo en beneficio propio y contr el discrepnte. En este cso, el grdo de intensidd y sectrismo de ls represlis depende de l solidez democrátic de l sociedd tcd, del concreto sector represlido, y sobre todo de l ptrimonilizción del Estdo por el concreto gobernnte, y del resultdo de es correlción de fuerzs en cd momento dependerá l clidd de es democrci, que en el cso de l espñol continú en el bjo nivel en que l colocron l trnsición y el golpe del 23-F.
Llegir-ne més
3 de gener de 2008 23:49 h
Suposo que l mjori de lectors deuen con&egrve;ixer Ctloni Tody. Es trct d'un setmnri de pper que explic l'ctulitt en clu ctln per&ogrve; en ngl&egrve;s. I ho f en quest llengu perqu&egrve; els seus responsbles consideren que hi h un volum de p&ucute;blic resident Ctluny susceptible de voler seguir el di di del territori on viuen, per&ogrve; que per diversos motius tenen l'ngl&egrve;s com llengu d'&ucute;s, o si m&ecute;s no perqu&egrve; &ecute;s l llengu estrnger d'&ucute;s nivell mundil, i ix&ogrve; &ecute;s bo per difondre i fer rribr l'informci&ocute; d'qu&icute; l m&grve;xim de llocs possibles.
Llegir-ne més
3 de gener de 2008 00:44 h
Diumenge psst l sect ct&ogrve;lic espnyol venerv el “genio de l rz” i plsmv dues evid&egrve;ncies: Espny s’lluny de l societt civilitzd. Cd di un mic m&ecute;s ncionlment d&egrve;bil. L’ltr: el ctolicisme espnyol &ecute;s un m&ocute;n prt. &Ecute;s l’excus de l fcci&ocute; integrist de l p&grve;tri inherent tnt en el PP com en el PSOE (per m&ecute;s rodes de prems l contr), i per tnt, tmb&ecute;, constitutiu en l mjori d’espnyols. Urgeix desmrcr-se’n. Urgeix plsmr, d’un vegd per totes, el llst culturl, econ&ogrve;mic i pol&icute;tic.
Llegir-ne més
31 de desembre de 2007 14:15 h
Llegit i rellegit el ress&ocute; que v tenir en els mitjns de comunicci&ocute; el prtit entre Euskdi i Ctluny Sn Mm&ecute;s nom&ecute;s em qued que tmb&ecute; fer-me voluntri per les seleccions ctlnes. S&ocute;c dels qui pens que les grns estructures cost mss de fer-les moure i he nimt en m&ecute;s d’un ocsi&ocute; fer quelles petites ccions quotidines que ens propin l normlitt ncionl. F un temps us vig explicr les meves experi&egrve;ncies en el progrm de voluntrit lingü&icute;stic i r crec que hurem de continur militnt en el voluntrit per les seleccions ctlnes.
Llegir-ne més