29 de gener de 2008 13:33 h
Relment estic fins ls mteixos pebrots, que de verds estn j vermells incndescents, dels mleïts Ferrocrrils de l Generlitt de Ctluny. S&ocute;n l “niñ bonit” de l societt ctln gr&grve;cies l’espl&egrve;ndid servei que ofereix Renfe. Aix&icute; clr que ning&ucute; critic el Metro del Vll&egrve;s tenint Rodlies! Per&ogrve; no s’hi vl! I qu&icute; estic jo per cgr-m'hi! Winston Churchill v dir sobre l democr&grve;ci: “de tots els sistemes d’orgnitzci&ocute; d’un societt &ecute;s el menys dolent”.
Llegir-ne més
28 de gener de 2008 18:01 h
S&ecute;, d'entrd, que quest rticle podr&grve; nguniejr i fins molestr per inoport&ucute;. Demno disculpes i comprensi&ocute;, per&ogrve; no penso estr-me'n. L qüesti&ocute; que pretenc desenvolupr &ecute;s tb&ucute; per molts dels qui, com jo, ens movem en el cm&icute; per l no-depend&egrve;nci, ni pol&icute;tic ni econ&ogrve;mic, de l'Estt espnyol. Per&ogrve; mgr el cp sot l'l no h soluciont mi cp problem. S&ocute;c conscient que l llengu ctln i l conquest del seu dret ser considerd &lquo;l llengu del p&icute;s&rquo; (l hist&ogrve;ric &ndsh;l pr&ogrve;pi tl com diu vui l'Esttut&ndsh;; l'&ucute;nic oficil, tl com voldr&icute;em els que pretenem un nci&ocute; mb estt propi) &ecute;s, per ls m&ecute;s conscienciejts defensors de l independ&egrve;nci, un disposici&ocute; que voldr&icute;em veure fet relitt.
Llegir-ne més
27 de gener de 2008 21:23 h
Argelers és un nom sonor, fill de l’rgil o de les rgelgues, no està gire clr. Argelers és un poble turístic de cost. Argelers és sovint —mss sovint— Argelès-sur-mer. Argelers és un pltj enorme de l Ctluny Nord. Argelers, ho v deixr dit Agustí Brtr, és un Crist de dos-cents mil brços, un de les vergonyes de l Frnç de l igultt, l llibertt, l frternitt i totes questes punyetes, vells eslògns cducs, tcts de sng i de mentid. Ho expliquen molts llibres, Xvier Benguerel Els vençuts, sense nr més lluny, o el propi Brt Crist de 200.
Llegir-ne més
27 de gener de 2008 11:00 h
L'ltre di vig llegir que l dignitt h d'estr sempre un xic per sobre de l por. El ronment em v semblr molt encertt, i em v fer pensr que Ctluny hi h molt, molt por. Nom&ecute;s cl veure per exemple les mtr&icute;cules dels cotxes, i quntes llueixen l'E del p&icute;s ve&icute;. En llegir l frse m'sslt&grve; el dubte de si s'escu firmr que es pot ser pr&ogrve;piment indigne en l inconsci&egrve;nci, i en quest sentit estricte vig concloure que no. I no &ecute;s que, tl com en principi pot fer creure, l inconsci&egrve;nci hgi de suposr un tenunt que ncionlment ens reconforti en l justificci&ocute;.
Llegir-ne més
25 de gener de 2008 13:08 h
Jo tmbé vig llegir l crt de Pedro Jesús Fernández El Punt en l qul prlv d’un hipotètic mic entremlit que teni uns determints comportments incívics que mirv de justificr. Argumentv, en Pedro Jesús, que hi h coses que són inevitbles i deixv entendre que lguns d’quests comportment són, fins i tot, comprensibles o tolerbles. Acbv mb un ironi fin en relció ls costos que el seu mic imgint huri de pgr en concepte de mult pels seus ctes i que li podrien servir per finnçr l compr d’un hbittge for de l nostr ciutt.
Llegir-ne més
25 de gener de 2008 13:04 h
Ar que l bors vis que pot petr i r que s’punten possibles cnvis en l situci&ocute; econ&ogrve;mic del p&icute;s, l mrge del fet que s’propen unes eleccions i cl mirr-s’ho tot mb lup, no &ecute;s ml moment per recordr que j f nys que en els mbients esportius ctlns, l principl preocupci&ocute; s&ocute;n els diners mb els que fer front pressupostos de por, tnt si l’entitt &ecute;s petit com grn. L pressi&ocute; i l necessitt d’ugmentr els pressupostos credes per les competicions existents hn xoct mb l’ugment del cost de l vid i un cert desinter&egrve;s, no perqu&egrve; s&icute;, de les empreses ctlnes, esponsoritzr clubs i entitts mb necessitts creixents.
Llegir-ne més
25 de gener de 2008 11:52 h
L Pltform per l Llengu, mb l voluntt d’enriquir i fer portcions l discurs del bilingüisme com equiprci&ocute; d’oportunitts i drets de les dues llengües, volem preguntr ls prtits que defensen el bilingüisme si hn penst incloure en els seus progrmes electorls tot un s&egrve;rie d’ctucions b&grve;siques en mt&egrve;ri lingü&icute;stic que cldri impulsr per tl d’equiprr ctl&grve; i cstell&grve;, com per exemple: fer el ctl&grve; obligtori en l’etiquettge i instruccions de tots els productes; que els cossos de segurett de l’Estt i l just&icute;ci tenguin i s’drecin en ctl&grve; ls ciutdns qun quests ix&icute; ho desitgin; que l’dministrci&ocute; esttl tengui i s’dreci en ctl&grve; ls ciutdns qun clgui; que les comuniccions, retolci&ocute; de llocs p&ucute;blics i noms oficils de les empreses p&ucute;bliques i orgnismes oficils incloguin en igultt de condicions el ctl&grve;, qulsevol lloc de l’Estt; fer del ctl&grve; un llengu oficil de l’Estt i de l Uni&ocute; Europe; fer del ctl&grve; un llengu de trebll del Prlment i d'ltres cmbres de representci&ocute; esttls; que el DNI, pssport, monedes, segells i qulsevol documentci&ocute; oficil inclogui tmb&ecute; el ctl&grve;; que el sistem eductiu espnyol grnteixi l’ensenyment del ctl&grve; per tots els ciutdns de Ctluny residents en ltres territoris de l’Estt; que el sistem eductiu espnyol fci obligtori l’idiom ctl&grve; tot l’Estt, o b&ecute; que sigui opttiu prendre ctl&grve; en el domini lingü&icute;stic cstell&grve; i l mteix temps que tmb&ecute; sigui opttiu prendre cstell&grve; en el domini lingü&icute;stic ctl&grve;; que les m&ecute;s de 170 normtives que obliguen utilitzr el cstell&grve; l’Estt Espnyol tmb&ecute; obliguin utilitzr el ctl&grve;; que les delegcions interncionls de l’Instituto Cervntes ofereixin clsses de ctl&grve; i el mteril did&grve;ctic necessri.
Llegir-ne més
25 de gener de 2008 02:04 h
L'empresri Xvier Roig ( qui tinc el gust de con&egrve;ixer personlment) explicv j f temps en un rticle que el millor progrmri per gestionr entitts finnceres &ecute;s su&icute;s, que el millor progrmri per gestionr processos industrils &ecute;s lemny, i que el millor progrmri per gestionr el sector gropequri &ecute;s frnc&egrve;s. En quests estts no hn cret en cp cs un progrmri per veure si despr&ecute;s el podrien comercilitzr, sin&ocute; que senzillment s'hn dedict crer les eines que els feien flt per desenvolupr el sector que lideren nivell mundil.
Llegir-ne més
24 de gener de 2008 19:52 h
Doncs hi portv molts mesos trebllnt-hi. Ar j tinc l stisfcci&ocute; de poder-vos oferir quest reglet! Absolutment grtis! Tot per vosltres! Estic molt grtment sorpr&egrve;s de l bon collid que he tingut en quest espi, dels vostres comentris, sempre interessnts i sovint encertts, i que, poc poc, neu fent grn quest petit bloc que vig inicir un di de novembre de l’ny psst. Per tnt, com que us estic tn grït, qu&icute; us mostro el meu reglet: J tinc un nov web! Doncs s&icute;! Despr&ecute;s de m&ecute;s de 4 mesos de fein, j us puc oferir quest nou web.
Llegir-ne més
24 de gener de 2008 09:35 h
A segon de BUP, qun l’educci&ocute; f&icute;sic fei temps hvi resolt determints tics pedg&ogrve;gics, l mev clsse er sotmes l rigor mrg d’un professor tllt mb ml llet. Llibertinment cprrut en conseguir l’&egrve;xit dels m&ecute;s grssos l’hor de sltr el poltre, lgun di hvi rribt turr el temps per sentencir-nos: “¡no sb&ecute;is lo que est&cute;is hciendo!”. Dissbte &ecute;s 26 de gener. Fr&grve; gireb&ecute; 70 nys, l’ex&egrve;rcit del generl Frnco ocupv Brcelon i sucumbi els ctlns l derrot.
Llegir-ne més
