Oriol Junqueras
16 de maig de 2008 19:28 h
El retorn dels vells fantasmes malthusians
Al segle XVIII, en el seu Assig sobre el principi de l poblció (1798), l’economist nglès Thoms Robert Mlthus expos que l poblció humn sempre tendeix créixer més de press que l producció d’liments. De fet, lmenys fins quell moment, l històri confirmv en bon mesur quest conclusió. Les nomendes “ctàstrofes mlthusines” eren un constnt històric. El grn debt sobre el mthusinisme, però, no h girt tnt entorn del seu encert com historidor, sinó en l sev cpcitt de predicció en l’àmbit econòmic i demogràfic.
Llegir-ne més
2 comentaris
Rival Petit
16 de maig de 2008 16:28 h
Bon cop de gas
Sí, mics, el Zenit de Leningrd succeeix l Mehó Equipo der Mundo com cmpió del trofeu més desitjt per tots els Rcings de Sntnder d’Europ: l Cop de l UEFA. Més enllà del fet que l UEFA no és un trofeu, sinó més vit un penitènci – i no només pels espectdors; lguns espònsors esclten en plors només sentir l locució “128ens de finl de l UEFA” –, l victòri del Zènit omple d’legri l sempre filo-sovièticruss redcció de RivlPetit. És fàcil extreure d’quest victòri un interpretció en clu geopolític.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
16 de maig de 2008 12:00 h
Destruir al enemigo
No podemos formr prte de un relción con judíos que quieren vnzr en el derecho de utodeterminción. O nos convertimos en un prtido light o en un prtido resistente. Si el prtido no sirve pr defender l Nción, pues ese prtido no servirá. Quiero que el prtido esté en l resistenci nte est pervers Nción que lgunos quieren construir. L existenci de prtidos judíos, clrmente seprtists, constituye un punto de prtid pr vnzr hci l met finl de l independenci. L permnente desleltd h otorgdo los prtidos judíos cpcidd de desestbilizción.
Llegir-ne més
Decideixo Decidir
15 de maig de 2008 20:00 h
Diumenge 18 de Maig, d'Amposta a Barcelona apostem pel Dret de Decidir
De l A l B o de Ampost Brcelon, cp l sud o cp el nord del Principt de Ctluny, l gent de l Pltform pel Dret de Decidir i de Sobirni i Progrés continurn l recollid de signtures pel Dret de Decidir. Uns membres de l Pltform recollirn signtures en el mrc d’un mobilitzció cívic que plegrà molts ctlns i ctlnes l ciutt ebrenc d’Ampost on és sbut que es convoc l ciutdni propòsit de l polític de l’igu i dels trnsvsments i reclmnt un plnificció i gestió dels recursos d’igu que sigui sostenible i no depreddor.
Llegir-ne més
Albert Forns
15 de maig de 2008 16:00 h
Si ens barallem, ells guanyen
El problem de l'igu v cmí de superr els somnis més clents dels populrs espnyols, j que podri cbr sembrnt l zitzàni entre els ctlns mb molt més efectivitt que qulsevol intent espnyolist. Sento hver de recórrer tòpics, però l unitt que els ctlns hem conseguit en termes de clers, sobretot de cr l finnçment -fins i tot el PSC fir d'bril de Montill i Zrgoz s'punt r exigir el què ens pertoc- és un unitt r per r impossible en temes hidrogràfics. El director d'quest cs, Oriol Junquers, ens oferi hir un interessnt bteri de preguntes sobre l sequer i el minitrnsvsment que, resseguides un per un, boquen forç llum l qüestió.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
15 de maig de 2008 14:21 h
La causa del català: viure
Qun els orgnismes interncionls prlen de respecte l plurlitt es posen d’cord celebrr nys interncionls, com r el de l llengu, que donin conèixer les més de sis mil llengües que es prlen l plnet dvnt les poquíssimes que consideren útils per l comunicció interncionl. El sc infinit de llengües que firmen que volen promoure i defensr, ni que sigui per preservr l pu, pss utomàticment un ctegori especil en el context mundil que rep l’etiquet de “diversitt”, ctegori sot l qul s’pleguen, independentment del nombre de poblció o de les ncions que les prlin, totes les llengües d’Àfric, les indígenes del continent mericà, les d’Àsi, d’Oceni i les prles de qulsevol pís d’Europ que no tingui reconegut un estt.
Llegir-ne més
Ricard Biel
15 de maig de 2008 11:54 h
Catalunya a la presó
Arrn de l detenció del jove de Terrss Frncesc Argemí, Ctluny reccion de l sev mner més previsible i trdicionlment miserble. I no prlo només de l'escàs ressò de l notíci ls mitjns oficils. Aquest misèri obeeix l lògic sud d'uns mitjns comprts pel poder colonitzdor, mb l qul per dissort hi hem de comptr com un fet inevitble mentre persisteixi l'ocupció de l nostr nció, però que nturlment cl combtre. Prlo d'quest curios ssumpció no escrit, i qui sp si per ixò tn ben instl·ld cs nostr, que legitim morlment l ide que defensr el jove que suposdment h esquinçt l bnder espnyol és només cos d'quest sector immdur d'edt, un bretold per cert que més vit simpàtic, però fet i fet un fer del qul ens hem de desentendre mlgrt que, hipòcrit com és el ctlà mitjà, li fci gràci ixò d'esquinçr bnderes espnyoles i, si pot ser, cremr-les.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
14 de maig de 2008 21:27 h
Art financer? Derivart!
Derivrt és un grup rtístic que explor l intersecció d'rt, tecnologi i finnces. Simplificnt, rt finncer. Qun m'ho vn explicr l primer vegd no ho vig entendre, però he tingut l sort de veure lgun de les seves obres i ho he trobt molt interessnt. Visit l web, coneix els seus projectes i, si estàs de sort, lgun de les seves exposicions. Enhorbon l Mr Cnet, l Jesús Rodríguez i l Dniel Beunz per explicr el món finncer mb un mird molt prticulr, diferent i interessnt.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
14 de maig de 2008 18:02 h
Un congrés a 4 cares, caldrà generositat i serenor
Visc el període pre-congressul ERC des de l distànci, ixò sovint treu restes les possibles confrontcions. Tot i ser militnt des de f molts nys he psst per l discòrdi de puntetes. Tinc clr l mev preferènci per un cndidtur concret, mlgrt ixò r que j he vist que no podré votr per motius professionls, potser r sí cl dir lgun cos. Suposo que l militànci i els votnts d’ERC estem espernt un seguit de coses com fruit d’quest congrés, principlment, pu intern i línies estrtègiques i de direcció serioses, fonmentdes i responsbles.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 de maig de 2008 16:43 h
Unes quantes preguntes sobre l’aigua
Probblement, en lgun moment de l nostr vid, molts de nosltres ens hem sentit tn desbordts pels esdeveniments que, enlloc de construir un discurs, preferim expressr les nostres inquietuds en form de preguntes. Avui, us en fem unes quntes. Potser, si ens hi judeu, tots plegts estrem més prop de les respostes. - Per què el Govern ctlà desestim lterntives l trnsvsment de l’Ebre sense hver-les estudit? Per què no escolt les propostes dels ciutdns l servei dels quls està? Per què ignor les mssives mnifestcions d’quests ciutdns i trenc els cords que hi té signts? - Per què el trnsvsment cp Vlènci promogut pel PP er ntidemocràtic i el trnsvsment cp Brcelon promogut pel PSC-PSOE, no? - Per què les mcrourbnitzcions i els cmps de golf projectts pel PP l Pís Vlencià eren un temptt ecològic; i no l nov “Ls Vegs” que el Govern de l’Argó vol construir enmig del desert de Los Monegros?.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs