2 de juny de 2008 18:31 h
Estic convençut que l mjori de lectors del directe!ct els grdri que en un futur no gire llunyà ERC es convertís en un prtit mjoritri i fos un dels grns del Prlment de Ctluny. Si o no? Bé, prtirem de l bse que heu ssentit mb el cp. Si és ixí r escolteu-me seriosment. Observeu quest mp. Us ensenyo de mner proximd on es col•loc cd prtit de l polític ctln segons quests dos eixos: el d’esquerr / dret i el de Ctlà / Espnyol. Com heu pogut observr ERC està un xic ïlld. És més, qun Esquerr v treure els seus millors resultts v ser qun v intentr sortir d’quest extrem.
Llegir-ne més
2 de juny de 2008 02:10 h
El Primver Sound h post fi en un nov edició que, segons ddes de l'orgnitzció, s'h costt ls 60.000 ssistents, que hn psst l llrg d'quests 3 dies pel Fòrum. Un vegd més, el festivl h presentt grns noms de l tll de Portished, Public Enemy o Animl Collective, ixí com tmbé h volgut donr conéixer les propostes més innovdores del pnorm musicl ctul. L presènci de grups ctlns en un festivl brceloní que dispos d'un centenr llrg de grups h estt completment mins i dissimuld. Ser-hi hi eren els grups ctlns o de bndes fincdes en quest terr, però l llengu ctln qusi no h fet cte de presènci.
Llegir-ne més
1 de juny de 2008 23:50 h
En un convers mb un prtidri d'EI que, nturlment, descreditv Crretero, quell m'esgrimi el fctor de l'estètic com un rgument fvor de l sev opció. Efectivment, l'estètic o, pel cs, les formes, són importnts en tot en quest vid. No hi h contingut sense continent, i qun quest continent es present conscientment descurt o menystingut, no hi h dubte que hem de dubtr de l credibilitt o vàlu del contingut. El meu interlocutor em recordv l cit de Dostoievski, "el menyspreu de l'estètic és el primer senyl de l impotènci".
Llegir-ne més
1 de juny de 2008 21:18 h
Csills: Csills, àlies “Sn Iker”, té en l present Eurocop un cit mb l històri. J f molts nys que jug mb l’”Equipo de todos”, i h rribt el seu moment. L flt d’Arcond l 84, el gol de Zubi fvor de Nigèri, l sortid de Molin contr Norueg, l colòni del Cñete… Per què no somir que pot fer lgun cos importnt? Rein: Pepe Rein torn un grn cit de seleccions. Al Liverpool h seguit vivint de l protecció de l'ultr-defensiu esquem que Benitez v heretr d'Houllier, tot i que no h deixt pssr l'ocsió d'ensenyr les seves crències en lguns moments de l tempord.
Llegir-ne més
31 de maig de 2008 17:51 h
Deu i l Morenete hn escoltt els gemecs del S. Rouco Vrel i del conseller Bltsr; jo no se si j hn dont les gràcies, (si no ho hn fet crec que es de mlgrïts que l’infern n’és ple), tot vegd que els esperits hn portt igu del mes enllà per pivgr l set i l sequer per un temps de vuit o nou mesos; temps que els governs el dedicrn per portr terme el funcionment de les desslinitzdors, però prlitznt el procés de construcció de l cnond que l’ny 2009-2011- etc. etc.–- huri de poder solucionr quelcom problem de trnsvsment; tenint en compte que AGBAR vol cobrr i que tmbé s’hn de pgr els treblls relitzts i els mterils emprts, i que tot est empntnegt i que els 180 milions d’euros es fondrn i l cnond quedrà per fer.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 23:39 h
F un ny, exctment el 5 de juny del 2007 Esquerr Independentist es donv coneixer mb un mnifest que portv per titol “És l'hor d'un esquerr independentist compromes i mjoritàri”. En poques setmnes vn conseguir el suport de centenrs de militnts i simptitznts d’ERC. Tot seguit Esquerr Independentist v orgnitzr presentcions i trobdes per prendre el pols del prtit l territori i poder conèixer de primer mà les opinions, inquietuds i propostes dels i les militnts d'Esquerr. Un prell de mesos després el professor de dret constitucionl l UPF Hector Lopez Bofill v redctr un llei de referendums que els compnys EI vn presentr mb ltres propostes l Conferenci Ncionl celebrd el més d’octubre psst.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 23:27 h
Tinc un molt complict dilem, perquè soc incpç de coordinr les idees que de mner espontàni em sorgeixen en escoltr, llegir o mitjnçnt l TV. No se com involucrr l polític mb l fm del món, el cnvi climàtic, o mb diferents cmps energètics, com tmbé mb els pgesos i rmders; de tothom es sbut que els polítics, tots lluiten per controlr tot quest gmm de serveis i necessitts, però que sovint s’obliden dels sectors que en comptes de produir riques, requereix inversions per pivgr l fm i l misèri per lluitr en contr de l mrginció; però ixò de ben segur que es veurà greujt, si no es control mb seriositt i rigor, l’especulció del sol, i l utilitzció dels cerels i llegums per l producció de biocombustible, des del moment que ctulment j s’està l límit de reserves rreu, provocnt un ugment ccelert dels preus, repercutint l’economi interncionl; es lrmnt que ixò j es produeixi només en un primer període de proves i estudis experimentls de producció i rendibilitt, i que conseqüentment, vol dir que difícilment tingui futur, per mnc de mtèri prim, però que el ml j estrà fet, per l’ugment de fm i misèri que s’hurà cret.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 19:48 h
Aquest cúmul de circumstncies, mb resultts tnt ptètics vers l’ensenyment, sempre tenint en compte que j som dintre del segle XXI, crec que evidentment, els governs no hn estt, n’hi son prou eficients l’hor de pltejr i de progrmr sistemes, mesures i criteris, que el seu resultt fins el di d’vui, es pugui definir com exitós. “L’bundànci mt l fm”, però en el cs de l’ensenyment, l’bundànci esclvitzt l societt, perquè molts pres, (principlment en l’escol privd), hn cigut en el despropòsit, de que pgnt i restnt utoritt, el mestre te l obligció de trnsformr “el nen” mid i gust del pre; si l’ensenynç privd, no tingues cp subvenció mb diner de tots els ciutdns, en detriment del pressupost destint l’escol public, no tindri res dir, però des del moment que ixò es produeix, crec, dvnt de les evidencies, es tindri de fer un replntejment, tot i que se que mòlt gent no estrà d’cord mb mi.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 18:31 h
De ben segur que el ps del temps, mes de millorr l qulitt del vi, tmbé millor l cpcitt de les persones ,per ronr reflexionr i vlorr vers els problemes que di rere di sorgeixen de l quotidinitt i d’especulció d’excés de protgonisme, principlment en quells csos en que intervé l’dministrció per intentr trobr solucions problemes que deriven de l mnc de sentit comú i de gestió governtiv, conseqüènci del desconeixement del desenvolupment de l histori consumist de l poblció en el mont rurl i humil, des de segles, i dels ciutdns en generl.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 18:29 h
Permeteu-me que exposi lgunes considercions sobre un post publict en quest mteix diri. Durnt els drrers nys, l xrx d’igu Ter-Llobregt h perdut uns 11 milions de litres diris. És dir, més de 4.000 milions de litres cd ny. Tot i ixí, enlloc d’exigir responsbilitts l’empres responsble o de presentr l dimissió, els polítics metropolitns hn preferit cercr bocs expitoris tort i dret. I, tl com pss girebé sempre, hn pgt justos per pecdors. En quest ocsió, prt de l pgesi, li h toct de rebre l jrdineri.
Llegir-ne més
