30 de maig de 2008 23:39 h
F un ny, exctment el 5 de juny del 2007 Esquerr Independentist es donv coneixer mb un mnifest que portv per titol “És l'hor d'un esquerr independentist compromes i mjoritàri”. En poques setmnes vn conseguir el suport de centenrs de militnts i simptitznts d’ERC. Tot seguit Esquerr Independentist v orgnitzr presentcions i trobdes per prendre el pols del prtit l territori i poder conèixer de primer mà les opinions, inquietuds i propostes dels i les militnts d'Esquerr. Un prell de mesos després el professor de dret constitucionl l UPF Hector Lopez Bofill v redctr un llei de referendums que els compnys EI vn presentr mb ltres propostes l Conferenci Ncionl celebrd el més d’octubre psst.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 23:27 h
Tinc un molt complict dilem, perquè soc incpç de coordinr les idees que de mner espontàni em sorgeixen en escoltr, llegir o mitjnçnt l TV. No se com involucrr l polític mb l fm del món, el cnvi climàtic, o mb diferents cmps energètics, com tmbé mb els pgesos i rmders; de tothom es sbut que els polítics, tots lluiten per controlr tot quest gmm de serveis i necessitts, però que sovint s’obliden dels sectors que en comptes de produir riques, requereix inversions per pivgr l fm i l misèri per lluitr en contr de l mrginció; però ixò de ben segur que es veurà greujt, si no es control mb seriositt i rigor, l’especulció del sol, i l utilitzció dels cerels i llegums per l producció de biocombustible, des del moment que ctulment j s’està l límit de reserves rreu, provocnt un ugment ccelert dels preus, repercutint l’economi interncionl; es lrmnt que ixò j es produeixi només en un primer període de proves i estudis experimentls de producció i rendibilitt, i que conseqüentment, vol dir que difícilment tingui futur, per mnc de mtèri prim, però que el ml j estrà fet, per l’ugment de fm i misèri que s’hurà cret.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 19:48 h
Aquest cúmul de circumstncies, mb resultts tnt ptètics vers l’ensenyment, sempre tenint en compte que j som dintre del segle XXI, crec que evidentment, els governs no hn estt, n’hi son prou eficients l’hor de pltejr i de progrmr sistemes, mesures i criteris, que el seu resultt fins el di d’vui, es pugui definir com exitós. “L’bundànci mt l fm”, però en el cs de l’ensenyment, l’bundànci esclvitzt l societt, perquè molts pres, (principlment en l’escol privd), hn cigut en el despropòsit, de que pgnt i restnt utoritt, el mestre te l obligció de trnsformr “el nen” mid i gust del pre; si l’ensenynç privd, no tingues cp subvenció mb diner de tots els ciutdns, en detriment del pressupost destint l’escol public, no tindri res dir, però des del moment que ixò es produeix, crec, dvnt de les evidencies, es tindri de fer un replntejment, tot i que se que mòlt gent no estrà d’cord mb mi.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 18:31 h
De ben segur que el ps del temps, mes de millorr l qulitt del vi, tmbé millor l cpcitt de les persones ,per ronr reflexionr i vlorr vers els problemes que di rere di sorgeixen de l quotidinitt i d’especulció d’excés de protgonisme, principlment en quells csos en que intervé l’dministrció per intentr trobr solucions problemes que deriven de l mnc de sentit comú i de gestió governtiv, conseqüènci del desconeixement del desenvolupment de l histori consumist de l poblció en el mont rurl i humil, des de segles, i dels ciutdns en generl.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 18:29 h
Permeteu-me que exposi lgunes considercions sobre un post publict en quest mteix diri. Durnt els drrers nys, l xrx d’igu Ter-Llobregt h perdut uns 11 milions de litres diris. És dir, més de 4.000 milions de litres cd ny. Tot i ixí, enlloc d’exigir responsbilitts l’empres responsble o de presentr l dimissió, els polítics metropolitns hn preferit cercr bocs expitoris tort i dret. I, tl com pss girebé sempre, hn pgt justos per pecdors. En quest ocsió, prt de l pgesi, li h toct de rebre l jrdineri.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 18:18 h
Per simple incpcitt o per tpr les vergonyes de no sbem qui o de no sbem què, des de f lgunes setmnes l jrdineri h estt convertid en un men de crim socil. Fins r, quest er l nostr professió... encr que potser prtir d’r j no ho serà, perquè hn decidit que j no mereixem l considerció d’ctivitt econòmic. Segons sembl, devem ser un grupció dedicd l voluntrit o quelcom similr. Com és que es prlitzen les nostres feines i no les d’obr civil, si per fer formigó es gsten milers de litres més que per fer sobreviure les nostres plntes? Com és que ningú prl de l indústri o empreses que tenen l sev principl ctivitt econòmic en l’igu? Com és que no prlem de l reform de l PAC i del què represent ctulment per l nostr gricultur? Com és que mi s’hvi prlt de les grns cnondes i de les pèrdues diàries que pteixen des de f uns qunts nys? Si pssem ddes contrstdes de mnteniments de jrdineri públic, estríem en uns consum dintre de un forquill de 220-250 litres per metre qudrt l’ny.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 15:18 h
No comencis obr lgun mb l fúri de l pssió: equivl fer-se l mr mb plen borrsc. – Thoms Fuller És bo tenir un objectiu pel cmí seguir, però és el cmí el que l finl cb importnt. – Le Guin (em record l genil frse de l Ntàli “L felicitt no és l’objectiu sinó el cmí”) Suggerides: No hi h pobles tontos, només hi h pobles sense direcció polític. – Emili Vldero Fer el bé villns és llnçr igu l mr. L ingrtitud és fill de l supèrbi. – Miguel de Cervntes No em trobe sol, compny, no et trobes sol i en som molts més dels que ells volen i diuen – Rimon Qui no vol pensr és un fnàtic; qui no pot pensr és un idiot; qui no gos pensr és un covrd – Sir Frncis Bcon
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 15:01 h
DEMAGÒGIA: polític fomentd en l utilitzció de mètodes emotius i irrcionls per estimulr els sentiments dels governts cp l’cceptció de progrmes d’cció imprcticbles i fl·lços que miren només de mntenir situcions de privilegi. FAL·LAÇ: que cerc d’engnyr. CAPTACIÓ TEMPORAL D’AIGUA: Trnsvsment. PUNXADA PUNTUAL D’AIGUA: Trnsvsment. INTERCOMUNICACIÓ DE XARXES: Trnsvsment. CANONADA PER PORTAR AIGUA: Trnsvsment. MINITRANSVASAMENT: Trnsvsment. TRANSVASAMENT DE L’EBRE: 1.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 12:00 h
Durnte l segund mitd de l dictdur de Frnco un constnte voz, l de Girón de Velsco, tronb contr culquier ‘pertur’ del régimen motejándol de trición los muertos y los mártires, l szón de l Cruzd. Est cínic mniobr, que bjo cp de culto los muertos impone un concret polític los vivos, se repite un y otr vez en ls dictdurs y entre los grupos fundmentlists, de Irán y Hms Core del Norte y l Alemni nzi, psndo por l Rusi soviétic y l Espñ fscist; y es especilmente lmentble, por frudulento, siniestro, e innecesrio, que Aznr y Myor Orej injertrn es roñ flngist en un derech espñol que merece mejor suerte, y decenci.
Llegir-ne més
30 de maig de 2008 11:09 h
Atblts com hem estt mb el “problem de l’igu”, quest ny ens hem ben oblidt de l grip viàri. Recordem-l, ixí, per sobre. L grip viàri és un mllti contgios en nimls cusd per virus que normlment fecten us i, menys hbitulment, porcs. A nosltres, humns de tot tll, color i tendènci, sembl que tmbé ens pot fectr i, per ixò, quest virus de nom ben gldós (virus H5N1) v estr les portdes de tots els diris i noticiris de televisió, rdio i mitjns digitls diversos durnt mesos. Anys. Sense negr l potencilitt del perill de pndèmi mundil (que, és clr, el poble rs com jo desconeix i, per tnt, només diu “i” qun l relitt informtiv pret), hores d’r l relitt de l grip viàri és l següent: de l’ny 2003 fins l’ctulitt, tot el món, hi h hgut 382 csos d’infecció humn de virus H5N1, mb el resultt, lmentble, de 241 morts.
Llegir-ne més