Gabriel Pena
22 d'agost de 2008 15:19 h
A l'hort de Getsemaní, Saura a traïció
A l'hort de Getsemní, jrdí envoltt d'oliveres l ciutt de Jeruslem, Judes Iscriot v besr l mà de Jesús de Ntzret: “quell qui jo besi, és ell; preneu-lo!” digué Judes ls rbbins que volien cbr mb quell qui dei ser fill de Déu i que gosv sobreposr-se ls profetes. Existeixen ltres versions cnòniques que expliquen o complementen el perquè de l mni vers l figur de Jesús i el conegut desenllç. En un d'elles els rbbins convencen Pilt, leshores utoritt civil de l'imperi romà, de l voluntt del “Rei de reis” d'instruir el poble per lçr-se contr Rom.
Llegir-ne més
4 comentaris
Albert Forns
21 d'agost de 2008 21:27 h
Crònica d'un final de festa a Gràcia
L nit Plç del poble Romní h començt d'hor, mb concerts de músic cridner per stisfer l públic plegt, lterntius entre lterntius, crestes, jipis, esquins i pstors lemnys que gemeguen entre tnt xivrri: el millor de cd cs. Músic punk, sk festiu i sonoritts revolucionàries: per nimr ls plegts, el cntnt de Revolt 21 crid "cl que Brcelon sàpig que els ctlns estimem Gràci, són els guiris els que venen destrossr-nos les festes!". Apludiments eufòrics. El contrst d'quest públic mb l clientel de l trd és xocnt: hvent dint Romní hi sonven pssosdobles i boleros.
Llegir-ne més
Meritxell Algueró
21 d'agost de 2008 20:48 h
L'amenaça transparent
Les meduses són ls mrs i ocens des de f milions d'nys, és el seu medi nturl i hi són necessàries. El que no és nturl és trobr-ne més cd estiu, rribnt cd cop bns i mrxnt més trd, formnt eixms tpeïts (de desenes d'individus per m3 ) envïnt les pltges del nostre litorl. Aquest fenòmen que f potser vint nys succeï esporàdicment ugment r d'intensitt i de freqüènci. A més dels greus dnys que provoquen en el funcionment dels ecosistemes, l'prició dels eixms produeix lrm socil degut les picdes que pteixen els bnyistes, que poden tenir conseqüències greus, fectnt, per tnt, l'economi del sector turístic.
Llegir-ne més
Roc Casagran
21 d'agost de 2008 13:08 h
Onanisme
Els inuits, poble svi i no especilment fredolic (espero), tenen un màxim que les àvies repeteixen sovint les seves critures: el vol d’un bell és silenciós i només un ltr bell el pot sentir. Un rusc d’belles, en cnvi, és eixorddor i més enllà de l neu encr hi resson l sev remor. L màxim no és inuit, sobretot perquè en quelles ltituds no hi deuen ps hver belles. Me l’he inventt jo solet. Potser per ixò els dirigents d’Inicitiv no l coneixen. I és un pen. (Mir, vui estic críptic, breu, prbòlic.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 d'agost de 2008 17:38 h
Fotem el camp d'Espanya!
Tornem l càrreg mb un nov tertúli de 'El món RAC1' mb l compnyi de Mnuel Cuyàs i Enric Gomà. Avui s'h prlt d'ctulitt i s'h prlt de l connexió del trçt ferroviri mb l vi europe, d'Inicitiv, mb Sur i Jon Herrer, d'economi, etc. H estt qun s'h prlt de trens que s'h psst l intervenció telefònic d'un lt dirigent de Renfe noment Crrillo que h propicit que cbés fent servir l'expressió 'fotem el cmp d'Espny!'. Podeu escoltr l tertúli d'vui des d'quest vincle.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
20 d'agost de 2008 14:38 h
Que Iniciativa torni a fer d’Iniciativa!
Inicitiv ens teni ben o ml costumts, segons es miri. Acostumv ser poc més que l’eco dels socilistes, fer i cceptr tot el que digués el PSC, mb un cert toc sostenible, ixò sí. L’exemple més clr v ser mb el pcte Ms-ZP de l’Esttut, que Inicitiv v donr per bo, instàncies del PSC, sense ni tn sols conèixer el contingut, Drrerment, però, Inicitiv sembl ctur mb criteri propi en lgunes qüestions. El que huri de ser un bon notíci es torn preocupnt qun es veuen els resultts. Des de l’bsurditt dels 80 km/h, pssnt per l gestió del trnsvsment (com li deien els d’Inicitiv?), per remtr-ho mb l compreixenç que l finl no es f de ZP propòsit del finnçment cnvi d’un cord mb el govern centrl.
Llegir-ne més
Joan Camp
19 d'agost de 2008 17:47 h
Qui em saluda
Sludr sembl que és un costum que s'està perdent, en prt, degut l'individulisme que s'està estenent entre els brris de les grns ciutts. Els veïns solen ser-ho per simple csulitt, i en cp cs sol hver-hi mss o cp relció entre ells. Qun mb prou feines result difícil rribr conèixer els veïns de l pròpi escl, encr result més difícil rribr conèixer els veïns de l'escl del costt o l de més enllà. I entre un cos i un ltr, l cordilitt de l slutció es veu relegd mirdes nues de cp prul. I ixò, com molt.
Llegir-ne més
Roc Casagran
19 d'agost de 2008 14:42 h
Cada quatre anys, per sort!
Som fortunts, no m’ho negreu. Els Jocs Olímpics només pssen cd qutre nys. Donem-ne gràcies l Senyor, oh germns. Dit ixò, deixeu-me cgr-me un mic en l mre que v prir les Olimpídes i en els xiets mnsits que les utilitzen per ficr-nos l bny del bru fins l gol (entrnt pel fort del cul, j m’enteneu). Sort que només vénen cd qutre nyets, dei, perquè si no ens convertiríem en utèntics experts de l’olimpisme i coneixeríem tots quells espnyolets que exerciten el cos i se’n surten mb un mínim èxit.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
17 d'agost de 2008 19:19 h
La confusió de l’Estatut
L defens numntin de l’Esttut per prt de persones i entitts sobirnistes em desconcert. Defensem l’Esttut, j que és llei provd en referèndum pel poble ctlà, però ho hem de plntejr en termes de dret decidir: cl respectr l’Esttut perquè ixí es v votr, i un Tribunl Constitucionl polititzt o un govern espnyol que no compleix les lleis que prov no el poden lminr. Però que quedi clr que molts volem nr molt més enllà, i que justment defensem l’Esttut perquè defensem el dret decidir del poble de Ctluny.
Llegir-ne més
Albert Forns
15 d'agost de 2008 16:20 h
Patetisme Olímpic
No sóc un grn ficiont l'esport ni l televisió, i j d'entrd greixo el providencil desfsment horri mb l Xin, que ls que ens llevem trd ens evit hores i hores d'olimpisme, de gimnàstic rítmic per esmorzr o d'hlterofíli l sop. Els Jocs Olímpics, com màxim expressió del culte l cos i l'esforç físic, em semblen un pllssd selvàtic, de zoològic, vestigi ntropomòrfic dels primts que nteriorment érem i que molts encr r s'entesten reivindicr. L'únic rgument que quedv ls milers d'olimpistes de comndment distànci er el de l'esportivitt, l'heroic competitivitt dels tletes, episodis de superció personl, l'exltció de vlors, suposem que bons, que en teori porten les competicions d'quest estil, però permetre que els Jocs es celebrin l Xin -persecució de drets humns, censur informtiv o l mnipulció d'imtges televisives l mteix inugurció dels Jocs- enfons qulsevol rstre de credibilitt que quedés l fest olímpic.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs