27 d'agost de 2008 15:28 h
L Universitt Ctln d’Estiu v cloure l sev qurnten edició el diumenge psst. Pels qui no l coneixeu, l UCE l fn grn l gent i l’indret on té lloc. El resultt: Prd de Conflent, l Ctluny del Nord, es converteix, cd gost, en un utèntic territori llibert. A l UCE s’hi reuneixen diverses genercions de vlencins, illencs, ponentins, sud i nord ctlns, lgueresos (sí, tmbé!) i ctlnòfils d’rreu del món. S’hi troben, doncs, l'ccent i el vocbulri propis de cd indret dels Pïsos Ctlns, l mteix temps que s’hi viu l’legri de congenir en trnnàs i inquietuds.
Llegir-ne més
27 d'agost de 2008 07:05 h
L’rribd de Fernndo Lugo l presidènci de l Repúblic del Prgui i les seves primeres psses semblen prometedores. Lugo, un bisbe retirt seguidor de l teori de l’lliberció, té com objectiu, l’igul que molts ltres líders lltinomericns de l’esquerr, errdicr l pobres i l corrupció. El cmí i model que segueixi és clu per veure si consegueix els seus objectius. L’esquerr lltinomericn té dos models, i Lugo sembl que de moment h optt pel rcionl: en l pres de possessió, v llor Lul i Bchelet per l sev fein Brsil i Xile, i v obvir Morles i Chávez pel desstre que estn fent Bolívi i Veneçuel.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2008 14:19 h
El Deprtment d’Educció h prctict, durnt quest curs 2007-2008, l polític de l’estir i rrons. L implntció de l tercer hor de cstellà, primàri, és l culminció d’un seguit de despropòsits com són els centres de benvingud per immigrnts, l supressió del btxillert nocturn o l retlld dels projectes d’innovció. El trctment de llengües del Deprtment d’Educció sempre h estt feble qun es trct del ctlà i h hgut de ser el Govern qui h dit, públicment, que l tercer hor de cstellà no es frà, en lloc de fer-ho el Conseller Ernest Mrgll.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2008 23:55 h
El portveu d'Esquerr l Congreso, Jon Trdà, r es despenj declrnt que el seu prtit "podri sortir del govern si el PSC cb sotmès l PSOE", i jo, humilment però mb entusisme, li recomno que no es perdi l'entrnyble Brri Sèsm, en concret l'entretingut i edificnt episodi en què s'explic l diferènci entre començr, continur i cbr, perquè mb l sev firmció no sembl que el senyor Trdà l sàpig, cos que em sorprèn, més que res per l'edt que té i el càrrec que ocup. De fet, però, encr em sorprèn més el desconcertnt desplçment dels elements en l sev firmció.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2008 18:49 h
Si tot cb bé, seguirem nnt mlment. Si s’consegueix el finnçment que mrc l’Esttut, seguirem tenint un espoli fiscl que lmin el creixement econòmic de Ctluny i el benestr dels seus ciutdns. Engrunes per subsistir, però no el p que necessitem (p que és nostre, per cert). Prdox, front comú per disminuir però no per eliminr l’espoli fiscl Ctluny, continunt ixí mb un lent però inexorble decdènci. Mximlist? L Cmbr de Comerç firm que l’plicció del nou Esttut huri de comportr 3.500€ milions de recursos ddicionls l’ny.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2008 20:14 h
Un ptriot h d’estr sempre preprt defensr el seu pís contr el seu govern. – Edwrd Abbey En tres prules es pot resumir tot el que he près sobre l vid: l vid continu. – Robert Frost Qulsevol tonto pot fer les coses més grns, més complexes, i més violentes. Cl un toc de geni – i molt cortge – per moure’s en l direcció oposd. – Albert Einstein Les persones fortundes es corregeixen poc: creuen tenir sempre l ró mentre l fortun sosté l sev ml conduct. – Frnçois de l Rochefouculd
Llegir-ne més
22 d'agost de 2008 15:19 h
A l'hort de Getsemní, jrdí envoltt d'oliveres l ciutt de Jeruslem, Judes Iscriot v besr l mà de Jesús de Ntzret: “quell qui jo besi, és ell; preneu-lo!” digué Judes ls rbbins que volien cbr mb quell qui dei ser fill de Déu i que gosv sobreposr-se ls profetes. Existeixen ltres versions cnòniques que expliquen o complementen el perquè de l mni vers l figur de Jesús i el conegut desenllç. En un d'elles els rbbins convencen Pilt, leshores utoritt civil de l'imperi romà, de l voluntt del “Rei de reis” d'instruir el poble per lçr-se contr Rom.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2008 21:27 h
L nit Plç del poble Romní h començt d'hor, mb concerts de músic cridner per stisfer l públic plegt, lterntius entre lterntius, crestes, jipis, esquins i pstors lemnys que gemeguen entre tnt xivrri: el millor de cd cs. Músic punk, sk festiu i sonoritts revolucionàries: per nimr ls plegts, el cntnt de Revolt 21 crid "cl que Brcelon sàpig que els ctlns estimem Gràci, són els guiris els que venen destrossr-nos les festes!". Apludiments eufòrics. El contrst d'quest públic mb l clientel de l trd és xocnt: hvent dint Romní hi sonven pssosdobles i boleros.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2008 20:48 h
Les meduses són ls mrs i ocens des de f milions d'nys, és el seu medi nturl i hi són necessàries. El que no és nturl és trobr-ne més cd estiu, rribnt cd cop bns i mrxnt més trd, formnt eixms tpeïts (de desenes d'individus per m3 ) envïnt les pltges del nostre litorl. Aquest fenòmen que f potser vint nys succeï esporàdicment ugment r d'intensitt i de freqüènci. A més dels greus dnys que provoquen en el funcionment dels ecosistemes, l'prició dels eixms produeix lrm socil degut les picdes que pteixen els bnyistes, que poden tenir conseqüències greus, fectnt, per tnt, l'economi del sector turístic.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2008 13:08 h
Els inuits, poble svi i no especilment fredolic (espero), tenen un màxim que les àvies repeteixen sovint les seves critures: el vol d’un bell és silenciós i només un ltr bell el pot sentir. Un rusc d’belles, en cnvi, és eixorddor i més enllà de l neu encr hi resson l sev remor. L màxim no és inuit, sobretot perquè en quelles ltituds no hi deuen ps hver belles. Me l’he inventt jo solet. Potser per ixò els dirigents d’Inicitiv no l coneixen. I és un pen. (Mir, vui estic críptic, breu, prbòlic.
Llegir-ne més