27 de setembre de 2008 21:52 h
El 1980, televisió en blnc i negre, 10 nys i molts genolls pelts. Jugnt futbol pel crrer i prlnt en espnyol. Jugnt l’mgtll i indis, tmbé en espnyol. Mitjns de comunicció espnyols colonitznt i penetrnt tot rreu. Ni un sol refugi on resgurdr-nos d’quell mrsme. Anys sense emissores de ràdio en l nostr llengu, ni cp espi on reconèixer-nos com poble. Prems escrit en dissolució, fins i tot, en els pitjors temps, tncnt revistes resistents. En definitiv, un creció udiovisul limitdíssim, i mb uns mitjns molt migrts.
Llegir-ne més
26 de setembre de 2008 18:43 h
El terme “museu” prové de l prul greg museion (“el plu de les Muses”) i poc té veure mb el sentit ctul. Fundd per Alexndre poques dècdes bns, Alexndri hvi experimentt un extrordinri desenvolupment comercil i intel•lectul, fins convertir-se en un de les ciutts més importnts del Mediterrni, j durnt el regnt de Ptolomeu I (mic i cmrd d’Alexndre, mb qui tmbé hvi comprtit el mestrtge d’Aristòtil i ltres svis). I, precisment, fruit del seu interès per l ciènci i l litertur, Ptolomeu I hvi cret quell Museu, com un institució culturl públic formd per un cdèmi de svis, un men d’universitt on exerceixen l sev docènci i un increïble bibliotec mb uns 70 000 volums.
Llegir-ne més
26 de setembre de 2008 18:21 h
De tnt en tnt, el Síndic de Greuges convoc ls mitjns de comunicció per donr compte de l sev fein. F informes, port ddes, punt problemes que cl solucionr seguint les reclmcions de l ciutdni i, en definitiv, mrc el cmí per perfeccionr les polítiques públiques del nostre pís. L tsc és necessàri i cl reconèixer l sev vàlu però, ixò sí, cl fer-l ben fet i no fer dvertències dubtoses que poden generr desconcert. Ens referim, per exemple, les declrcions que h fet el senyor Ribó criticnt el desplegment de l llei de l dependènci per prt del Deprtment d’Acció Socil i Ciutdni.
Llegir-ne més
26 de setembre de 2008 17:06 h
L vid, llibertt o propiett de les persones no estn segures qun es reuneix el prlment (Jutge Gideon J. Tucker) L gent pot dubtr del que dius, però es creurn el que fs (Lewis Css) A qui et creuràs, mi o ls teus propis ulls? (Groucho Mrx) Des de que tinc fills no m’estresso l fein (Slv) Suggerid per Dniel Cervntes: Lo menos frecuente en este mundo es vivir. L myorí de l gente existe, eso es todo (Oscr Wilde) Suggerides per Josep Csol: Si vols sentir-te pobre cont totes les coses que només pots comprr mb diners (Josep Csol - contrpunt l frse de l setmn pssd: “Si vols sentir-te ric, cont totes les coses que tens que els diners no poden comprr”; en positiu, em quedo mb l de l setmn pssd) L myor prte de los hombres son un imgen frgmentri y exclusiv del hombre, hy que sumrlos pr obtener un hombre (Nietzsche - quest no l’cbo d’entendre) El trbjo slrido no es pues ningun pnce como suponen los reformists.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2008 23:50 h
Krl Mrx: Mir… mir que hs fet! Adm Smith: Jo? Són ells, jo no he fet ps res! M: Com que no? Això és culp tev i no ps d’ells! S: El què? L crisi? M: Què si no? S: Vols que prlem de l URSS? M: No em cnviïs de tem... S: J sbi jo que no voldries prlr de l URSS... M: J n’hem prlt mil vegdes de l URSS! S: Jjj, és que no me’n cnsré mi! M: Doncs jo sí, prlem r de l crisi mundil del món cpitlist! S: Vols que prlem de Xin? Core del nord? Cub? Jjj! M: Vols que prlem del crck del 29? S: Vl.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2008 23:25 h
SEVILLA- ESPANYOL 2-0 Senyors, senyores, h rribt el moment de dir prou. Tres prtits en un setmn de l'Apñó TV3, i l'menç de persistir en quest ctitut per prt de l nostr, fn impertiu que ens plntem. Entenem que l'Apñó és un club ctlà. De veritt. Estem fvor de que pssin lgun prtit. Estem fvor de que envïin lgú l llotj per entrevistr el smrnch, l'Albertito, el Conde de Godó i qui fci flt. Però tres cops l setmn només es pot qulificr d'un mner: crost. TV3 és un televisió públic, i h d'oferir un grell de qulitt que respecti els drets dels espectdors.
Llegir-ne més
25 de setembre de 2008 20:59 h
En començo estr un mic frt de tots els forsters i estrngers que s'entesten no prlr ctlà perquè si no ho fn bé els ctlns ctloprlnts ens en riem. Tn poquet esperit tenen? Tnt febles de cràcter? No estic fvor de l bef i l'escrni, òbviment, però sovint les errdes lingüístiques fn gràci, i no pss res. Què hi h lgú que hgi nixcut ensenyt? Què no ens equivoquem tots plegts mil vegdes cd di? Si els nouvinguts no volen prendre ctlà perquè no els hi dón l gn i, per desgràci, punyeter flt els hi f, doncs que no l'prenguin, ells s'ho perden, però no cl que busquin excuses puerils.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2008 23:15 h
El sorprenent o previst nunci fet per l Cmbr de Comerç de Brcelon de rebixr l meitt l demnd pel finnçment de Ctluny sembl innocent, però comport un greu trïció ls principis d’quest entitt. Si r f tres mesos quest brillnt institució reclmv més de 3.500 milions d’euros, no te cp sentit que r hgi rebixt les demndes l meitt, no serveix l’excus de l crisis econòmic, tot l contrri l situció de crisis econòmic necessit d’un societt civil dign i vlent. L petit i mitjn empres d’quest Pís, que cd di h de lluitr per conseguir fein i unes bones condicions de finnçment, exigeix representts del món econòmic dignes i coherents.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2008 16:34 h
Ar és el Consell Generl del Poder Judicil (CGPJ), demà serà el Tribunl Constitucionl. Hi podríem incloure ltres òrgns regultoris: òrgns o tribunls polititzts, fruit de quotes de prtits, d’equilibris entre govern i oposició. Són quests els que hn d’imprtir justíci de form totlment independent? Són ells els que hn de solucionr conflictes de form neutrl? No nem bé qun se sp d’entrd l resolució que tindrà un tribunl en funció de l quot polític que tenen els prtits. A Espny els nous membres del CGPJ inclou un dvoct del PSOE, un conseller de Justíci del PP, ex-diputts de CiU i PNB, i molts ltres mb vinculcions l PSOE i l PP.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2008 23:19 h
L Mre de Déu de l Mercè és ptron oficil de Brcelon des de 1868. És des de llvors que cd 24 de setembre se celebr en honor seu l fest principl de l ciutt. L Mercè substitueix Snt Eulàli en questes funcions, tot i que quest últim rep l considerció de coptron. Més enllà de l polèmic que de tnt en tnt es reobre sobre si Snt Eulàli huri de recuperr l rellevànci perdud, penso que és bo conèixer lgunes qüestions sobre l històri del culte l Mre de Déu de l Mercè. L’origen de l’dvocció mrin de l Mercè és plenment ctlà i, més concretment, brceloní.
Llegir-ne més
