7 d'octubre de 2008 23:54 h
Des de molt de temps , tothom i de mner reiterd, insisteix en l necessitt de potencir els trnsports públics de vitgers, tnt per crreter com urbns , com tmbé els ferroviris; crec que h rribt l’hor de posr fil l’gull tot vegd que hi h molts fctors que empenyen prendre decisions , i es per ixò que intentré fer un suggeriment, que consisteix en l’profitment dels serveis de línies regulrs d’utobusos ,que en rribr les Ciutts de destí, es poguessin incorporr l servei urbà bns de fer cp , l terminl , fi de fcilitr ls vitgers el desplçment ls llocs de gestió del seu interès , i poder recollir psstgers que es poden dirigir qulsevol dels pobles que es trobin dintre de l líni regulr, pssnt per l terminl, fi de donr servei de nou i de retorn.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2008 23:49 h
Aquest es el sentiment impotent dels que no tenim mes ptrimoni, que el problem per rribr cp de mes , (perquè només rribem fins el di vint-i-dos) , dvnt de l’especulció consentid, protegid i comprtid per prt dels governs que hn bllt l so de l music que el cpitlisme i l Bnc els h dedict , mb music celestil , que els ngelets nuncidors s’oblidren de posr punt i finl , provocnt que l cobdíci fes sonr l music de tocr córrer i les corrndes; però no cl córrer per trpr ls mentiders , perque s’trpen mes vit que ls coixos ; però lo pitjor es, que quests mentiders son els que democràticment ssumeixen l responsbilitt de vetllr per els interessos i el benestr de tots els ciutdns , tnt dels que hn de córrer , com dels que no poden , o no tenen motius per córrer; ( qun dic córrer , mb vull referir nr ls bncs o cixes).
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2008 16:18 h
L'importnt és que els polítics fcin el que creuen que és millor pel pís, sense l pressió d'unes properes eleccions. Un home d'estt no pens en les properes eleccions, sinó en l proper generció. Hn fet ixò els congressistes mericns que vn rebutjr en primer instànci el pl Pulson dilluns de l setmn pssd? Tres ddes: - Entre els polítics que es juguen l reelecció vit, v gunyr el NO 30 8 - Entre els ltres polítics, el resultt v ser 198 197 fvor del NO - Entre els 26 polítics que es retiren, l mjori vn votr SÍ fvor del pl Conclusió: el pl pot ser bo o dolent (jo penso que és dolent pels mericns i bo pels europeus, j ho comentré en un ltre post), però les ddes semblen confirmr que els que es jugven l reelecció hn ctut mb un visió curt termini, i els que no tenen res perdre hn penst llrg termini.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2008 10:34 h
Els últims 23 nys, prtir de l'nomend “reform fiscl Borrell”, Ctluny h representt un mitjn del 16% del totl de l poblció de l'estt espnyol, h produït el 20% de l riques (PIB) i h suportt el 24% de l'esforç fiscl. Dit en poques prules, els ctlns hn pgt un percenttge molt més elevt respecte de l riques que hn genert, i hn rebut molt menys del percenttge de l poblció que representen. Si result clr tothom que l situció és d'escàndol, ens preguntem: per què deixem que les coses segueixin exctment igul? I encr, ¿què podem fer per cnvir-ho? Continur promovent inicitives culturls que mntiguin en vid l identitt ctln i que informin sobre l grvett de l situció és, certment, fonmentl; però potser h rribt el moment d'emprendre inicitives que trnsgredeixin l rutin, lgun gest desmesurt que trstoqui el conformisme que ens convid pssr de res poc.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2008 08:47 h
El cp de setmn del 8 i 9 de novembre, Òmnium Culturl orgnitz un trobd per joves d’entre 18 i 25 nys mb l’objectiu d’oferir un espi de formció i reflexió i, lhor, de crer xrx entre els socis d’Òmnium més joves i ltres persones de l mteix edt que encr no ho són però que simptitzen mb els principis de llengu, cultur i pís pels quls trebll l’entitt. L trobd h estt impulsd per un grup de socis joves d’Òmnium, interessts en generr un dinàmic de trebll que nimi l prticipció dels membres més joves de l’entitt i sigui un punt de referènci per l jovent del pís.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2008 22:21 h
BARÇA- AT. MADRID 6-1 L prems ncionl de l nció de Mdrid hvi dedict l setmn vendre principlment dues notícies dues. En primer lloc, el sistem finncer espnyol és l per: solvent, sòlid, ben preprt, etc. En segon lloc, el Kun i el Pteti mençven mb fer un cop d'efecte dvnt Messi i el Brç. En fi, el deliri les redccions, i que consti que mí m'inspir més confinç l segon notíci que l primer, j que l considero possible, per bé que remotment. Prtit del Brç, resum. Arribo l cmp mb dues persones després de dures btlles mb els incpços de les guixetes, que podrien estr perfectment trebllnt l zoo o l consell d'dministrció d'lgun entitt finncer espnyol.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2008 18:38 h
Knud Romer és un escriptor dnès fill de mre lemny. Durnt l sev infntes, v néixer el 1960, v hver de ptir estoicment els insults i humilicions que tnt ell com l sev mre ptien per prt dels cívics dnesos, tn sols pel fet de ser lemnys. A l sev primer novel•l de mrct cràcter utobiogràfic Quien prpde teme l muerte (Minúscul) reflecteix quest civisme en l’episodi en què un ciutdà dnès indic el cmí seguir l’exèrcit invsor lemny. Tnmteix, l mre, Hilde, hvi formt prt ctiv de l resistènci lemny vers Hitler i cus d’ixò v hver de ptir l mort en horribles circumstàncies de qui v ser l’mor de l sev vid.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2008 16:28 h
El Pl Pulson h ptit un cert inflció: h psst de les 3 pàgines inicils de l primer propost les 450 que s’hn cbt provnt. L’import compromès h psst de 700.000$ 850.000$ milions. Les rons? S’hn post moltes condicions com es poden usr els diners (el pl inicil er un xec en blnc), i s’hn mplit les àrees no s’hn de gstr els diners, incloent juts les persones que no poden pgr les seves hipoteques. S’h dont per bon l xifr inicil de 700.000$ milions (que ningú sp com s’hn clcult), i s’hn fegit ltres despeses.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2008 15:48 h
Durnt els primers nys del segle XX els ctlns rdicts Cub eren l voltnt de 16.000. Estven orgnitzts en nombroses societts benèfiques, lúdiques i polítiques. Entre questes últimes destcven el Centre Ctlà de L’Hvn, el Ctluny Grup Ncionlist Rdicl de Sntigo de Cub, el Bloc Ncionlist Cthloni de Guntánmo i l Germnor Ctln de Cmguey. Algunes tenien les seves pròpies publiccions i l més notòri fou l’ntològic L Nov Ctluny. Al novembre del 1927 Mcià inicià un visit Amèric on vivien nombrosos ctlns.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2008 02:07 h
Que no som espnyols és un evidènci que es pot demostrr de moltes mneres diferents. Per llengu, per cultur, per històri, per trdicions i per mil i un motius més. Un d'quests motius és tmbé per humor. L'humor ctlà és diferent de l'espnyol. De fet, és molt diferent un de l'ltre. El motiu podri ser les dues mneres que un i ltr nció hn viscut l sev recent històri. Mentre uns hn viscut bse de forç brut i el seu humor és simplist, els ltres, els ctlns, hn hgut d'eninyr-se-les per explicr l sev relitt sense ser cstigts per Espny.
Llegir-ne més
