Gerard Sesé
15 d'octubre de 2008 02:10 h
Fer córrer la llengua amb música
'Si no slvem l llengu, no slvrem el pís'. Així començ el mnifest d’un dels moviments mb més forç i que h connectt més mb els ctlns: el Correllengu. El Correllengu no deix de ser un reivindicció d’un dret i d’un poble trnsformt en tot tipus d’ctivitts: des d’ctes festius fins d'ltres de més solemnes, pssnt per soprs de germnor fins conferències i xerrdes. Intentnt englobr tothom i oferir un ventll molt mpli de possibilitts de col·lborr per l nostr llengu. Així doncs, els objectius de tot plegt són conseguir el ple reconeixement de l unitt de l llengu ctln, l'oficilitzció tot el territori i el foment d'uns hàbits interpersonls de fidelitt lingüístic.
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Camp
14 d'octubre de 2008 23:51 h
Les idees clares de Jordi Pujol
Jordi Pujol h declrt que en els últims sis nys Ctluny li hn fltt 'idees clres'. Ho trobo fscinnt, de debò. Normlment s'cus l'oposició de torn de criticr tot el que f el govern de torn, sigui el que sigui, sot l possibilitt de que tot llò que critiquen, hurà de ser defenst i complert per ells mteixos qun mnin, si és que rriben mnr mi. Però en el cs de Jordi Pujol, que h governt durnt 23 nys seguits, senzillment no pot fer questes declrcions. No es pot hver estt qusi un qurt de segle mnnt, sense permetre un relleu genercionl nturl en el si del seu prtit, i llvors criticr que qulsevol ltre prtit només trebll per mntenir un poltron.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
14 d'octubre de 2008 16:38 h
Pla Paulson: Lehman Brothers
Hi h moltes coses que m’hn sorprès d’quest crisi i, ls ps que nem, més que em sorprendrn: l vend preu de sldo de Bern Sters, l vend de Merrill Lynch, el no inicil del Congrés l Pl Pulson, l qusi-ncionlitzció de AIG... Hi h hgut però un que em v deixr en estt de xoc: l fllid de Lehmn Brothers. Lehmn no és només un bnc estrnger que h pett. És (er) un dels principls bncs d’inversió, on trebllven mics i compnys del MBA, i pel que sento simpti, entre ltres rons perquè em v fer un ofert per trebllr mb ells f uns nys.
Llegir-ne més
Montserrat Terrones
14 d'octubre de 2008 11:05 h
Auster, torna!
Que Pul Auster j no és el que er, f mlurdment forç temps que me n’he dont. Vig començr llegir Auster mitjns dels nys nornt i encr recordo l impressió que em v produir l Trilogi de Nov York, de l qul, per cert, existeix un extrordinàri dptció l còmic en ctlà publicd per Angle Editoril. F pocs dies he enllestit l lectur d’Un home les fosques que no h fet ltr cos que confirmr el que j pensv des que vig llegir Timbuktú: Pul Auster h deixt de ser quell mgnífic escriptor de les seves primeres obres.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
13 d'octubre de 2008 16:35 h
Plau Paulson: Wall Street vs. Main Street
Un de les crítiques més fortes sobre el Pl Pulson er que s’oblidv de Min Street, de les pimes i les empreses no finnceres, de les persones que tenen feines “normls”. Però és justment l influènci que Wll Street té en Min Street el que justific que s’intervingui en el sector finncer. Les empreses normls necessiten que el sistem finncer funcioni. Necessiten que els bncs fcin préstecs les empreses per què questes fcin inversions i puguin créixer, i préstecs les persones per què puguin comprr-se cses o cotxes.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
13 d'octubre de 2008 01:10 h
Presos d'Espanya
Amb l promes de l'Espny plurl, els ctlns encetàrem un procés de reformulció que conduí l redcció i provció, per prt del Prlment de Ctluny (recordem, 120 vots fvor i 15 en contr) d'un nou Esttut de Ctluny. Tot i que després pssés per nombroses retlldes i ribotdes (o "cepillds" segons l'Alfonso Guerr) l Congrés dels Diputts (l nció, per exemple, tn sols pregué l seu preàmbul, fet que li treu tot l sev forç jurídic) v ser provt en referèndum per 1.899.897 vots fvor i 533.742 en contr, dels 5.
Llegir-ne més
Ariadna Alvarez
12 d'octubre de 2008 23:37 h
Urbanisme de calculadora
L reedició del projecte del Brç 2000, r rebtejt com l operció del miniestdi és un clr exemple de com oper l’Ajuntment de Brcelon en mtèri urbnístic, és el mètode que nomeno “urbnisme de clculdor”, i us explicré el perquè. L ciutt en l que vivim és fruit bàsicment de l grn expnsió que l segle XIX trnsform l’urbs medievl en l ciutt industril, mb el cpitl com motor d’expnsió, fctor de desenvolupment econòmic. Es consolid l burgesi com clsse dominnt i es regulen els drets de propiett, el primer dels quls serà el de l propiett del sòl, delimitnt el que és públic i el que és privt, i tmbé el seu vlor.
Llegir-ne més
Nit Art
12 d'octubre de 2008 12:31 h
Comunisme i Rock'n'roll
Rock’n’Roll Tetre Lliure fins el 19 d’octubre. Molts cops l músic i l polític vn de l mà. A cs nostr en tenim un clr exemple: L Nov Cnçó Ctln. Doncs bé, vui us prlo de Rock ‘n’ Roll, l’obr mb que estren tempord el Tetre Lliure. Es trct d’un peç bàsicment polític que vrc un període molt concret d’un pís determint. Del 1968 l 1990 Txecoslovc. Des de l Primver de Prg l’elecció de Václv Hvel com president del pís. L’obr, escrit per Tom Stopprd i que v sortir l llum r frà un prell d’nys, prl de l cigud dels vlors comunistes.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
12 d'octubre de 2008 12:00 h
De peus a terra
Un estrny silenci resson Ctluny, l'bsènci d'rguments fvorbles l pertinenç l'Estt espnyol. Hi h qui diu que Espny li convé, o que Ctluny no té res decidir, o que Ctluny no existeix, però ningú h dit ni un prul sobre què gunyen Ctluny i els ctlns mb l dependènci. L submissió només és sostenible si el dependent rep protecció cnvi, com Ctluny en rebi fins l'entrd l Unió Europe i l'euro, perquè l pertinenç l'Estt dels espnyols li permeti un ccés lliure l seu merct, i l'espoli fiscl només s'crnissv contr els ctlns l petit nivell possible mb un pressió fiscl del 10% del PIB (r és el 40%).
Llegir-ne més
Salvador Garcia
11 d'octubre de 2008 17:24 h
Plau Paulson: interessos americans vs. europeus
És bo el pl Pulson? Pels europeus segur: s’intent posr ordre en el sector finncer i ho pguen els mericns (just: qui l f l pg). Pels mericns, depèn, segurment cli intervenir, ixí o d’un ltr mner, tot i que es f un preu descomunl. Ep, torno enrere: bo pels europeus? Sí, però no pensem que ens sortirà grtis. L’increment descomunl del dèficit obligrà ls mericns reduir moltes despeses, entre elles, segurment, el desplegment militr l’estrnger. Molts pcifistes estrn encntts. Enhorbon.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs