6 de novembre de 2008 14:30 h
L Flm del Correllengu cb com cd ny el seu recorregut quest dissbte Perpinyà profitnt l commemorció del Trctt dels Pirineus. Després d’inicir el seu cmí tmbé l Ctluny Nord el psst 28 de juny, el Correllengu rrib l seu finl després de recórrer bon prt del pís demostrnt l vitlitt d’quest incitiv populr en defens de l llengu ctln. El blnç que f l Coordindor d’Associcions per l Llengu (CAL) de l dotzen edició del Correllengu és més que positiu. S’h incrementt el nombre de poblcions que s’hi hn dherit en un 20% rribnt uns 450 municipis d’rreu dels Pïsos Ctlns i hi hn prticipt unes 300.
Llegir-ne més
4 de novembre de 2008 18:57 h
F un prell de setmnes em vn convidr en un tul rodon sobre l Crisi econòmic Ctluny. Em vn donr 7 minuts en l intervenció inicil. Adjunto el que vig dir, enriquit mb portcions dels mics Jordi Coms, Edurd Lord i Dni Cervntes. Potser surten 10 minuts. Comentris o suggerències benvingudes, de veritt. ************* Situció ctul Això només cb de començr: Construcció – qun s’cbin moltes obres en curs, moltes empreses no començrn de noves: impliccions en tur, en ctivitt econòmic...
Llegir-ne més
4 de novembre de 2008 05:00 h
En els drrers 22 nys, l’estt espnyol h viscut en grn mesur del dèficit fiscl ctlà i dels fons europeus. Aproximdment, en xifres constnts, es trct de més de 12.000 milions d’euros nuls (que hn pgt entre 6 i 7,5 milions de ctlns, en funció de si ens situem l’inici o l finl del període), i d’uns 6.000 milions d’euros l’ny (que hn pgt entre 60 i 80 milions d’lemnys, un vrició que s’explic fonmentlment per l unificció d’Alemny). Aquestes xifres equivlen més de 2 i 1 bilió de pessetes, respectivment, és dir, un 3% del PIB espnyol nul l llrg d’quest període.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2008 10:46 h
Per què els europeus estem tn pendents de les eleccions dels Estts Units d’Amèric? Per què hi perdem tnt el cul? Com és possible que el progrm dels mtins de TV3 s’hi enviï el presentdor? Per què f el mteix Rc1? Suposo que qulsevol excus és bon per vitjr. Però les eleccions dels Estts Units no són cp lliçó de democràci. No hurien de ser cp men de referent. Semblem estúpids, nosltres, europeus, en vocr-hi tnt dmirció i dedicció. Sí que és cert que estem prlnt d l potènci mundil per excel•lènci i que puc entendre que el gunydor d’questes eleccions ens podrà condicionr bstnt directment.
Llegir-ne més
3 de novembre de 2008 00:07 h
Aquest cp de setmn h estt espectculr. L pluj h cnvit l'specte de l ciutt, del mr, de l muntny... Per un moment em semblv estr en un pís tlàntic. Doncs mir, profitnt quest temps de trdor recordo que prtir d'quest setmn i per onzen vegd consecutiv, els llemosins tenim un ocsió únic de poder descobrir el ric ptrimoni musicl que té ctulment l cultur bsc sense hver de vitjr Euskl Herri. I no és que no hi hgi gnes de vitjr-hi. Sempre és un pler superltiu vitjr terres bsques, un d'quells vitges especils on, erròniment o no, hom hi pens trobr tot llò que creu no trobr cs sev.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2008 20:50 h
MÁLAGA- BARÇA 1-4 El Brç de Gurdiol es f mb el lidert després d'pllissr el Málg en un grn prtit sot l pluj en un setmn mb dues coses importnts dues. L més importnt és, de lluny, que en un rod de prems Gurdiol v dir l'expressió "senyor Mrdon", en un demostrció d'elegànci de l qul ni tn sols Rikjrd hgués estt cpç. En segon lloc, l junt directiv pss olímpicment de l bomboll de sobrevlorció de Xvi, i h presentt l jugdor un ofert de renovció que el jugdor trob indign del seu sttus l plntill.
Llegir-ne més
2 de novembre de 2008 16:28 h
The Economist, lectur de referènci, dón suport Obm. J qued menys. Jo m'hgués quedt mb l Hillry Clinton, principlment perquè és l'únic que defensv un progrm de cobertur mèdic universl. Però entre Obm i McCin em quedo mb Obm, tot i que em f por que sigui un ZP l'mericn: bones prules, grns decepcions. Tnt de bo no sigui ixí. Poques vegdes he vibrt tnt com mb els discursos d'Obm, tnt de bo es correspongui el diu i el que trnsmet mb el que frà (si guny). Dit ixò, m'grd molt McCin.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2008 16:47 h
L vid és un ventur per viure, no un problem per resoldre (Autor desconegut) El poder es como un explosivo: o se mnej con cuiddo, o estll (Enrique Tierno Glván) Be ferful when others re greedy, nd be greedy when others re ferful (Wrren Buffet) Frse sugerid per l Isbel: The evils of government re directly proportionl to the tolernce of the people (Frnk Kent) Frses de Nietsche suggerides per Jordi Murgó: - L guerr vuelve estúpido l vencedor y rencoroso l vencido. - L demenci en el individuo es lgo rro; en los grupos, en los prtidos, en los pueblos, en ls épocs, es l regl.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2008 14:52 h
El tem del X Simposi Un sol Terr celebrt els dies 22, 23 i 24 d’octubre l’ul Mgn de l Universitt de Brcelon, er el cnvi climàtic i l societt civil. Aquest v convidr l pltform Som lo que Sembrem prticipr en el debt. L presentció del di 24 v nr càrrec de Pep Rier, membre de l’Assemble Pges de Ctluny. En Pep Rier v fer referènci l lluit sindicl dut terme des dels nys 60 cp quí i l v comprr mb l de Frnç i Itàli. Cl destcr dues qüestions: que el que bns es dei lluit de clsses, r es diu lluit d’interessos i que el problem dels trnsgènics no és dels pgesos sinó de tot l societt, l igul que el cnvi climàtic.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2008 14:38 h
En l sev definició clàssic, l “repúblic” és un form de govern representtiv, en què el càrrec de cp d’estt no és hereditri, sinó resultt d’un elecció. I, en un sentit més mpli, l “repúblic” design el conjunt de l societt i, per tnt, cb sent un sinònim d’estt. En èpoc contemporàni, l repúblic està vinculd l concepte de “sobirni ncionl”, consolidt prtir de l independènci nord-mericn (1776) i de l Revolució Frnces (1789). Sobirni ncionl entes com el poder polític d’un comunitt humn que no està sotmes cp ltre poder.
Llegir-ne més
