21 d'abril de 2009 10:00 h
Abdi Editors, de Rmon Guitó Abdi Editors es v fundr el 2003. En l'ctulitt compt mb un ctàleg d'uns 170 títols, distribuïts en 14 col·leccions. Tot i que l mrc està domicilid Mçners, l'Alt Berguedà, l'dreç executiv, d’ençà quest mes d’bril és Mnres, l cor del Bges. Autors àrbs Com novett de cr l proper Snt Jordi, ens present un interessntíssim col·lecció en ctlà, Qâdr, que vol dir "destí" en àrb. L'objectiu de l qul és que els nens àrbs dels Pïsos Ctlns que estudien l'ESO ls instituts no tinguin l'excus de no poder llegir els utors àrbs.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2009 00:11 h
Les merescudes i ben gunydes vcnces que els cronistes hbituls de Rivl Petit i reconeguts crcks de l crític esportiv especilitzd cben de gudir les càlides igües del Crib, impossibilit que siguin ells mteixos els que fcin l introducció d’quest nou col·lbordor que s’incorpor vui mteix les files de RP. Els efectes del jet lg per un bnd i l ressc per un ltr (j se sp: sol, pltges, dikiris, multes,...) en serien les cuses principls. Qun dies enrere rebi l propost de prticipr setmnlment Rivl Petit, no ho vig dubtr ni un segon.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 23:57 h
Es prl molt d'ells drrerment i són un dels sectors més fectts per l crisi. Són joves entre 25 i 35 nys, universitris, mb postgrus i màsters però sense un fein qulificd i mb un sou que en moltes ocsions no rrib ls 1.000 euros. Nois i noies que es mouen perfectment dins del món de les noves tecnologies, on hn començt obrir tot un seguit de grups reivindictius per denuncir un situció que, tl i com firmen, s'està enquistnt. Al crrer són silenciosos però l xrx j estn fent molt de soroll. Precisment, i rrn dels greus ldrulls que hn tingut lloc Grèci, els joves d'quest pís s'estn mobilitznt l blog de l Generció dels 700 Un espi que els hi proporcion immedites, és de frnc, serveix per cnlitzr i divulgr les seves reivindiccions i per on diàriment hi pssen unes 3.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 21:17 h
Un prèvi: l’rticle de Jon Crretero m’h entusismt. Dit ixò, me l’he hgut de llegir dues vegdes, més que res per entendre per què tothom interpret que Crretero vol crer un nou prtit independentist. De fet, mi em son més full de rut cp l independènci i Cs Grn de l’Independentisme (r que estn de mod les cses grns), que de fet el mteix Crretero suggereix que estigui liderd per Esquerr. Això judri mplir l’espi electorl d’ERC, com en el seu moment ho vn (intentr) fer l pltform Ctluny-2003 de Pere Esteve o Ciutdns pel Cnvi l PSC-PSOE (i ctulment vol fer CiU mb l Cs Grn).
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 19:57 h
Amb l remodelció del govern de l’Estt es pos de mnifest, des de diferents perspectives, un nov ofensiv homogeneïtzdor, un nou impuls de l’esperit centrlitzdor de sempre ( emmscrt i edulcort de “somriures” polítics insubstncils ) que tindri el seu màxim exponent en l jcobinitzció d’un obsolet Ministeri de Cultur , que f nys que huri d’hver despregut; sembl que no volen sber que vol dir un estt pluriculturl i plurilingüe . I tot ixò, no podi ser menys, s’hi fegeix l’incompliment permnent de l llei mrc de relció mb Ctluny: l’Esttut .
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 18:47 h
L monrqui borbònic no h despertt mi gire simpti l nostre pís. Entre d’ltres rons perquè el 1966 Jun Crlos v ser noment successor títol de rei per Frnco. Així, l mort del dictdor, mi no vm poder escollir el futur que volíem, i l Trnsició v frustrr les expecttives de molts dels ntifrnquistes. Aquest mnc de legitimitt democràtic continu sent perceptible en el present. Avui, Ctluny, moltes persones es pregunten per què hn de mntenir mb els seus impostos les oneroses despeses del rei; i, si ho hn de fer per impertiu legl, com mínim, exigeixen trnsprènci.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 17:15 h
Com dei f uns qunts dies, les vcnces tmbé donen per repssr mentlment el que h quedt l tinter de l'cord d'Entes Ncionl pel Progrés. Per ixò, després de fer memòri d'llò que hem ssolit durnt quests dos nys, toc recordr el que no hem pogut endegr pels entrebncs generts des de Mdrid. El primer dels quls h estt l'ofec finncer. El document progrmàtic de l’Entes Ncionl pel Progrés es mrcv l’objectiu de desplegr els nous instruments de finnçment previstos en l’Esttut; un objectiu fonmentl per poder finnçr dequdment les polítiques que l’cord d’Entes proposv desenvolupr per l període 2007-2010.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 15:11 h
Drrerment se senten més veus que pontifiquen sobre les pluges que hn cigut en els últims mesos Ctluny. Diu, l mss públic, que són excessives i que tmbé f (o h fet) més fred del norml. I són quests comentris fets l bblà i sense gire memòri climàtic els que em desesperen especilment. Qui diu ixò no en té ni ide, de l nturles vrible del clim d’questes rodls mediterrnis. Hi h nys secs, i hi h nys plujosos. I tmbé nys ctlogts com ‘mitjns’, sense que ixò vulgui dir ben bé res, for del fet que l pluj o l tempertur nul d’un ny determint cu dins l mitjn de l drrer sèrie climàtic.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 13:35 h
L'mpoll, des de f molt de temps, es diu que hi h qui l veu mig buid i qui l veu mig plen. I en quest debt esgotdor i improductiu portem j molts esforços i moltes energies esmerçts. Potser fór convenient començr plntejr-se el motiu pel qul l'mpoll probblement no és en si l'objecte del qul hem de prlr. Vivim envoltts de moltes i diverses situcions lingüístiques simplement perquè, l nostr és un societt sociolingüísticment complex, divers, inquietnt, interessnt, desespernt, exemplr, desstros i estimulnt.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2009 13:14 h
No tots els esports importnts i mb futur tnt l nostre pís com l'estrnger tenen l suficient cobertur mediàtic i el suport de ptrocindors, institucions i ficionts. Un d'quests esports seri el korfbl. Per qui no ho sàpig, és un esport mixte (deu ser dels pocs que ho són) molt prctict l nord d'Europ i que té similituds mb el bàsquet (s'h de posr l pilot dins un cistell però que quest no té tuler ugmentnt-ne l dificultt). L'vnttge del korfbl és que no hi h contcte físic entre els jugdors i que juntment mb el fet que juguin conjuntment nois i noies f que sigui perfecte nivell escolr.
Llegir-ne més