27 d'abril de 2009 16:35 h
Un de les primeres decisions que vig prendre en rribr Ctluny v ser instl•lr cs mev un sistem de recollid d’igu de pluj que em permetés profitr un recurs tn vluós. Aquest igu, sense gens de clci, és d’un qulitt idel per l reg de plntes, rentr l rob, o fer nr l cistern del WC, posem per cs. L cpcitt totl d’emmgtzemtge del meu sistem és només de 2.000 litres o, dit d’un ltr mner, el consum mitjà d’un fmíli de qutre membres durnt menys d’un setmn. Això tmbé vol dir que durnt un episodi continut de precipitcions, en deixo nr un grn quntitt d’igu, un cop el dipòsit j n’és ple.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2009 00:57 h
Ahir, 25 d'bril, els vlencins commemoràvem els 302 nys de l desfet d'Almns. Aquell di, en l flld de les serrldes que protegeixen els Pïsos Ctlns per ponent, els vlencins no només vm perdre l btll, ho vm perdre tot. Aquest 25 d'bril, tmbé es v presentr Vlènci "Pís Vlenci: segle XXI" un llibre publict per Publiccions de l Universitt de Vlènci que neix del debt fruit del creument de cmins en què de nou viu l societt vlencin. Després de tnts nys, el model centrlist i repressiu impost per el "justo derecho de conquist" per Felip V, continu plnnt, victòri rere victòri del PP l Pís Vlencià, i el vlencinisme polític de nou mld per esbrinr el cmí seguir.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2009 00:30 h
A principis de l setmn pssd, quest que ens h deixt lguns concerts memorbles (Roger Ms, Jon Miquel Oliver, Rydibum entre d'ltres), lgunes pluges primverls d'quelles que repinten el pistge o l reobertur per enèssim vegd de l'estèril i bsurd debt sobre els mpes de l'espi de El Temps de TVC, he pogut llegir un rticle que recomno ls feccionts l mitomni i l històri del rock. Aquest més en Mrc Clret ens ofereix en l revist Benzin, un excursió per l ciutt de Londres, l qul ens dón l possibilitt de resseguir lgunes fites de l músic que hn esdevingut universls.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 23:58 h
Mgistrl el llibre Víctor Alexndre, l'independentisme descomplext (Mlhivern, 2009), de Jordi Sedó. Es trct d'un llrg entrevist que el sociolingüist f l'escriptor i periodist. El gènere permet l'utor de Set dones i un home sol respondre de mner tn lúcid com sintetitzd tot men de qüestions referides l nostr situció ncionl, portnt rguments quelles preguntes que ens podem fer nosltres mteixos en l'exercici d'utocrític, però sobretot rguments que ens hn de servir de respost implcble ls hbituls i peregrins ronments espnyolistes que, de tnt repetir-se com un lloro, cben pssnt per ssenyts i indiscutibles dvnt l mss ctln no costumd fer servir el cp més enllà de per poder-se'l grtr qun li pic.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 22:50 h
VALENCIA- BARÇA 2-2 El Brç es deix dos punts Mestll en un prtit més fluix del que és hbitul cus de diversos fctors. En primer lloc, l inminènci de l'nd de semi-finls de l Chmpions v fer que els culers perdessin gressivitt, pel senzill motiu de que un cop et pot deixr for del prtit de l'ny. En segon lloc, l bix de Márquez en defens v permetre ls blvencins pressionr millor l sortid de pilot culé. En tercer lloc, l'bsènci d'Henry v disminuïr no només les opcions de l'tc blugrn sinó les del mig del cmp, en hver-se d'vnçr Iniest per ocupr l posició d'extrem.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 22:02 h
L societt ctln té un problem. Un problem ben gros: nveg l deriv. Imgineu-vos que els Pïsos Ctlns són un grn brcss, molt més grn que l de Noé. A dins hi h gent molt divers, petits i grns, homes i dones, rossos, morenos, mb bigoti i sense, mb cbell rpt l cero i mb llrgues rstes, homosexuls, heterosexuls, bisexuls, sexuls, lts, bixets, grssonets i prims, religiosos, teus, gnòstics… de tot el que us vulgueu imginr i més. I què hi fn tots en quest brcss? Tots hn pujt per fer el mteix vitge.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 21:54 h
En els drrers mesos, mesur que el fntsm de l crisi econòmic s’h nt fent ben rel, els governs i els bncs s’hn psst les responsbilitts els uns ls ltres. I, sovint, s’hn cust mútument de ser-ne els culpbles o de no fer tot el possible per combtre-l. Els uns insisteixen en l ineficàci del sector públic en donr suport l sistem finncer; i els ltres sseguren que són els bncs els que no presten les empreses i ls ciutdns les ingents quntitts de diners que els estts hn post l disposició d’questes entitts.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2009 20:14 h
“Però si lgú tingués l temptció d’cceptr un cord mb l’excus d’un petit millor en l’ofert presentd per l’Executiu espnyol, que no comptin mb Esquerr” Aquestes prules, estretes del drrer rticle del President d’ERC, Jon Puigcercós, mostren un ferm voluntt dels republicns de plntr-se si el nou finnçment no grnteix el compliment de l’esttut, un fermes que molts trobven fltr, mlgrt que lguns s’entesten posr Esquerr contr les cordes. El suport de Crod i l sev gent fvor de l cndidtur de Puigcercós, l mner de fer-ho, sense filtrcions, h deixt lguns tocts.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2009 12:52 h
Soc del prer que sovint no es pr gire tenció entre l diferènci d'prendre un llengu i el fet de doptr-l com pròpi, pot semblr un diferènci poc importnt, però per mi es trnscendentl si el que volem es que el ctlà ocupi el lloc que li pertoc com llengu pròpi del pís. Desprès de l fi del regim es vren fer molts esforços per que quells que no tenien el ctlà com llengu pròpi l'prenguéssim, eines com l'escolritzció en ctlà o TV3 vn ser clus. Avui di sobretot els descendents d'quell immigrció tenen prou coneixement de ctlà com per expressr-se en quest llengu, tot ixò pocs son els que l fn servir hbitulment, molts son els que mlgrt sber ctlà normlment s'expressen en cstellà i ixò es degut que l'hn près però no l'hn doptt com pròpi Ar mb l nov immigrció torn pssr quelcom semblnt, son molts els que vn cursos de ctlà, uns es donen per stisfets si l'entenen, molts ltres l'prenen fins expressr-se correctment, el ctlà qued com un ein útil però no l fn pròpi, cos norml si prtim de l bse que mjoritri ment tothom se'ls dirigeix en cstellà donnt entendre que el ctlà es un cos que no v mb ells, que no es sev, que no els pertny.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2009 10:47 h
Res és tn inútil com fer de form eficient llò que no s’huri d’hver fet en primer lloc (Peter Drucker) Res és impossible per l’home que no ho h de fer ell mteix (A. H. Weiler) Everybody likes kidder, but nobody lends him money (Arthur Miller) The only wy to entertin some folks is to listen to them (Kin Hubbrd) Suggerides per l’Esther des de NY: The Only Thing We Hve to Fer Is Fer Itself (Frnklin Delno Roosevelt) Suggerides pel Jume des de NY: On trde with Chin: "they give us poisoned products, we give them worthless pper" (Pul Krugmn) Risk describes sitution where you hve sense of the rnge nd likelihood of possible outcomes.
Llegir-ne més