2 de juny de 2009 23:16 h
Som l civilitzció de l’endeutment, girebé tots devem diners, l gent, les empreses, els pïsos... El propi sistem monetri, finncer i econòmic està dissenyt per funcionr mb endeutment. Hem fonmentt el nostre creixement econòmic en el deute, en crèdits, hipoteques, en el deute públic... És un rod que no pot prr, j que construïm l nostr riques prtir de l suposició que quest continurà en el futur, i que cd cop serem més gent i més ric, i que tornrem els diners emprts mb escreix. Un economi com l nostr, diuen els experts, h de créixer un 3% nul per mntenir l’ocupció i evitr l recessió.
Llegir-ne més
2 de juny de 2009 18:32 h
Conversv l’ltre di mb un bon veí meu d’origen nglès, i pre de qutre fills mervellosos, sobre quest tem nostre tn recurrent de l llengu Ctluny. M’explicv ell que v estudir i treure’s el nivell C de ctlà qun encr potser pensv que sber l nostr llengu er del tot essencil per l sev integrció i desenvolupments personl i professionl cs nostr. Fins i tot v rribr prlr ctlà cs sev, mb l sev don cstellnoprlnt, durnt quells dies d’espernces encr verges. Finlment, l cru relitt es v imposr i el meu mic i veí v cbr per donr-se que tot plegt no hvi estt més que un lmentble pèrdu de temps.
Llegir-ne més
2 de juny de 2009 17:35 h
“En cpbussr-nos en el mr, deixem de contemplr-lo” (Enric Sòri) L’exercici d’doptr i executr decisions en el conjunt d’un comunitt implic regir relitts trnsformbles. L’ctivitt generd durnt l’estudi, nàlisi i evolució d’questes decisions és l polític. L societt necessit de l polític, i l polític de l societt. En quest líni, el cndidt d’Esquerr Republicn de Ctluny les eleccions europees, l’Oriol Junquers, h profitt l’oportunitt per deixr entreveure un mner de fer polític que es diferenci de l rest de cndidts, i que promet un fórmul efectiv per cbr mb les displicents relcions entre societt i polític.
Llegir-ne més
2 de juny de 2009 17:27 h
“Per un televisió sense fronteres, necessitem el vostre sí.” És el nou crit d’ordre d’un cmpny que cb d’engegr l Federció Llull inicitiv d’Acció Culturl del Pís Vlencià. Com l’mble lector deu sber, quest federció grup tres ssocicions culturls: l’esmentd del Pís Vlencià, Òmnium Culturl de Ctluny i l’Obr Culturl Bler. L federció és un de les escsses pltformes d’cció cívico-polític que resten en l’espi ctlà després de l’invent de l’Espny de les utonomies.
Llegir-ne més
2 de juny de 2009 13:46 h
Qued poc més d'un setmn per l nostr fest i Mtró j començ prendre'n consciènci trvés de l'nunci que es pot veure en diferents mrquesines de l ciutt. El 13 de juny rrib i són moltes les ctivitts que té preprdes l Pltform per quest qurt edició del Di de les Seleccions. Tots els simptitznts mb les nostres seleccions podrn gudir d'un di ple d'esport i fest fins ltes hores de l nit. Del progrm d'ctes destquen 6 prtits interncionls: wterpolo (Ctluny-Austràli), volei pltj msculí (Ctluny-Cub) i femení (Ctluny-Anglterr), hndbol (Ctluny-Egipte), icestock (Ctluny-Colòmbi-Àustri)i tennis tul (Ctluny-Pís de Gl·les).
Llegir-ne més
2 de juny de 2009 00:01 h
"Espñ ps ser el pís europeo con más títulos" L Brunete encrv l finl de Chmpions mb dos posicionments contrdictoris, d'un bnd fent de trips, corzón i desitjnt -per impertiu ptri- l victòri d'un equip espnyol i d'ltr bnd les indissimuldes gnes de mostrr-se tl com són, tot nhelnt l derrot del Brç. Un mostr de l prèvi i sot el lem "Este miércoles todos somos del Mnchester" ens l donv l'inefble Tomás Roncero les pàgines de l'As: “Pso de ser hipócrit porque l gente hy que mirrle los ojos y decirle lo que sientes.
Llegir-ne més
1 de juny de 2009 19:00 h
El proper diumenge 7 de juny tots tenim un convocció mb el Vell Continent . Mlurdment, les perspectives de prticipció semblen ben mgres. Segons un sondeig del setmnri frncès Le Point, l mitjn de prticipció globl tot l Unió només rribri un esquifit 34%, i l’Estt espnyol, tn sols un rquític 21% ; esperem que quest mitjà de prems prisenc s’equivoqui de totes totes . De fet, el problem de fons d’questes eleccions del 7-J és que un mjori de governs i oposicions, del pinyol dels estts membres, centren l cmpny en clu intern ( centrlist, jcobin i reduccionist).
Llegir-ne més
1 de juny de 2009 13:38 h
El proper 10 de juny s'h tornt convocr un jornd de vg l'ensenyment públic ctlà. S'h busct un nov fórmul, de tres hores, pensnt en l repercussió en el sou, però, sobretot, en el fet que estem finl de curs. L responsbilitt de mestres i professors és indubtble, però l Llei d'Educció de Ctluny serà provd finls de juny, just l'rribr les vcnces, mb dèbils processos de prticipció (www.lleieduccio.ct) i un fort recel entre els docents. Es començrà plicr ben vit. Cl demostrr que el professort no creu en l vi de l imposició, demnem més prticipció i democràci les escoles, fugint dels models empresrils pels que post l nov llei.
Llegir-ne més
1 de juny de 2009 11:00 h
DEPORTIVO- BARÇA 1-1 Més Que Un Club comid un tempord senscionl mb un empt poc Rizor contr el Depor de Lotin, que després d'un ny igulment brillnt consegueix escpolir-se pels pels de jugr l proper UEFA. És un bon moment per fer el blnç del que h estt quest tempord i de, mb l perspectiv que dón el ps del temps, recordr els moments viscuts durnt tot l'ny. Jo em quedo, personlment, mb tres coses: l plliss cs dels nostres enemics, el gol d'Iniest Londres i, com no, l integritt de l'estiu psst, on l Snt Alinç dels sectors més submorls del brcelonisme, el sossi i els nlfbets funcionls de l prems esportiv es vn quedr un pm de l glòri en el seu objectiu de derrocr el Poder i, un cop més, cvr l foss del Brç.
Llegir-ne més
1 de juny de 2009 05:00 h
El diri New York Times h publict l’rticle Spin’s High-Speed Ril Offers Guideposts for U.S., on explic què h funciont i què no en els trens lt velocitt l’estt espnyol. Des del Col·lectiu Emm volem completr quest informció mb lliçons ddicionls que es poden extreure de l’experiènci l’estt espnyol. Uns exemples són els riscos d’excedir els pressupostos inicils o les oportunitts de corrupció que es generen, com v succeir mb l’AVE inicil Mdrid-Sevill. Altres riscos són l mnc de rcionlitt econòmic d’lgunes rutes que mi sern rentbles, o no profitr per fer infrestructures llrgment reclmdes, com el corredor per l’rc mediterrni o invertir en ltres infrestructures mb mjor ús i rendibilitt socil, com els trens de rodlies.
Llegir-ne més
