5 de juny de 2009 22:25 h
RE: Contctr web esquerr De: GP ERC 11, Ricrd Snchez Envido: viernes, 05 de junio de 2009 23:09:55 Pr: viellsbter@hotmil.com Benvolgut Màrius, Primer disculpr-me per hver trdt tnt en respondre, però en quests dies de cmpny electorl no hem prt ni un moment. L sortid l crisi, com des del començment d’quest vm puntr, hurà de comportr necessàriment un nou model productiu. Un economi que no se sustenti tnt en ctivitts econòmiques de poc vlor fegit, i que vnci cp un societt del coneixement i del benestr.
Llegir-ne més
5 de juny de 2009 22:20 h
Les diferencies socils , des de tots els temps ,hn sigut els motius que hn provoct conflictes , perquè el dret l supervivènci no es pot negr ningú, i els que sobre es senten discrimints, difícilment siguin cpços de evitr entrr en el mon de l delinqüènci; suposo que questes i d’ltres rons , poden hver sigut les que portren crer els diferents orgnismes d’utoritt de l’ordre públic , com els que en quests moments tenim Espny , i Ctluny mb diferents símbols i credencils d’identificció, però mb els mteixos objectius.
Llegir-ne més
5 de juny de 2009 16:21 h
El test del cortge ve qun estem en minori. El test de l tolerànci ve qun som mjori (Rlph W. Sockmn) Algunos creen que pr ser migos bst con querer, como si pr estr sno bstr con deser l slud (Aristóteles) You hve to know how to ccept rejection nd reject cceptnce (Ry Brdbury, dvice to writers) It is dngerous to be right when the government is wrong (Voltire) It’s like the lyers of n onion, the more you peel them wy, the more you feel like crying (suggerid per Jume Bech rrel del meu post sobre el Club Bilderberg)
Llegir-ne més
5 de juny de 2009 15:31 h
F uns dies vm tenir un nov edició del Di de l’Emprenedor de Ctluny l plu de congressos. Lo que, en principi, hvi de ser el Di de l’Emprenedor de l crisi mb menys prticipnts que nys nteriors, es v convertir en l’edició mb més inscripcions –mb més de 10 mil i girebé doblnt les de l’edició nterior-, fet que confirm que les crisis desperten l’esperit emprenedor de l gent. Tot i que les ddes ens diuen que l creció d’empreses h disminuït l voltnt d’un 30% -dd molt negtiv-, cl notr que l correlció no és exctment proporcionl l número d’emprenedors i de projectes presents ls diferents fòrums d’emprenedori i innovció.
Llegir-ne més
5 de juny de 2009 09:06 h
En l'nterior post d'quest vostre espi per l memòri vàrem renuncir expressment l cpítol que teníem preprt en benefici d'un bé suprem com er l concentrció per l fit cbdl de Rom, tot seguint les ordres del tovrich Popot. El cpítol nv dedict les prticipcions (per dir-ne d'lgun mner) del Brç de Vn Gl l Chmpions, pertnyent l'extens column del 'deure' de l'Ancien Régime, que periòdicment nem detllnt públicment per humilició llur i de llur descendènci. Popot j v nuncir en un comentri l'nterior post d'Urdin-Gorri el que hvi de venir vui, bo i referint-se un borderline que ssegut l seu costt Sint-Dennis es v pssr el prtit insultnt Eto'o i reclmnt el retorn del clvinist Vn Gl l bnquet blugrn.
Llegir-ne més
4 de juny de 2009 12:44 h
L cmpny de les europees j és l seu trm finl. Els prtits polítics exprimeixen els seus misstges i les seves drreres estrtègies per intentr cptr el mjor nombre de votnts d’unes eleccions que s'ensumen crcteritzdes per un lt l’lt bstenció. Aquests comicis hurn servit per provr l xrx i l sev efectivitt polític. Hurn estt un men de prov pilot de futures estrtègies comunictives per frontr mb grnties les properes utonòmiques, municipls i generls. Tnt Convergènci i Unió, com Esquerr, els Socilistes, Inicitiv i els Populrs hn fet ús de totes les eines l seu bst.
Llegir-ne més
4 de juny de 2009 08:00 h
L respost de les institucions europees dvnt l'ctul crisi econòmic h estt clrment insuficient. El Bnc Centrl Europeu es continu ocupnt exclusivment de bixr els tipus d'interès, qun –de fet– l situció de les empreses i l relitt de les expecttives econòmiques no depèn en bsolut d'quest mesur. D'ltr bnd, l Comissió Europe està més preocupd pel dèficit públic i pel compliment del Pcte d'Estbilitt que no ps per l sortid de l crisi i l creció de llocs de trebll. I, finlment, el Prlment Europeu es trob comodt per unes mjories formdes per populrs i socilistes que no hn demostrt cp cpcitt l'hor d'bordr les reformes necessàries per sortir de l crisi.
Llegir-ne més
3 de juny de 2009 23:58 h
L censur sempre és repugnnt, però si pot encr ho és més qun es neg l llibertt ficr el dit l nfr del llst que impedeix l llibertt de tot un poble. Hi h doncs, un doble negció de l llibertt en quest censur. De fet, en el cs que m'ocup hi h un triple negció. Perquè no només es neg l difusió d'quest expressió d'lgú, en Víctor Alexndre, que mb un mgnífic rticle denunciv l covrdi, l mesquines i l'egoisme irresponsble d'uns dirigents polítics ctlns venuts que, lluny de dirigir, es queden tn mples insistint nr l deriv sense cp ltr brúixol que el propi melic que es miren, un melic que és com un cireret dlt del grn pstís inflt pels sborosos ingredients de l poltron.
Llegir-ne més
3 de juny de 2009 21:10 h
Estic cnst del doble llengutge dels polítics, de dir un cos o fer un ltr, de dir o fer coses diferents en funció del públic o Prlment. En fi, des d'quest humil bloc vull denuncir quests fets. PSC-PSOE wtch: l hipocresi dels prïsos fiscls Comencem pel PSC-PSOE mb quest cmpny electorl, que dón per molt: firm (i publicit) que vol cbr mb els prïsos fiscls, i en f bnder. Associ fins i tot prïsos fiscls l dret (com tots els mls d'quest món). En prl·lel, però, l'ny psst el govern espnyol v provr un decret que permet vendre deute de l'estt prïsos fiscls sense que s'hgi de declrr l indentitt del que l compr, fvorint l'opcitt fiscl.
Llegir-ne més
3 de juny de 2009 08:00 h
Ctluny i Europ s’enfronten dos reptes similrs: l crisi econòmic i l febles del poder polític de les seves institucions. De fet, questes institucions no disposen de prou poder efectiu per fer front l crisi, ni per implementr les polítiques socils necessàries, ni per protgonitzr un veritble polític exterior. En bon mesur, tot plegt és fruit del fet que el mrc institucionl ctlà i europeu són l’obr d’uns experts suposdment “il•lustrts” que hn construït Ctluny i Europ d’esquen ls ciutdns.
Llegir-ne més
