Ferran Casas
22 de març de 2010 05:00 h
Les preguntes sobre Joan Laporta
L’encr president del Brç, Jon Lport, v fer hir el seu primer cte polític forml mb Regrupment, el prtit encr disfresst d’entitt que segueix lidernt de form indiscutible i personl Jon Crretero. Per les pistes que h dont ell, el seu entorn i l nov formció dirigid bàsicment per exmilitnts d’Esquerr cd cop és més clr que uns i ltres estn condemnts entendre’s i ixí ho frn si volen tenir possibilitts les eleccions de l trdor. Així les coses, només els qued confirmr l fórmul mb l que ho frn.
Llegir-ne més
9 comentaris
Màrius Viella
21 de març de 2010 17:57 h
Massa temps per l'especulacio
Mss temps per l’especulció De ben segur que molts dels lts càrrecs en l gestió elèctric i del govern d’quest pís, no tenen coneixement, ho s’hn oblidt de l nevd que si l memòri no em treix , v prlitzr l provínci de Giron, l’ny no el recordo exctment, però crec que fou el 1947 ho 1948; ls crrers de L Bisbl d’Empordà , hi hvi mes de cinqunt centímetres de neu , i l Crrer de Snt Lluçi , ( el meu crrer ), moltes portes vren quedr totlment tpdes de neu per els efectes del vent, que els veïns mb l màxim solidritt , com er hbitul en quell temps, vren obrir un corriol per poder nr l flec que l mteix temps tenien queviures, (cn Mresm) propiett d’en Pere Vinyls , confluènci entre el crrer “del Pdró” i l Crreter de Clonge, que di d’vui s’hi fn pollstre l’st.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
21 de març de 2010 11:51 h
Capellans pederastes
El Cp d'Estt de Ciutt del Vticà, Benet XVI, express moltes lmentcions i diu que els cpellns pederstes hn de respondre dvnt de Déu i dels Tribunls de Justíci, però en cp moment prl de destituir fulminntment tots els cpellns vius que, l llrg de molts nys, hn bust, i estn busnt, encr, sexulment de menors. I ixò és el primer que huri de fer el Cp de l’Esglési Ctòlic. Primer desin-vestir-los de cpellns. Però desin-vestir-los dvnt de l mteix multitud que els v clmr i pludir qun els vn investir cpellns.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
21 de març de 2010 11:28 h
Sempre n’hi ha de disposats a activar el conflicte lingüístic
Intentré posr-vos en situció, per entendre el comportment de molts i moltes ctlnoprlnts que intenten evitr un conflicte, que es converteix mnt vegdes en un estrès sobrefegit. Posu-vos dins l pell d’un don de trent nys i escig, que s’ixec el demtí i observ que el seu fill segueix mb l tossin del di nterior, mlgrt li hgi dont totes les medecines receptdes f uns dies per l sev peditre. És un dissbte i no té fein, per tnt, el pot dedicr l seu infnt. El seu home sí que té unes quntes tsques fer, però se n’donen que el fill moquej molt i que té dificultts per respirr.
Llegir-ne més
Albert Mademont
21 de març de 2010 07:31 h
Aquests directors generals, etcètera
Conec més d’un director generl, més de dos secretris generls i fins i tot més de tres posts dit enquistts en el sistem lucrtiu: juntments, diputcions, secretrits i ltres coses com quest i per ixò em puc permetre el luxe, crec, com qulsevol ltre ciutdà mb dret sber, de preguntr tots quest que ostenteu quests títols les mteixes preguntes que j he fet ls que conec. Per exemple, Sr. Jon Ferrn, vostè qui li h dont el seient?. Ho dic, per què els que conec, bsolutment tots i ltres com quests, hn rribt ocupr el seu privilegit lloc dit.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
20 de març de 2010 20:28 h
Peatges: l’altre espoli fiscal
80 milions d’euros és el que v recptr ABERTIS l’ny 2008 pels petges de Vilssr, Arenys i Plfolls, segons fonts de l mteix empres. Un màquin de fer diners sense cp esforç, un demostrció evident que el cost d’un utopist és mortitzt molt més ràpid que els nys de l concessió. Els petges Ctluny són un font d’espoli, són un mner de pgr uns preus busius pels serveis que presten. F molt nys que els costos de les utopistes, mb els beneficis inclosos, hn estt mortitzts però no hi h form d’cbr mb ells.
Llegir-ne més
Guim Bonaventura i Bou
20 de març de 2010 09:00 h
"Na putu" de Jasmila Žbanić, el camí del cinema bosni
L jove director bosnin Jsmil Žbnić (Srjevo, 1974) v presentr l Berlinle d’enguny el seu segon film de ficció: "N putu" (En el cmí). Gurdond l mteix festivl en l’edició de 2006 mb l’ós d’or l millor pel·lícul pel cru retrt pnoràmic de l relitt bosnin de "Grbvic", l relitzdor es centr r en el conflicte religiós ltent d’quest pís islàmic. Si l seu film de debut, Žbnić presentv un don de mitjn edt, mre solter d’un conflictiv dolescent, que sortejv com podi les dificultts de l postguerr Srjevo, "N putu" prl de l generció que es sltv: l’últim llev de joves que vn lluitr l guerr mb prou feines vint nys i que r reivindic el dret divertir-se i tenir un vid plen.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
20 de març de 2010 05:00 h
Full de ruta
Assolir l independènci de Ctluny requereix l mjori socil, polític i electorl, com qulsevol projecte públic en democràci. Mi no hem vott pertànyer Espny, i fins r només les eleccions permeten votr cndidtures de prtits que mb més o menys intensitt o credibilitt s’hi refereixen, però difícilment un vot un cndidtur pot prendre’s per ell mteix com unívocment prtidri o contrri: l gent vot els prtits per un multitud de rons, no necessàriment ni principlment per ssolir l independènci o impedir-l, i per ixò rreu en els processos de sobirni h clgut un doble requisit: que les eleccions les gunyessin els independentistes i que un mjori clr votés sí en un referèndum.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
20 de març de 2010 00:35 h
Boscos en perill de foc
Degut l grn ctàstrofe generd per l immens quntitt de neu cigud el dilluns di 8 de mrç del 2010, quest, h mlmès molts boscos. El pes de l neu h esberlt, trenct i enderroct centenrs o milers d’rbres. Ar, un cop fos tot quest neu i poc poc mb el bon temps, quest brnctge mlmès que s’h quedt estès pel terr, es pot trnsformr en un grn tei que pot fcilitr un ences ràpid de tots quests boscos. Aquest grn perill d’incendi que corren totes questes boscúries que hn estt cstigdes per l neu, es podri pl•lir o fins i tot evitr, si immeditment tots quests terrenys fossin netejts del brnctge mlmès que hi h pel terr.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
19 de març de 2010 16:30 h
L'operació contra les caixes
El sistem de cixes ctlnes h portt molt l pís. Sobretot perquè té un presènci cpil·lr l territori, i h genert llocs de trebll qulificts moltes comrques. A més més, h fcilitt un comunicció fluïd mb el teixit industril. És per ixò que em preocup, i molt, el Fons de Restructurció Ordenàri Bncàri, el fmós FROB. Amb quest pl, el Govern espnyol mig oblig les cixes ctlnes fusionr-se per tl de poder ccedir préstecs. Així, si les cixes ctlnes no poden tornr els préstecs, el Govern espnyol se les quedrà.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs