9 de juny de 2010 05:00 h
F temps que Lleid i les comrques lleidtnes estn d’ctulitt i no només per l polèmic de l prohibició del burk, que tnts rius de tint h fet vessr quests dies, sinó que ho estn, entre ltres coses, pel grn nombre d’infrestructures que s’hn inugurt o bé que estn punt d’inugurr-se en territori lleidtà. Només cl fer un mic de memòri: pocs nys enrere l’AVE rribv Lleid, l primer ciutt ctln que v comptr mb quest infrestructur. I només f mig ny, finls del 2009, s’obri l’eroport de Lleid-Alguire, el primer construït integrment per l Generlitt l mrge d’AENA.
Llegir-ne més
9 de juny de 2010 00:03 h
El Rivl Petit, seguint l sev trdició, ofereix vui el perfil dels qutre cndidts que lluiten per rribr l presidènci de Més Que Un Club, i ho f mb, snif, el poc entusisme que comprtim mb un grn prt de l mre que v dur Lport l poder f set nys i v inicir el millor període de l'er modern del Brç: AGUSTÍ BENEDITO: Amb un psst Unió Democràtic de Ctluny i sense estudis, Benedito h estt l revelció de l cmpny, fet que prl més de l cmpny que d'ell en sí mteix. Ben ssessort per un cp de cmpny que és el que v dur Lport l presidènci i fvorit pel fet de no rebre tcs de ningú, Benedito h conseguit pssr el tll i grntir-se un posició de sortid dign pels propers comicis, que tindrn lloc l 2016 o bé qun hi hgi un tempord sense títols i s'hgi de presentr un moció de censur sí o sí.
Llegir-ne més
8 de juny de 2010 19:00 h
Segons diveses informcions, l Presidènci espnyol del Consell de l Unió Europe està provnt de convèncer els Estts membres d'mplir el termini dels drets d'utor sobre grvcions sonores de 50 70 nys. Aquest mesur reduiri molt substncilment les obres de domini públic i, per tnt, l'ccés dels ciutdns l cultur. A més més, tindri diverses conseqüències negtives: 1. El preu finl de l músic s'incrementri. 2. S'eliminri, en bon mesur, l competènci. 3. Els principls beneficits serien les grns discogràfiques, tès que són les que tenen els grns ctàlegs musicls en propiett, però no ps els rtistes i els músics, que veurien com les reedicions ocuprien un quot de merct més grn.
Llegir-ne més
8 de juny de 2010 05:00 h
1. Uns senyors (i senyores) que fins f un temps no tenien noms ni rostres i que estven rodejts per un urèol de misteri i litertur s’hn reunit quests dies (l modernist i costner vil de) Sitges. Són el club Bilderberg, i es veu que remenen les cireres i tllen el bcllà mentre ltres moren de gn (o de guerr), i ni fruit, ni peix, ni p. Tot ho controlen ells, o ixò diuen, que j no ho sé del cert, l veritt. El sindict dels Mossos d’Esqudr s’h queixt per l’mpli desplegment de segurett i l’enorme despes que h comportt.
Llegir-ne més
8 de juny de 2010 05:00 h
Abns de l cmpny electorl, de les eleccions i òbviment dels resultts, j preix en escen l'especulció sobre els pctes. Assentdes les bses de dos governs successius de triprtit, i sense descrtr que n’hi hgi un tercer, l possible mjori de CiU plntej diversos escenris possibles, i segurment tots ells estn oberts. Governr mb el suport implícit del PP seguint l recept l bsc, seri un clr suïcidi, j que el cmí d’utogovern no tindri ni líne de sortid. L sociovergènci no es pot descrtr tenint en compte interessos empresrils i forces socils que convergeixen en els dos espis polítics.
Llegir-ne més
8 de juny de 2010 00:45 h
Immersos en plen cmpny i pocs dies de l jornd electorl, els dubtes les files culés –lluny d’esvir-se- vn en ugment. Després de girebé cinc nys de conspirció permnent i mb el suport incondicionl del poder mediàtic, el cndidt Alexndre teni tots els trumfos per imposr-se les urnes. Semblv que l’dveniment del sndronunyisme i el retorn l psst er un menç irreversible, però mesur que el cndidt h començt tenir protgonisme, les relliscdes hn estt considerbles i el nerviosisme s’h fet més que evident tot l’entorn de l cndidtur.
Llegir-ne més
7 de juny de 2010 22:38 h
L millor respost l’ctul situció és sber el què volem i sobretot sber el què volen els líders polítics. Montill, Cmcho i Herrer j hn dit el què volen, seguir fent el mteix de sempre, mrejnt l perdiu per tl que res cnviï. Amb lidertges com quests ho tenim tot perdut; per ells, el primer és Espny, sigui un Espny de dretes o d’esquerres. I tenen tot el dret del món, però nosltres tenim dret voler quelcom millor. Només Ms i Puigcercós o CiU i Esquerr poden donr sortid l’tzucc en el que ens trobem.
Llegir-ne més
7 de juny de 2010 11:32 h
F 10 nys el publicist monàrquic Lluís Bsst v fer un debt electorl mb l'mic Jon. Allí, el v cusr de ser un gestor pèssim, firmnt que les empreses del vispresident nuñist eren un cos ple de deutes fins i tot mb l segurett socil -quelcom gens extrny, tenint en compte que l Junt Lport h hgut de pgr més de 60 milions d'euros hisend per les peculirs pràctiques l respecte del Brç nuñist-. Afirmen els tertulins sndro-nuñistes que Bsst v perdre llà els comicis, en prcticr l "guerr brut". El que els nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin -i, sí, els de l brunete que tmbé fn costt Nuñell com un sol home- nomenen "guerr brut" és simplement el que pss en les eleccions de tot pís civilitzt, començnt pels USA i les seves primàries, en què els cndidts són sotmesos un escrutini més que minuciós i no se'ls permet nr fent promeses i promeses i promeses mentre ningú es preocup de llur solides.
Llegir-ne més
7 de juny de 2010 07:59 h
Que, des de l dret, se’ns pretengui minr l’estrtègi republicn inicid l’ny 2003 d’linç concret mb l rest del ctlnisme polític progressist er previsible. De fet, l’ofensiv estv tn cntd com escrit que hvi de foclitzr-se en Esquerr en l mesur que, d’un bnd, constituïm l forç polític que hi h portt el discurs/relt del perquè i, ltrment, som l pot més fràgil perquè, certment, diferènci d’Inicitiv per Ctluny l’univers independentist té perímetres electorls i sindicls menys definits i un dn més convuls, i diferènci del PSC només gudim d’un incipient cultur de govern en un context d’escss, encr, cultur de poder republicn.
Llegir-ne més
7 de juny de 2010 05:00 h
Tinc dos mics que r no es prlen. Independentistes com són tots dos, l'un tir cp l'esquerr mb un ben nostrt punt d'heterodòxi (hi h dies que nrquistej, dies que recit Lenin de memòri i dies que reclm que no pensem en elefnts) i l'ltre diguem que se situ en un conservdorisme liberl d'estil nglosxó. Hn trebllt junts en uns qunts projectes d'llò que podríem nomenr 'interès ncionl', són d'quelles persones que, sumdes, multipliquen, i sempre m'hvi grdt sentir-los discutir. Com que són gent rond, intel·ligent i pssiond, els seus debts, tot i que tmbé podien cbr crits (i després res, eh? J ho he dit, que eren mics), solien fornir l'udiènci (servidor, per exemple) d'un bell grpt d'rguments dels que fn de bon tenir en compte, de trmpes dilèctiques interessnts de desemmscrr, d'interrognts que esperonen el pesquis, d'cudits útils per l descompressió (un somriure, fins i tot un rill, temps pot tornr les coses lloc si és que lgú, en un discussió entre persones que es respecten, s'h emblt mss).
Llegir-ne més
