Daniel Ferrer i Esteban
10 de juny de 2010 04:08 h
La nostra terra lliure
L nostr terr lliure, el nostre somni dolç, cd vegd més forts, cd vegd més vius. Arribrem ser lliures mb un bon cop de flç, rrib un ltre juny, junts, lluny de tntes mentides. Som el trç lliure, el vent, volem, terrem, terr lliure. Som el despertr, l llum, volem lliberts, terr lliure. Terr lliure de mles mirdes, terr lliure d'gònics imperilistes. L nostr terr lliure és el nou cnt, és el nou vent, visc l terr independent. Som on som, som el somni en un segon, milers de bocins de tendres, tnt endins.
Llegir-ne més
Cap comentari
Rival Petit
10 de juny de 2010 02:18 h
Els candidats, segona part
Si fossin un pís, Ferrer seri fible i vorrit, com Alemny. Ingl seri tridor però gosrt, com els nglesos. Benedito seri com el Vticà, expert jugr dues bndes. L'Alexndre seri Argentin, concretment l'Argentin peronist. El Grupo Godotis i l Brunete mediàtic que li fn l cmpny serien Core del Nord. Si fossin un plt, Ferrer seri un contundent porcell. Ingl seri un plt d'ostres de les que poden fer pessigolles. Benedito seri un essènci de mr mb efluvis de muntny sobre bse d'escum de res. L'Alexndre seri un gt disfresst de conill, mentre l sev clc mediàtic seri el cmbrer frsnt que ens mirr d'entforr el plt.
Llegir-ne més
Antònia Lladonet Riera
9 de juny de 2010 18:39 h
En algunes professions la vocació és imprescindible...
Un professió com l mev, l d'educdor, h de ser voccionl j que tenim les nostres mns personetes que necessiten de l nostr dedicció, plen i bsolut. I dic personetes, encr que estigui prlnt de nins que j están l’dolescènci, perquè tenen un edt encr no dult, un edt complicd, cvll entre l infànci i el món dels grns, el de les responsbilitts. Em sent fortund d'ixecr-me cd di i sber que l mev fein té un sentit, encr que hi hgi dies en què tot es vegi fosc o inútil, l mird positiv i el fet de creure-hi f que tot funcioni molt millor.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
9 de juny de 2010 18:33 h
Per al sector educatiu, tenim el Govern que ens mereixem
A l vg de l funció públic, sembl que l Principt hi h hgut més moviment que les Illes, però, l mev mner de veure, menys que el que hi huri d’hver hgut. Per prt de l’Administrció s’h dit que l vg fregv les Illes el 10% i tres punts més l Principt. En cnvi, els sindicts estn més o mnco d’cord quí i llà i firmen que hi h hgut entre un 68 i un 75%, que tmbé s’estén tot el territori de l’Estt espnyol. A mi m’grdri que hguéssim rribt l 40%, però no crec que s’hgi ssolit quest xifr, j que unes quntes escoles devers cs mev tenien tot l’lumnt les clsses i semblv que hi hvi poques persones en vg, cos que permeti fer clsses normls.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
9 de juny de 2010 12:30 h
El Projecte Castor podria vulnerar normativa comunitària
El Ministeri d'Indústri espnyol v donr hir el vistiplu definitiu l Projecte Cstor d'emmgtzemtge de gs l terme municipl de Vinròs, i molt prop del centre urbà d'Alcnr. Tnmteix, el Govern espnyol podri hver vulnert dues normtives comunitàries: l que oblig fer un estudi mbientl del conjunt del projecte (el Govern espnyol h frcciont el projecte de gsoducte en trms), i l que oblig fer prticipr l ciutdni en temes mbientls (en cp moment se l'h deixd prticipr). És per ixò que hem demnt l Comissió, trvés d'quest pregunt prlmentàri, que s'sseguri que el Projecte Cstor compleix l legislció europe.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
9 de juny de 2010 11:52 h
Independència 2014
L'ny 2007, en mig del cos de les infrstructures Brcelon, el mlgunyt Crod-Rovir v sorprendre tothom mb l'nunci (profètic?) que Ctluny hi huri un referèndum per l independènci del nostre pís l'ny 2014. En quells moments, molt gent s'ho v prendre com si fos un ltr sortid poc-solt del, leshores, dirigent republicà. Tres nys més trd, que Ctluny pugui recuperr les seves llibertts mitjnçnt l convoctòri d'un referèndum j no sorprèn tnt gent, sobretot r que el Prlment h dmès l IPL per celebrr-ne un durnt l proper legisltur, l que cbrà el 2014.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
9 de juny de 2010 05:00 h
Independència
TV3 emet el documentl Adéu, Espny? i l'udiènci premi l vlenti de l televisió públic i de l sev director, Mònic Terribs, l mteix qui lguns vn criticr per l'entrevist l president de l Generlitt. Un de cd qutre ctlns que quell nit eren dvnt de l televisió vn veure el documentl sobre els processos independentistes, incloent Ctluny és clr. Uns 728.000 espectdors, perquè després diguin que l independènci no interess i que l gent té ltres preocupcions. Èxit televisiu, bon servei públic i un post que serveix per reconèixer dues coses: que el pís h cnvit molt els últims nys i que des de l creció de TV3 mi no s'hvien enfrontt l'utoodi i l'complexment ncionls.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
9 de juny de 2010 05:00 h
Infraestructures lleidatanes
F temps que Lleid i les comrques lleidtnes estn d’ctulitt i no només per l polèmic de l prohibició del burk, que tnts rius de tint h fet vessr quests dies, sinó que ho estn, entre ltres coses, pel grn nombre d’infrestructures que s’hn inugurt o bé que estn punt d’inugurr-se en territori lleidtà. Només cl fer un mic de memòri: pocs nys enrere l’AVE rribv Lleid, l primer ciutt ctln que v comptr mb quest infrestructur. I només f mig ny, finls del 2009, s’obri l’eroport de Lleid-Alguire, el primer construït integrment per l Generlitt l mrge d’AENA.
Llegir-ne més
Rival Petit
9 de juny de 2010 00:03 h
Poker de no-asos: els candidats
El Rivl Petit, seguint l sev trdició, ofereix vui el perfil dels qutre cndidts que lluiten per rribr l presidènci de Més Que Un Club, i ho f mb, snif, el poc entusisme que comprtim mb un grn prt de l mre que v dur Lport l poder f set nys i v inicir el millor període de l'er modern del Brç: AGUSTÍ BENEDITO: Amb un psst Unió Democràtic de Ctluny i sense estudis, Benedito h estt l revelció de l cmpny, fet que prl més de l cmpny que d'ell en sí mteix. Ben ssessort per un cp de cmpny que és el que v dur Lport l presidènci i fvorit pel fet de no rebre tcs de ningú, Benedito h conseguit pssr el tll i grntir-se un posició de sortid dign pels propers comicis, que tindrn lloc l 2016 o bé qun hi hgi un tempord sense títols i s'hgi de presentr un moció de censur sí o sí.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
8 de juny de 2010 19:00 h
La Presidència espanyola i les discogràfiques
Segons diveses informcions, l Presidènci espnyol del Consell de l Unió Europe està provnt de convèncer els Estts membres d'mplir el termini dels drets d'utor sobre grvcions sonores de 50 70 nys. Aquest mesur reduiri molt substncilment les obres de domini públic i, per tnt, l'ccés dels ciutdns l cultur. A més més, tindri diverses conseqüències negtives: 1. El preu finl de l músic s'incrementri. 2. S'eliminri, en bon mesur, l competènci. 3. Els principls beneficits serien les grns discogràfiques, tès que són les que tenen els grns ctàlegs musicls en propiett, però no ps els rtistes i els músics, que veurien com les reedicions ocuprien un quot de merct més grn.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs