3 de setembre de 2010 08:00 h
Article publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'gost del 2010 sobre l'inoblidble director itlià. Fins l 13 de juny de 2010, el Cixfòrum colli un exposició pel recorregut vitl i rtístic de Federico Fellini. Un mostr que h costt l grn públic l’àmpli cosmologi del cinest itlià, un referent ineludible de l cultur cinemtogràfic europe de l segon meitt del segle XX. Irreverent, subversiu, trnsgressor, intel•ligent, lúcid, innovdor, drrere l càmer, Fellini denunci tot llò que no li grd de l condició humn, lhor que comprteix mb l’espectdor l sorpres infntil per l màgi de l vid i per l mervell de l imginció i de l creció humnes; r rrenc somriures, r ens enfons en el plor més trist i mrg dels bismes existencils, com L Strd (1956), film que li vl un Oscr l millor pel•lícul de prl no ngles.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2010 07:42 h
Er d’esperr. Els triomfs del Brç i l’entrd de Lport en el món de l polític, mb spircions l presidènci de l Generlitt, no podien quedr sense escàndols. Els mitjns de comunicció s’hn fet ressò de les informcions del diri MARCA sobre presumptes corrupcions en el Brç de Lport. Els titulrs són un reflexe de l intensitt de l cmpny informtiv: «Mrc desvel los despilfrros de Lport» «Corrupción en Cn Brç». Els comentris, on es detllen despeses de festes, vions, entrdes i un llrg etcèter, responen filtrcions de l’uditori que per encàrrec de l nov junt directiv del Brç està fent l’empres KPMG.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2010 23:52 h
Srdnes “Espernç” ......... però, més, des del bisbt s'h decidit que no hi hgi udició, que dur un prell d'hores, perquè d'quest mner el bisbe pugui prlr mb els feligresos........... Es d’esperr que l’juntment de Cruïlles , Monells i Sn Sdurní de l’Heur , sigui coherent dvnt del rebuig mostrt l nostre dns , que es l dns mes bell de totes les dnses que es fn i es desfn; que de ben segur que en els propers ctes festius que es vulguin celebrr en quest prtge , el plt fort serà l srdn , que si jo tingues l potestt de decidir , de ben segur que mi mes es tocri cp srdn , l cpell d’Espernç ; que si el seny i el sentit comú es f present en els srdnistes, i totes les persones que gudien de l trobd en quest lloc tnt grdble com típic , quí s’h cbt l trdicionl trobd l “cpell” d’Espernç; si “el Sr.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2010 11:42 h
I finlment rribà. Després d’nys de rumors i tempttives, l’eroline irlndes de bix cost Rynir h desembrct l’eroport de Brcelon. Un bordtge temut per competidors, recelt per institucions i gents econòmics de les demrccions de Giron i Trrgon, i observt mb un clculd mbigüitt per l Generlitt. Sense dubte, no h estt un ‘benvingud Mr. Mrshll’ com les que costum rebre l’erolíni dirigid per l’excèntric Michel O’Lery en molts dels 42 eroports europeus on té bse. I és que no es trct d’un bse més en un mll que j brc tot el continent.
Llegir-ne més
2 de setembre de 2010 09:34 h
No hi h excuses ni vl tirr enrere, de res vlen els pctes ssolits, mb qui no s'estim l terr, mb qui ens vols sotmesos, j no, j no vl mirr enrere, j no, j no vl pctr res més. Aquest terr verge, pur i brun obr l sev boc l'mor més pur, ls pobldors que l'hbitem, l llengu, tot el que desitgem, r que tot és pur. J no vl seguir mb el plor d'hir, r és l'hor, l'hor de fugir, dels opressors, usurpdors, de l veritble crues del fet, de l innegble violènci del gest, cl que fugim de tortures i presons, mss presos de consciènci l món.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2010 20:28 h
Avui els mitjns de comunicció hn obert portdes mb l notíci de l presumible inversió milionàri d’un fbricnt de cotxes xinès. “Chery” és l mrc comercil que vol conseguir un pltform per entrr Europ. F pocs mesos v fitxr Lionel Messi com mbixdor i imtge de l’empres i que millor per conseguir les seves fites comercils que instl•lr l primer fàbric Europ, Ctluny. Mlgrt tots quests fets rels com l vid mteix, l desesperció les files socilistes els h portt exgerr el pper del President de l Generlitt en l consecució d’quest fit.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2010 16:00 h
Us djunto l not que he envit l prems sobre l vulnerció dels drets fonmentls, de l llibertt polític i l de mnifestció l Sàhr Occidentl, rrn de les gressions de l Polici mrroquin contr ctivistes shruís (entre els quls hi hvi lguns ctlns). Tmbé he envit un pregunt prlmentàri l Consell de l UE demnnt-li que fci servir l'Acord euromediterrni d'ssocició mb el Mrroc per tl d'exigir l Regne luit el compliment dels principis democràtics i els drets humns sot dvertènci de suspendre temporlment l'cord, tl com preveu el mteix text.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2010 13:49 h
L'espi ferroviri de l líni del tren convencionl entre Giron i Perpinyà, que integr el territori de l'Eurodistricte, està forç desprofitt. El tren trnsfronterer, l líni Perpinyà-Cerver-Portbou-Figueres-Giron h d'esdevenir un utèntic servei trnsfronterer de l mobilitt socil de proximitt. A grns trets, en quests moments difícils, només el tren convencionl ens pot lliberr dels embusos i l sinistrlitt de l crreter, ixí com de l'ineficiènci econòmic. Si concretem més, en l'àmbit territoril, el tren convencionl de Giron Perpinyà per l cost està destint jugr un pper cbdl en quest espi geogràfic tn importnt.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2010 11:33 h
Independènci rriscd Dels set milions de ciutdns, que en quests moments hi h Ctluny , ¿ qunts mb dret de vot?; qunts d’independentistes ?; L mjori, (51%)?; si es ixí , crec que s’h d’nr endvnt , però compt mb els líders de noves formcions que s’nomenen independentistes, que només volen treure profit dels problemes que hn sorgit de les mles gestions de governs i de governnts de molt de temps enrere i dels ctuls; que no f mss temps no els coneixi ningú en el mont de l polític , i r volen ser els que volen portr el timó per governr Ctluny.
Llegir-ne més
1 de setembre de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut El Temps l setembre del 2009 sobre el generl nord-mericà. L’1 de setembre de 1939 esclt l Segon Guerr Mundil mb l invsió lemny de Polòni. Sens dubte, quest és un fet prou conegut. Aquell mteix di, però, es produeix un ltre esdeveniment que no ocup les portdes del diris ni pàgines ls llibres d’històri… i que, en cnvi, resultrà decisiu per l sort del conflicte i tmbé en l construcció de l pu. En concret, l’tzr determin que, poques hores després que Hitler ordeni l’inici de les hostilitts contr l’exèrcit polonès, George C.
Llegir-ne més
