Ramon Boixet
9 de setembre de 2010 07:54 h
Les bones universitats catalanes
No fig res de nou si em miro les estdístiques i les enquestes del tipus que siguin mb un cert precució. Com que no hi h res que no es pugui mnipulr, s’impos prudènci, però certes noticies no poden deixr d'legrr el meu esperit. QS World University Rnkings h publict l llist de les 200 millors universitts del món. De l’estt espnyol només dues figuren dins de l llist : l UB (148) i l UAB (173). F uns quinze dies escrivi sobre l necessitt que Ctluny promocioni un lt nivell d’investigció en tots els àmbits, com únic solució per fer prt dels pïsos competitius del present i del proper futur.
Llegir-ne més
Cap comentari
Col·lectiu 2014
8 de setembre de 2010 20:04 h
Corbacho (i els altres)
Sens dubte que hi h moltes mneres d’entendre el desembrcment (retorn) de Celestino Corbcho l polític ctln. S’hn fet cbòries sobre un pretes deriv espnyolist del PSC (relment ho h deixt mi de ser d’espnyolist?) o fins i tot s’especul sobre un possible successió de Montill (de veritt lgú es pot rribr plntejr seriosment dins el PSC que Corbcho sigui el futur del prtit?). Però probblement l cos sigui molt més senzill: pur supervivènci, que en els temps que corren no és poc. Celestino Corbcho h demostrt mb escreix l sev incpcitt mnifest per dirigir lgun cos diferent que un diputció com l de Brcelon (construïd tot ell sobre l mteix estructur de l’prell del PSC) i molt menys un ministeri .
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
8 de setembre de 2010 13:59 h
Juan Carlos I, el Fratricida
El litorl lisboet és un immillorble lterntiv si es vol defugir l sordides i mediocritt mbientl que l’estiu sol ssotr bon prt de les pltges ctlnes. Estoril i Cscis, històriques viles de repòs (no fer res tmbé cns) dels drrers reis portuguesos, són poblcions que sempre hn postt per un turisme de qulitt. Tmbé ho devi veure Don Jun de Borbón qun s’hi v instl•lr el 1946 per viure el seu prticulr exili durt. V fixr l residènci Vill Girld, un luxos residènci de tres plntes mb jrdí, situd l’exclusiv ru de Inglterr, mig Monte Estoril, pràcticment equidistnt del csino –el més grn d’Europ- i del cmp de golf.
Llegir-ne més
beatlescat
8 de setembre de 2010 11:37 h
THE COMPLETE ED SULLIVAN SHOWS
Amb el títol “The 4 Complete Ed Sullivn Show” cb d’prèixer un doble DVD que recull les pricions complertes dels Betles l progrm de l’Ed Sullivn de l cden de televisió mericn CBS l’ny 1964 i 1965. El totl del minuttge rrib les 4 hores i present els 4 progrmes sencers tl i com es vn emetre en el seu moment, mb l publicitt inclos. Tot i que els progrmes hn estt resturts digitlment nivell de so s’inclou l possibilitt d’escoltr l’emissió en formt mono i tmbé en so 5.1 sorround. Els 4 progrmes es vn emetre els dies 9 de febrer, el 16 de febrer (des de l’hotel Deuville de Mimi), el 23 de febrer de 1964 i el 12 de setembre del 1965.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
8 de setembre de 2010 08:00 h
"...mai als peus de la Mentida"
Article publict Serr d'Or, núm 607-608, del juliol-gost del 2010 A l novel•l Sense destí, mentre reflexion sobre l sev experiènci personl com deportt Auschwitz i Buchenwld, Imre Kertesz ssegur que: “Per Europ, l cultur judeocristin és com el bix continu per un orquestr: no se sp mi que hi és ni s’hi pens; però, si despreix, tot l’orquestr desfin”. I, certment, l llrg del segle XX Occident h “desfint” rribnt horrors fins leshores inimginbles. Tnt és ixí que Stefn Zweig prefereix suïcidr-se i deixr-nos el llegt de l’enyornç d’un psst perdut en el seu pòstum El món d’hir.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de setembre de 2010 20:15 h
Per la Pau al País Basc
Rebo mb espernç l’nunci d’ETA de posr fi l violènci, i confio que serveixi per inugurr un nou escenri polític que porti l resolució democràtic del conflicte. Tnmteix, el Govern espnyol i els dos principls prtits polítics espnyols -PSOE i PP- hn rebut l'nunci unilterl i incondiciont d'ETA mb un ctitud negtiv, que contrst mb l posició i les expecttives mb què s'h rebut les institucions europees. L Comissió Europe, trvés de l portveu de l'executiu comunitri, Pi Ahrenkilde, h considert que l'nunci d'ETA ofereix “motius per l'espernç”.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de setembre de 2010 16:30 h
Els gitanos a França: una qüestió de drets civils
L polític del Govern de Srkozy d’expulsr persones romnís de l’Estt frncès és un tc frontl dos principis bàsics de l Unió Europe: el de l llibertt de moviment i residènci, i el de no discriminció per motiu ètnic. Ambdós principis es troben bstment recollits l legislció comunitàri (sense nr més lluny, en els rticles 13 i 18 del Trctt de l Unió Europe (pdf), i en l’rticle 45 de l Crt dels Drets Fonmentls de l UE). És cert que l integrció de l comunitt gitn és un repte de grn bst que pocs governs hn sbut tènyer.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
6 de setembre de 2010 19:00 h
Ara o mai..IV.- Dret a decidir i treva d’ETA
Ar o mi: Not de l’utor: quest relt v ser escrit poques hores després del ple del Prlment dedict l sentènci de l’esttut. És pur coincidènci però grdble que prlem de l trev d’ETA en quest històri i r precisment s’hgi fet relitt. Propostes, crítiques, suggeriments: jpuig@c2014.ct IV.- Dret decidir i trev d'ETA El timbre cridv votció. Els diputts i diputdes nven entrnt l’hemicicle. El petit espi pels periodistes i convidts er ple rebentr,el President Bench presidi l sessió. El portveu del grup mixt i representnt de l minori unionist demn l prul, f el mteix l portveu populr Dolors Montserrt, tots dos comuniquen l President Bench que bndonrn l’hemicicle si es pos votció l resolució conjunt de CiU i ERC.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
6 de setembre de 2010 19:00 h
Misèria de l'autonomisme
L pertinenç de Ctluny l'Estt espnyol ens h dut l misèri morl, culturl i econòmic. L'gressió de l sentènci del Tribunl Constitucionl espnyol sobre l'Esttut h confirmt que l'utonomisme condemn el pís l'extinció i que l relció mb Espny no és fruit d'un pcte entre iguls sinó d'un situció de dominció. Després de més de trent nys de l'ctul règim, l mjori de l societt ctln j express inequívocment l sev voluntt d'independènci, d'Estt ctlà en el si de l Unió Europe, únic lterntiv vible per l continuïtt del projecte ncionl ctlà dvnt d'un Espny pètri decidid uniformitzr l'Estt i en què qulsevol tempttiv federl, tenint en compte l impossibilitt de reformr l Constitució, represent un fntsi irrelitzble.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
6 de setembre de 2010 17:47 h
Stephen Hawking allibera Déu de la crueltat
L notíci del contingut del drrer llibre del científic Stephen Hwking h ixect un polseguer impressionnt, perquè diuen que firm que no és necessri Déu per formulr les teories de l creció de l’univers i que explic que prtir de l teori quàntic és possible que el món es creàs del no-res. Des de molts de sectors religiosos hn intentt convèncer els lectors de l’escàndol que supos l nov teori del científic. Alguns hn rribt firmr que no es pot mesclr l ciènci mb l religió.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs