beatlescat
8 de setembre de 2010 11:37 h
THE COMPLETE ED SULLIVAN SHOWS
Amb el títol “The 4 Complete Ed Sullivn Show” cb d’prèixer un doble DVD que recull les pricions complertes dels Betles l progrm de l’Ed Sullivn de l cden de televisió mericn CBS l’ny 1964 i 1965. El totl del minuttge rrib les 4 hores i present els 4 progrmes sencers tl i com es vn emetre en el seu moment, mb l publicitt inclos. Tot i que els progrmes hn estt resturts digitlment nivell de so s’inclou l possibilitt d’escoltr l’emissió en formt mono i tmbé en so 5.1 sorround. Els 4 progrmes es vn emetre els dies 9 de febrer, el 16 de febrer (des de l’hotel Deuville de Mimi), el 23 de febrer de 1964 i el 12 de setembre del 1965.
Llegir-ne més
Cap comentari
Oriol Junqueras
8 de setembre de 2010 08:00 h
"...mai als peus de la Mentida"
Article publict Serr d'Or, núm 607-608, del juliol-gost del 2010 A l novel•l Sense destí, mentre reflexion sobre l sev experiènci personl com deportt Auschwitz i Buchenwld, Imre Kertesz ssegur que: “Per Europ, l cultur judeocristin és com el bix continu per un orquestr: no se sp mi que hi és ni s’hi pens; però, si despreix, tot l’orquestr desfin”. I, certment, l llrg del segle XX Occident h “desfint” rribnt horrors fins leshores inimginbles. Tnt és ixí que Stefn Zweig prefereix suïcidr-se i deixr-nos el llegt de l’enyornç d’un psst perdut en el seu pòstum El món d’hir.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de setembre de 2010 20:15 h
Per la Pau al País Basc
Rebo mb espernç l’nunci d’ETA de posr fi l violènci, i confio que serveixi per inugurr un nou escenri polític que porti l resolució democràtic del conflicte. Tnmteix, el Govern espnyol i els dos principls prtits polítics espnyols -PSOE i PP- hn rebut l'nunci unilterl i incondiciont d'ETA mb un ctitud negtiv, que contrst mb l posició i les expecttives mb què s'h rebut les institucions europees. L Comissió Europe, trvés de l portveu de l'executiu comunitri, Pi Ahrenkilde, h considert que l'nunci d'ETA ofereix “motius per l'espernç”.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de setembre de 2010 16:30 h
Els gitanos a França: una qüestió de drets civils
L polític del Govern de Srkozy d’expulsr persones romnís de l’Estt frncès és un tc frontl dos principis bàsics de l Unió Europe: el de l llibertt de moviment i residènci, i el de no discriminció per motiu ètnic. Ambdós principis es troben bstment recollits l legislció comunitàri (sense nr més lluny, en els rticles 13 i 18 del Trctt de l Unió Europe (pdf), i en l’rticle 45 de l Crt dels Drets Fonmentls de l UE). És cert que l integrció de l comunitt gitn és un repte de grn bst que pocs governs hn sbut tènyer.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
6 de setembre de 2010 19:00 h
Ara o mai..IV.- Dret a decidir i treva d’ETA
Ar o mi: Not de l’utor: quest relt v ser escrit poques hores després del ple del Prlment dedict l sentènci de l’esttut. És pur coincidènci però grdble que prlem de l trev d’ETA en quest històri i r precisment s’hgi fet relitt. Propostes, crítiques, suggeriments: jpuig@c2014.ct IV.- Dret decidir i trev d'ETA El timbre cridv votció. Els diputts i diputdes nven entrnt l’hemicicle. El petit espi pels periodistes i convidts er ple rebentr,el President Bench presidi l sessió. El portveu del grup mixt i representnt de l minori unionist demn l prul, f el mteix l portveu populr Dolors Montserrt, tots dos comuniquen l President Bench que bndonrn l’hemicicle si es pos votció l resolució conjunt de CiU i ERC.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
6 de setembre de 2010 19:00 h
Misèria de l'autonomisme
L pertinenç de Ctluny l'Estt espnyol ens h dut l misèri morl, culturl i econòmic. L'gressió de l sentènci del Tribunl Constitucionl espnyol sobre l'Esttut h confirmt que l'utonomisme condemn el pís l'extinció i que l relció mb Espny no és fruit d'un pcte entre iguls sinó d'un situció de dominció. Després de més de trent nys de l'ctul règim, l mjori de l societt ctln j express inequívocment l sev voluntt d'independènci, d'Estt ctlà en el si de l Unió Europe, únic lterntiv vible per l continuïtt del projecte ncionl ctlà dvnt d'un Espny pètri decidid uniformitzr l'Estt i en què qulsevol tempttiv federl, tenint en compte l impossibilitt de reformr l Constitució, represent un fntsi irrelitzble.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
6 de setembre de 2010 17:47 h
Stephen Hawking allibera Déu de la crueltat
L notíci del contingut del drrer llibre del científic Stephen Hwking h ixect un polseguer impressionnt, perquè diuen que firm que no és necessri Déu per formulr les teories de l creció de l’univers i que explic que prtir de l teori quàntic és possible que el món es creàs del no-res. Des de molts de sectors religiosos hn intentt convèncer els lectors de l’escàndol que supos l nov teori del científic. Alguns hn rribt firmr que no es pot mesclr l ciènci mb l religió.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
6 de setembre de 2010 15:30 h
Passar pàgina a la Constitució espanyola
Els serveis del Prlment Europeu hn profitt l discresió de les vcnces estivls per girr l pàgin de l Constitució espnyol mb diversos símbols feixistes (en concret, el jou, les fletxes i el lem 'Un, grnde y libre') (vegeu l notíci d'El Punt). L'exemplr er un regl de l'ex-president del Congrés dels Diputts, en Federico Trillo, i h hgut de ser el Prlment Europeu qui digués que quells símbols no pertocven ser exposts en un cmbr democràtic. És, doncs, un lliçó més per ls polítics espnyols: molts d'ells encr no hn comprès que l llibertt és incomptible mb l tolerànci l feixisme, un dels episodis més foscos de l històri d'Europ.
Llegir-ne més
Vicent Luna
6 de setembre de 2010 13:32 h
L'herència de Camps: RTVV
Mlgrt estr imputt i pendent dels tribunls pel cs Gürtel, i mlgrt que el seu cp Mrino Rjoy encr no l confirmt definitivment com cndidt del PP les properes eleccions, el president Cmps f unes setmnes que l loclitt de Teuld v donr per encetd l curs electorl. A prtir d'r els mitjns de comunicció que estn l seu servei, ràdios, TV, prems escrit… es posrn en cor i ànim vendre'ns les excel•lències del trebll relitzt per l'honorble i els seus consellers. Però els ciutdns de peu, que més de consultr quests mitjnsts tmbé ens informem per ltres que no mengen del pessebre del PP, posem en dubte moltes d'questes “excel•lències” que l mjori de les vegdes són de crtó pedr, i com escrivi l’ltre di l’escriptor Mnel Rodríguem-Cstelló “ l’obligció de tot demòcrt és demostrr que Cmps no existeix”, o lmenys portr un ltr visió d’quest relitt que intenten mnipulr.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
6 de setembre de 2010 10:39 h
Bèlgica i els independentistes
Bèlgic port lguns mesos sense possibilitts de crer un govern. És un situció que en cert mner prlitz moltes ctivitts, i per ltr bnd és un situció girebé lògic si es tenen en compte les circumstàncies especils que divideixen el pís en dos blocs molt rdiclitzts: els vlons, frncòfons, i els flmencs, de prl neerlndes. Un tercer grup, bàsicment situt Brussel•les, viu el bilingüisme, encr que relment domin el frncès, que és més «interncionl». L minori belg de prl lemny no form un grup mb forç polític suficient per entrr en considerció l’hor de formr govern.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs