23 de desembre de 2010 14:39 h
Artur Ms s’h convertit en el 129è president de l Generlitt. L’bstenció responsble dels 28 diputts del PSC i els vots dels 62 diputts de CiU hn permès que Ms fos investit per mjori simple. El president ncionlist, que sempre s’h definit com un independentist més, prendrà possessió del càrrec el proper dilluns 27. L nov etp polític que viurà Ctluny serà inèdit. El president Ms hurà de defensr spectes fonmentls de pís molt difícils de concilir mb les relcions mb Espny. El concert econòmic i l respost l Tribunl Suprem espnyol, entre d’ltres, mrcrn les putes del joc.
Llegir-ne més
23 de desembre de 2010 14:14 h
Espny, un cop més, ens vol collr. Sben que Europ no hi h res fer: l’escol ctln està vld per l Unió Europe i per l Crt Europe de les Llengües Minoritàries o Regionls. Els diversos informes ncionls, esttls i interncionls, vlen tmbé el nostre sistem eductiu en ctlà, com per exemple el drrer informe PISA. Tot ho tenim l nostre fvor, excepte les lleis espnyoles. Com lleis d’Espny que són, els espnyols j se’n cuiden prou que vgin fvor dels seus interessos. Vint-i-un diputts del Prlment ctlà, tres o qutre fmílies espnyoles indptdes i un sistem judicil que mi no es v “depurr” en cbr el feixisme, poden més que l immens mjori de ciutdns del nostre pís, el nostre Govern i el nostre Prlment junts.
Llegir-ne més
23 de desembre de 2010 09:54 h
Un di després del di de l loteri. Aquell di en que tothom està pendent de les boles. El di de les notícies mb gent brindnt mb cv. L'omnipresent "Aquí està", "quí està!". Girebé sempre en cstellà. Algú huri d'hver nt l seu costt i mb l'encendor prendre foc ls dos dècims premits que mostrv quell individu estrny. "Au, j no està". Jo no conec ningú que hgi estt fortunt quest di. Màxim: el retorn dels 20 euros. Diuen que l probbilitt que et toqui és menys lt que qulsevol ltre loteri. M'imgino un escenri de tetre.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 22:10 h
Dvnt l recent sentènci del Tribunl Suprem que oblig que el cstellà sigui tmbé llengu vehiculr de l'ensenyment Ctluny, el col•lectiu de nous ctlnoprlnts Veu Pròpi mnifestem el següent: Estem fvor del model d'immersió lingüístic en l'escol ctln en tnt que: És un ein indispensble per grntir l'prenenttge de l llengu ctln d'quelles persones que no tenen el ctlà com l sev llengu originàri. És un ein indispensble per grntir que tothom, indiferentment del seu origen pugui tenir el dret prlr i escriure l llengu ctln, imprescindible per grntir els drets de ciutdni i evitr ixí qulsevol tipus de discriminció.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 21:04 h
S'hn cbt les mitges tintes, l'enemic s'h tret l màscr de mner definitiv. Sí, l'enemic. Cl començr dir les coses pel seu nom. El meu vi pot ser d'quí o d'llà, jo puc tenir els orígens cs de l'enemic i enorgullir-me'n lògicment, però l'enemic existeix. Viuen per l sev expnsió, tot el di elucubren com torpedejr el reducte ctlà que s'h formt l principt. Crint els seus prtits in situ hn rebentt el Pís Vlènci i hn rebentt les illes. Són mjoritàriment territoris seus: hi gunyen els seus prtits i enpetiteixen l cultur reducte folklorik, que dei Fuster.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 20:12 h
Ningú no esborrrà les prules versdes l fr, cp tribunl, i menys suprem, f ni frà l llei, lluitrem fins l finl dels dies com ho f el fnl, que trob i dón llum, rreu dels crrerons de ginest, pels corriols plens de flors no hi rrib l veu dels jutges, j no sben quin nom posr llò que està per dmunt de tot, j no sben quin nom posr unes flors, els hi v mss el dolor, llengu esclv, poble submís, res no turrà l forç del boig, l llum de l trdor, l mird d'un crgol qun bvej, perquè el seu sistem decrèpit f igües, i nosltres fem versos encesos l mr, mi hn escoltt l poesi del ventre blu, el seu Estt, Govern, Exèrcit és nticonstitucionl, les lleis no les mrquen els polítics, jutges, dvocts, l Llei és l ntur i l llengu ben viv, com un pmflet quest vers v volnt mb el vent, rrib d'impulsos, mb fils elèctrics, telefònics, i f l'mor mb l llun lil del destí comprtit, qun vl més un cop de mrtell de fust que el sentiment del cor de l flor.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 20:00 h
Not que cbo d'envir l prems: Els eurodiputts de CiU, Esquerr i Inicitiv, Rmon Tremos, Oriol Junquers i Rül Romev, hn subrtllt l mnc de legitimitt polític del Tribunl Suprem espnyol per suprimir l immersió lingüístic de Ctluny. Els diputts de l’Eurocmbr hn recordt que tnt l Comissió com el Prlment Europeu hn defenst mb fermes l immersió lingüístic ctln, i hn sostingut que les decisions europees i els drets de Ctluny estn per sobre de l sentènci del TS espnyol. Cl recordr que l’Eurocmbr v votr el 24 de mrç del 2009 l’informe ‘Multilingulism: n sset for Europe nd shred commitment’, que defineix el sistem d’immersió lingüístic com l’ein més eficç per promoure el multilingüisme.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 19:31 h
L Pltform per l Llengu h rebutjt frontlment l sentènci del Tribunl Suprem que oblig l Generlitt imposr el cstellà com llengu vehiculr en el sistem eductiu. Aquest és l conseqüènci previsible de l sentènci del Tribunl Constitucionl sobre l'Esttut d'Autonomi de Ctluny. L Pltform per l Llengu j v denuncir que l'efecte de l sentènci del Tribunl Constitucionl tindri greus repercussions sobre l'àmbit de l'educció Ctluny. L'plicció de l sentènci del Tribunl Suprem representrà el finl de l metodologi de l immersió lingüístic vld i vlord per l Unió Europe i que h fet possible l cohesió lingüístic i socil dels joves ciutdns de Ctluny.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 19:29 h
Dvnt de les dues drreres sentències del Tribunl Suprem espnyol - bsdes en l retlld “constitucionl” de l'Esttut - que insten l Generlitt fer del cstellà llengu vehiculr l'escol, hem de reccionr mb molt utoestim col•lectiv. Cl tenir molt present que l llengu no és, només, un simple ein de comunicció. L llengu és un excel•lent instrument de dominció, que fn servir els estts centrlistes i utoritris per tl de fgocitr, d’nihilr l identitt col•lectiv dels pobles que no volen sotmetre’s l poder colonil.
Llegir-ne més
22 de desembre de 2010 19:04 h
No sé si en serà conscient, però l Sr. Gl Prieto, entre d'ltres, pssrà l històri com un de les persones que h trenct un pcte de convivènci lingüístic, vigent Ctluny des de f girebé 30 nys. Està clr, és un person més, un de tntes, que serà recordd, i molt, de l mteix mner que ho sern noms com Alici Sánchez-Cmcho, Albert River, Albert Bodell, etc ... Aquest pcte, més enllà de grntir els drets lingüístics dels ctlnoprlnts, h dont l oportunitt que els col·lectius cstellnoprlnts tinguessin l'oportunitt de conèixer l llengu ctln, mb l'enriquiment personl que ixò supos, i sense tenir que seprr els lumnes per ró de llengu.
Llegir-ne més
