Plataforma per la Llengua
22 de desembre de 2010 19:31 h
La Plataforma per la Llengua rebutja la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística i creu que és un atac contra la convivència i la cohesió social
L Pltform per l Llengu h rebutjt frontlment l sentènci del Tribunl Suprem que oblig l Generlitt imposr el cstellà com llengu vehiculr en el sistem eductiu. Aquest és l conseqüènci previsible de l sentènci del Tribunl Constitucionl sobre l'Esttut d'Autonomi de Ctluny. L Pltform per l Llengu j v denuncir que l'efecte de l sentènci del Tribunl Constitucionl tindri greus repercussions sobre l'àmbit de l'educció Ctluny. L'plicció de l sentènci del Tribunl Suprem representrà el finl de l metodologi de l immersió lingüístic vld i vlord per l Unió Europe i que h fet possible l cohesió lingüístic i socil dels joves ciutdns de Ctluny.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Maria Loste
22 de desembre de 2010 19:29 h
Cal reaccionar amb molta autoestima col·lectiva
Dvnt de les dues drreres sentències del Tribunl Suprem espnyol - bsdes en l retlld “constitucionl” de l'Esttut - que insten l Generlitt fer del cstellà llengu vehiculr l'escol, hem de reccionr mb molt utoestim col•lectiv. Cl tenir molt present que l llengu no és, només, un simple ein de comunicció. L llengu és un excel•lent instrument de dominció, que fn servir els estts centrlistes i utoritris per tl de fgocitr, d’nihilr l identitt col•lectiv dels pobles que no volen sotmetre’s l poder colonil.
Llegir-ne més
Jaume Olivé
22 de desembre de 2010 19:04 h
Primera conseqüència: la sentència del TS contra la immersió lingüística
No sé si en serà conscient, però l Sr. Gl Prieto, entre d'ltres, pssrà l històri com un de les persones que h trenct un pcte de convivènci lingüístic, vigent Ctluny des de f girebé 30 nys. Està clr, és un person més, un de tntes, que serà recordd, i molt, de l mteix mner que ho sern noms com Alici Sánchez-Cmcho, Albert River, Albert Bodell, etc ... Aquest pcte, més enllà de grntir els drets lingüístics dels ctlnoprlnts, h dont l oportunitt que els col·lectius cstellnoprlnts tinguessin l'oportunitt de conèixer l llengu ctln, mb l'enriquiment personl que ixò supos, i sense tenir que seprr els lumnes per ró de llengu.
Llegir-ne més
Roc Casagran
22 de desembre de 2010 16:57 h
Un poema
El Tribunl Suprem (ecspnyol) cb d'instr el Govern ctlà deixr d'plicr l immersió lingüístic les escoles. Dilluns espero prlr-ne en un rticle, però com que l setmn pssd vn lliurr-me el XIII Premi de Poesi Prc Tulí, i en el recull, que es publicrà el desembre de l'ny que ve, hi h un poem que llig molt mb l notíci del di, he decidit penjr quest poem. Sí, és utobombo, ho sé, però les circumstàncies em concedeixen el perdó. A l’tzucc, lligts per totes bndes, som reus d’un rei i tots els seus soldts; tot qudr mss bé, i ixí per tndes ens fn sber que estem corrlts en un corrl nostrt, que per vindes ens donrn les vísceres dels gts més negres del crrer, i per bufndes, un tros del drp que vui omple els terrts.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
22 de desembre de 2010 14:24 h
La vacuna
Observo mb stisfcció el ressò que h genert l propost de colició que Esquerrr h fet mb el grup Accent Independents per Bdlon. He llegit moltes opinions publicdes i n’he escoltt moltes més en primer i segon person. Slvnt l sorpres que pot hver cust, hi h un sensció molt generlitzd de benvingud que v més enllà de l recció que podri ser l’esperd entre els més propers i que bst lguns sectors llunyts del nostre àmbit ideològic. M’grd especilment el vlor d’exemple que j s’h començt deixr sentir mb efectes més o menys directes i de més o menys intensitt, però rels.
Llegir-ne més
Jaume Olivé
22 de desembre de 2010 13:47 h
El nou independentisme
Qun un formció polític neix, ho f en respost un demnd de l societt, que fins el moment no es trob representd per les formcions existents. Així, drrerment hem vist néixer noves formcions independentistes. El nixement d'questes formcions s'h produït en respost un clm socil, que vei com el model utonòmic s'esgotv, i que les propostes sobirnistes i independentistes existents fins les hores, bsven el seu projecte en un millor grdul de l'utogovern, en que l Generlitt niri gunynt competències fins ser, de fcto, un estt mb qusi bé totes les competències, i tmbé s'h bst en el dret decidir.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
22 de desembre de 2010 11:14 h
Què fer, per Badalona?
“ F flt renimr l ciutt!”- és el clm de molts bdlonins. És un necessitt que es pos més clrment de mnifest qun hi h un respir de temps per qulsevol cus, perquè l lluit quotidin per l subsistènci no deix temps per donr-nos d'quest deficiènci comunitàri. És sobretot els cps de setmn i en les nits on es f més evident quest flt d'nimció, Bdlon. Les entitts només fn l viu-viu. L'evidènci es coment en petits grups l Rmbl o l voltnt d'un prc, en les tertúlies espontànies d'mics que es visiten perquè “no hi h on sortir”.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
22 de desembre de 2010 09:11 h
La destrucció de les cultures : l'exemple de França
Entre els documents que h fet públics Wikileks es poden trobr informcions interessnts que, sense ser grns descobriments o secrets d’estt, ens permeten rtificr posicions cd vegd més esteses l’hor de prlr del futur de Ctluny. Un document que trnscriu l convers que l’mbixdor mericà Pris v mntenir mb l’ex-primer ministre Michel Rocrd, mb dt 27 d’octubre del 2005, conté unes opinions poc escoltdes Frnç i que mereixen ser-ho, tmbé Ctluny. Recomno llegir el document complert (wikileks.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
22 de desembre de 2010 00:24 h
L’ajuntament a favor d’Espanya
L’juntment de Snt Cugt no h renovt l concessió del servei de recollid d’escombrries i de netej viàri l’empres sntcugtenc TMA-Grup Sánchez, i h permès l concessió pels propers dotze nys l’empres mdrileny Sufi, un filil del grup Scyr Vllhermoso. Durnt més de 20 nys TMA h trebllt Snt Cugt donnt fein centenrs de veïns ctlns. L’empres fmilir, nscud ls nys seixnt, h crescut l costt de l nostr societt, h viscut els cnvis demogràfics i urbnístics i h estt sempre present, l costt, trepitjnt i cminnt pels nostres crrers.
Llegir-ne més
indie blog
21 de desembre de 2010 19:59 h
Primer tu
L veu rdiofònic del grup de comunicció convergent (k mr. Bsté) dei quest mtí l seu progrm (o l progrm del grup godòtic que present) que er ridícul que l cp del Prtit Populr fes un prt del seu discurs l Prlment en cstellà. Ho dei mb ltres prules, però més o menys... Ho diu ell, ho diu l progrm de ràdio del grup que té un diri completment en cstellà. Un diri on els rticulistes sovint es queixen del domini del cstellà Ctluny, i ho fn precisment en cstellà. És totlment bsurd el que fn Ciutdnos i que r h copit el rmimillordit Prtido Populr.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
32
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs