Rosa Calafat
3 de gener de 2011 05:00 h
Quan l'evidència pot més que les lleis
De Cldes de Mlvell Menorc, i de Mllorc cp quí Qun l'evidènci pot més que les lleis Amics, supòs que en llegir questes lletres hurem inugurt el Nou Any. Aquest cop i segons el clendri julià ens toc un xifr visulment trctiv, 2011. Vgi per dit: Bon Any i vid nov! Encr no sé ben bé com v nr l cos, emperò el di de l segon fest de Ndl -i es diu ixí perquè és qun toc nr dinr cs de l fmíli mtern, ordre estblert en el costum ctlà bns que vinguessin ltres històries- em vig trobr ssegud en un bnc de l'esglési de Cldes de Mlvell disposd sentir-hi el concert de Snt Esteve.
Llegir-ne més
9 comentaris
Ricard Biel
3 de gener de 2011 01:03 h
I encara burxen la difunta Catalunya
Un Solidri em retreu que els meus últims rticles “no generen plusvàlu” (per l’independentisme, s’entén). Hi estic totlment d’cord. I tnmteix, si n’escric més, continurn mncts de plusvàlu. Per desgràci. Perquè m’grdri que em digués de quin mner els rticles en podrien generr tès el pnorm ncionl. Per ell, nturlment, generr plusvàlu signific cntr les excel•lències de Solidritt, que per lgun cos n’és un hoolign, i per cert que, com tots els hooligns, ho serà fins l di que mduri i deixi de ser-ho, o més vit, com que intueixo que j no té edt per sentir quest men d’efervescències dolescents, substitueixi l’objecte de l sev dulció per un ltre, que per lgun cos n’hi h que viuen d’il•lusions.
Llegir-ne més
Carles Gil
2 de gener de 2011 20:37 h
La proposta de llei Dació al descobert
Aquest setmn Solidritt Ctln per l Independènci h presentt diverses propostes de llei en el Prlment de Ctluny, un d'questes lleis presentdes es l'nomend Dció, un de les millors propostes fetes per qulsevol prtit polític des de que estem dintre d'quest crisis i un sortid per totes les fmílies que pteixen l'embrgment del seu hbittge i després encr els rest de pgr el deute, tot ixo quest propost tmbé te unes despeses de les que m'grdri prlr. A l'ctul escenri de crisi econòmic no són gires les lterntives que li queden les entitts finnceres dvnt del constnt increment de l morositt en el pgment de les hipoteques, o bé executen judicilment el bé immoble, o bé pliquen ltres lterntives entre les quls h dquirit en els últims temps un especil protgonisme l dció en pgment.
Llegir-ne més
Mars Gradivus
2 de gener de 2011 11:48 h
Demografia: la fi dels europeus?
1.5 És l tx de fecunditt Suïss (7,8 milions d'hbitnts), en lleuger lç ençà l dècd del 2000. Un suïss té per mitjn 1 fill i mig. Per ssegurr l renovció genercionl quest tx cl que, teóricment, sigui de 2,1. Així que els suïssos pteixen un procés de desprició, com les poblcions indígenes de l mjor prt dels pïsos europeus. Seguint un càlcul teóric, en un ritme constnt, no hi hurn més suïssos ni europeus d'quí 12 genercions, és dir en 4 segles. [...] Els pïsos mb les txes de fecunditt més ltes són l'Afgnistn (6,4), Burkin Fso, Mli o Ugnd (tots més de 6).
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
2 de gener de 2011 08:00 h
Herder i el Volksgeist
Us djunto un rticle publict El Temps el gener del 2010 A més d’un visió globl, unificdor i vitl del llengutge, Herder defens les prticulritts de cd Volk, perquè de l mteix mner que l llengu pot unir tots els homes, tmbé té l cpcitt de diferencir-los entre ells. Així, Herder conclou que el Volksgeist (“l’esperit del poble” o el “cràcter ncionl”) es bs en l llengu i en l litertur populrs. I ell mteix es pregunt: “Té un nció quelcom més preciós que l llengu dels seus pres?” Encr que continu mntenint l ide il•lustrd de l unitt profund de l Humnitt (no oblidem que es deixeble de Knt), Herder prefereix incidir en l diversitt, i insisteix en què no hi h cp model universl per tot l litertur.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
1 de gener de 2011 18:29 h
Per desgràcia de tots, tot segueix igual, encara no ets independentista?
Aquests dies el nou govern, el dels millors, començ governr, i h començt mb decisions com pujr els preus dels serveis, dels petges, dels trnsports públics i ltres. Tot és mss semblnt ls inicis dels governs triprtits o de progrés, i lmentblement tot segueix igul. Els que f qutre nys vn criticr el triprtit r hn d’ssumir els ugments de l’ny 2011. Llegir les hemeroteques pos en evidènci que l felicitt dels ciutdns pss per convertir quest nov dècd en l dècd de l’estt propi, lliures per dmunt de tot, i feliços de veritt.
Llegir-ne més
Dr. Cat
31 de desembre de 2010 18:56 h
Del 10J a la pancarteta de l'Estadi Lluís Companys
Després de l vlorció polític dels resultts de les eleccions ctlnes i les primeres rebixes del reietó Artur, r toc vlorr el post 10-J, 100 dies i escig de l meg-mni. El di 8 se'n v fer l presentció del llibre de fotos Brcelon. Pel meu gust, un pèl crot, molt tp dur i poc foto insòlit: On són els "Dr.Ct Pnthers" mb l pncrt "Spin is pin" o l de les dues mosses (molt retrtdes, per cert) mb l pncrt de l X gegnt de Xirincs? No s'entén perquè hn quedt for... Però si les fotos eren de portd.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
31 de desembre de 2010 09:21 h
El camí independent de la cultura
Ar que girebé tothom h comentt el govern del president Ms vull ficr cullerd bns que cbi l’ny. Al Govern de Ms pot ser critict per ser un nou-pujolisme, per fer socio-convergènci (horrible expressió), per errr l nomenr l Conseller de Justíci i un llrg etcèter. En relitt és tn fàcil trobr-hi defectes com ho és esperr que trebllin i demostrin fins qui punt omplen les necessitts i les il•lusions dels ciutdns. El Govern està dvnt de problemes molt greus que sovint no podrà solucionr per l dependènci de l‘Estt centrl, de mner que Ms h d’intentr fer, llà on es pugui, un cmí independent que, si més no, servirà per demostrr l fctibilitt de les vies ncionls ctlnes.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
30 de desembre de 2010 22:34 h
No em puc creure que vagi perdent un llençol a cada bogada
Arribt cs, em deslliuro de tot llò que fig servir per sortir l crrer i nr l fein i miro internet. Tots els elements vn cient terr de mner desordend i mb cert indiferènci. Després de veure que comprteixo espi en el bloc de l'indirecte mb bnners d'individus que em demnen el vot per seguir fent llò que sben fer millor, o sigui, tot el contrri del que se supos que hn de fer, gfo i mrxo trobr l J. Quedem per nr L Cov del Drc. Abns d'gfr el cotxe, que el tinc prct en quell espi de crrer que tn m'grd, sludo n'Ahmed, un noi pquistnès que regent un "bdulque" de fruites i li dic que trebllr tn no és gens bo.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
30 de desembre de 2010 19:46 h
Un espanyol amb tot el seny català, ja era hora!
I el que dic en el títol semblv que er més difícil que trobr un gull en un pller i no n’he trobd cp mi. No existeix cp dubte que hi h molts d’espnyols mb seny. Segurment l mjori. Però jo em referesc tenir seny qun es trcten els temes ctlns: llengu, nció, identitt, sobirni, independènci, etc. És en quests moments que existeix molt dificultt per trobr personl mb seny, criteri meu. Doncs, en tenim un de ben importnt, que h estt cpç d’observr, veure i comprovr l relitt del que pss l nostr nció, l nostre territori.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs