3 de gener de 2011 14:22 h
El prtit d’hir, gunyt mb el torrons mig pir, h ocsiont dins l’entorn blugrn un seguit de comentris i senscions l voltnt de Dni Alves. Segurment el fet que l sev renovció s’estigui llrgnt mb filtrcions interessdes l prems, no jud que el nostre lterl dret es trcti com verdderment es mereix. Segons s’explic ls mitjns fins l junt de Sndro Rosell ( El Grup Godó n’és l’exemple bàsic), Dni Alves, exigeix mss diners per renovr el seu contrcte. El que f por d’quest ssumpte, és que no sbem si relment el lterl està exigint mss l nostre club o si l’usteritt ml entes impernt l’ctul junt, h fet que se li ofereixi un escl slril que no li pertoc.
Llegir-ne més
3 de gener de 2011 06:38 h
Cl dir-ho sense embuts: vui per vui, no ens n’hem sortit. L’ny 2004, els republicns vm inicir l reivindicció prlnt en llengu ctln en els plenris i provocnt el conflicte lingüístic. El PSOE, ltrment, en un primer moment, semblv que s’hi posv bé, però tot, com si fos un mirtge, v durr qutre dies. De tots és ben sbut com v evolucionr tot plegt: des de l’nul•lció pel president del Congrés Mrín de l sev disposició –rrencd gràcies l conflicte- que permeti un ús reduït de l llengu en les intervencions fins l negtiv del PSOE modificr el Reglment, bo i pssnt per l mnc d’interès polític per prt dels ncionlistes, bscos i gllecs, i el desinterès de CiU seguir-nos, no deixr-nos sols.
Llegir-ne més
3 de gener de 2011 05:00 h
De Cldes de Mlvell Menorc, i de Mllorc cp quí Qun l'evidènci pot més que les lleis Amics, supòs que en llegir questes lletres hurem inugurt el Nou Any. Aquest cop i segons el clendri julià ens toc un xifr visulment trctiv, 2011. Vgi per dit: Bon Any i vid nov! Encr no sé ben bé com v nr l cos, emperò el di de l segon fest de Ndl -i es diu ixí perquè és qun toc nr dinr cs de l fmíli mtern, ordre estblert en el costum ctlà bns que vinguessin ltres històries- em vig trobr ssegud en un bnc de l'esglési de Cldes de Mlvell disposd sentir-hi el concert de Snt Esteve.
Llegir-ne més
3 de gener de 2011 01:03 h
Un Solidri em retreu que els meus últims rticles “no generen plusvàlu” (per l’independentisme, s’entén). Hi estic totlment d’cord. I tnmteix, si n’escric més, continurn mncts de plusvàlu. Per desgràci. Perquè m’grdri que em digués de quin mner els rticles en podrien generr tès el pnorm ncionl. Per ell, nturlment, generr plusvàlu signific cntr les excel•lències de Solidritt, que per lgun cos n’és un hoolign, i per cert que, com tots els hooligns, ho serà fins l di que mduri i deixi de ser-ho, o més vit, com que intueixo que j no té edt per sentir quest men d’efervescències dolescents, substitueixi l’objecte de l sev dulció per un ltre, que per lgun cos n’hi h que viuen d’il•lusions.
Llegir-ne més
2 de gener de 2011 20:37 h
Aquest setmn Solidritt Ctln per l Independènci h presentt diverses propostes de llei en el Prlment de Ctluny, un d'questes lleis presentdes es l'nomend Dció, un de les millors propostes fetes per qulsevol prtit polític des de que estem dintre d'quest crisis i un sortid per totes les fmílies que pteixen l'embrgment del seu hbittge i després encr els rest de pgr el deute, tot ixo quest propost tmbé te unes despeses de les que m'grdri prlr. A l'ctul escenri de crisi econòmic no són gires les lterntives que li queden les entitts finnceres dvnt del constnt increment de l morositt en el pgment de les hipoteques, o bé executen judicilment el bé immoble, o bé pliquen ltres lterntives entre les quls h dquirit en els últims temps un especil protgonisme l dció en pgment.
Llegir-ne més
2 de gener de 2011 11:48 h
1.5 És l tx de fecunditt Suïss (7,8 milions d'hbitnts), en lleuger lç ençà l dècd del 2000. Un suïss té per mitjn 1 fill i mig. Per ssegurr l renovció genercionl quest tx cl que, teóricment, sigui de 2,1. Així que els suïssos pteixen un procés de desprició, com les poblcions indígenes de l mjor prt dels pïsos europeus. Seguint un càlcul teóric, en un ritme constnt, no hi hurn més suïssos ni europeus d'quí 12 genercions, és dir en 4 segles. [...] Els pïsos mb les txes de fecunditt més ltes són l'Afgnistn (6,4), Burkin Fso, Mli o Ugnd (tots més de 6).
Llegir-ne més
2 de gener de 2011 08:00 h
Us djunto un rticle publict El Temps el gener del 2010 A més d’un visió globl, unificdor i vitl del llengutge, Herder defens les prticulritts de cd Volk, perquè de l mteix mner que l llengu pot unir tots els homes, tmbé té l cpcitt de diferencir-los entre ells. Així, Herder conclou que el Volksgeist (“l’esperit del poble” o el “cràcter ncionl”) es bs en l llengu i en l litertur populrs. I ell mteix es pregunt: “Té un nció quelcom més preciós que l llengu dels seus pres?” Encr que continu mntenint l ide il•lustrd de l unitt profund de l Humnitt (no oblidem que es deixeble de Knt), Herder prefereix incidir en l diversitt, i insisteix en què no hi h cp model universl per tot l litertur.
Llegir-ne més
1 de gener de 2011 18:29 h
Aquests dies el nou govern, el dels millors, començ governr, i h començt mb decisions com pujr els preus dels serveis, dels petges, dels trnsports públics i ltres. Tot és mss semblnt ls inicis dels governs triprtits o de progrés, i lmentblement tot segueix igul. Els que f qutre nys vn criticr el triprtit r hn d’ssumir els ugments de l’ny 2011. Llegir les hemeroteques pos en evidènci que l felicitt dels ciutdns pss per convertir quest nov dècd en l dècd de l’estt propi, lliures per dmunt de tot, i feliços de veritt.
Llegir-ne més
31 de desembre de 2010 18:56 h
Després de l vlorció polític dels resultts de les eleccions ctlnes i les primeres rebixes del reietó Artur, r toc vlorr el post 10-J, 100 dies i escig de l meg-mni. El di 8 se'n v fer l presentció del llibre de fotos Brcelon. Pel meu gust, un pèl crot, molt tp dur i poc foto insòlit: On són els "Dr.Ct Pnthers" mb l pncrt "Spin is pin" o l de les dues mosses (molt retrtdes, per cert) mb l pncrt de l X gegnt de Xirincs? No s'entén perquè hn quedt for... Però si les fotos eren de portd.
Llegir-ne més
31 de desembre de 2010 09:21 h
Ar que girebé tothom h comentt el govern del president Ms vull ficr cullerd bns que cbi l’ny. Al Govern de Ms pot ser critict per ser un nou-pujolisme, per fer socio-convergènci (horrible expressió), per errr l nomenr l Conseller de Justíci i un llrg etcèter. En relitt és tn fàcil trobr-hi defectes com ho és esperr que trebllin i demostrin fins qui punt omplen les necessitts i les il•lusions dels ciutdns. El Govern està dvnt de problemes molt greus que sovint no podrà solucionr per l dependènci de l‘Estt centrl, de mner que Ms h d’intentr fer, llà on es pugui, un cmí independent que, si més no, servirà per demostrr l fctibilitt de les vies ncionls ctlnes.
Llegir-ne més