Estanis Alcover
3 de març de 2011 11:55 h
Política +país -eleccions
Tenim ben prop unes eleccions municipls, mb tot el que comport, se supos que per be, però sense descrtr ensurts. Fins i tot el suport l prems locl, poso per cs. I no diguem j el futur de RàdioTelevisió de Bdlon! L’prdor és ple vessr; l botig per nr comprr promeses embolclldes de diferents colors -des del verd l blu, pssnt pel tronj i el vermell-, j te l ctif posd i l cix registrdor engreixd. Els polítics ens prlen per tot, pels mitjns de comunicció –els que tenen més suport i els que menys, fltri!- pels pvellons esportius, per resturnts i brs, pels mercts i les plces i les cntondes del costt de cs.
Llegir-ne més
Cap comentari
Jaume Olivé
2 de març de 2011 23:54 h
La importància de TV3 en la normalització de la llengua a les illes
Encr recordo qun mb 12 nys nàvem "s cset" que els meus pres tenen Binibèquer (Menorc) pssr els cps de setmn i les vcnces. En quell èpoc només un prt de l'ill de Menorc es podi sintonitzr TV3 -quell en que per poder veure l televisió s'hvien d'orientr les ntenes cp Alfàbi (Mllorc), on hi hvi un repetidor de TV3 instl·lt per Voltor, S.A. l'ny 1985; societt cred explícitment per l relitzció d'quest projecte, i de l que molts Mllorquins comprren ccions per conseguir el cpitl necessri-.
Llegir-ne més
Josep Huguet
2 de març de 2011 21:16 h
El mal exemple de la transició espanyola
ZP h visitt els Emirts i s’h ofert per formr els àrbs en l trnsició espnyol. Qun en quests moments l d’Espny és l trnsició més llunyn les de l mjori de democràcies noves i sòlides com Xile, Argentin o Sud-Àfric, on com mínim es v jutjr morlment ls col•lbordors de l dictdur. Espny s’cost més trnsicions com les de Rússi, on els mteixos components de l’ntic règim s’hn convertit en els principls referents del sistem de prtits. En el cs espnyol, el PP fundt el seu ntecedent d’AP per 7 ministres frnquistes.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de març de 2011 20:22 h
La demolició social de Catalunya
A Ctluny, hores d’r, vivim (girebé ptim) un conjunt de prdoxes difícils d’explicr rcionlment. Estem rribnt un gru elevt de consciènci ncionl ( sobirnisme independentist mb tots els ets i uts) però, mlurdment, l’expressió polític de l’independentisme es trob mb molt bix form . Tenim uns nhels, com mi, de fer plen l llibertt ncionl; però, les divisions personlistes i l mnc de mdures polític provoquen que el ncionlisme espnyol torni estr molt fort cs nostr.Mentrestnt, des de l’ltiplà hi h un veritble pl per rruïnr l imtge i l’economi de Ctluny.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
2 de març de 2011 05:00 h
De TV3 a La Vanguardia
Un pss enrere és el tncment dels repetidors de TV3 l Pís Vlencià. Qun diem repetidors de TV3 volem dir els repetidors d'Acció Culturl del Pís Vlencià, que des de l més pur militànci hn mldt per l'espi televisiu sense fronteres dins dels territoris de prl ctln. L solució, ml que ens pesi, no pss per cp voluntt polític de Brcelon ni tn sols de Vlènci ni de l'eix Brcelon-Vlènci que últimment s'està reconduint, sinó pel poder de Mdrid. L recció del pís h estt positiv, l respost les xrxes socils h tibt perquè els mitjns trdicionls cbessin de donr-li l cobertur informtiv que tl desgràci es mereixi, i en termes institucionls tothom h fet el pper que hvi de fer.
Llegir-ne més
Jordi Gabarró
1 de març de 2011 23:29 h
Orient a 110
El petroli di d’vui és l sng de l’economi i del món que ens envolt . Aquest fet f que el que pss ls pïsos productors ens fecti de mner immedit i cumuld . El deute que hi h l’estt espnyol, tnt el públic com el privt , és bestil. A grns números és proximdment de 600.000 milions d’euros. Aquest deute, per dir-ho clr equivl l injecció econòmic per sortir de l’estt de xoc els mercts finncers de tots els estts units. A l’últim di puntv, que les revoltes, hn frent els tcs monetris l zon euro, en bloquejr els comptes immensos de diferents especies d’ocellots en prdisos fiscls.
Llegir-ne més
Joan Tardà
1 de març de 2011 19:54 h
Hem aturat el desnonament del C/ Marín
A pesr del fort desplegment policil, més d'un centenr de persones des de les 9 del mtí hn brrt l'entrd de l'immoble nº28 del crrer Mrín de Brcelon per tl d'evitr el desnonment d'un fmíli mb tres fills. Cp les 10, el funcionri judicil h nuncit que vui no s'executri. De fet, l respost de les persones que hi eren concentrdes, decidides evitr-ho de totes totes, h fet que en lgun instànci polític s'ho repensessin. En Gbriel i l Rosrio hn estt compnyts per molt gent. Això és el que vl. Qun l solidritt esdevé lluit, res no està perdut.
Llegir-ne més
Eric Herrera
1 de març de 2011 12:28 h
Independentisme, malgrat l'independentisme (algun).
Un dels principls problemes de l'independentisme rondinire i/o de Vigr és que l sev cpcitt d'nàlisi i d'estrtègi brill per l sev bsènci, funcion bse d'impulsos. Encr em ve l cp un quelrre que es v muntr el juny de l'ny 2009 dvnt del Prlment ctlà on uns qunts individus no prven d'insultr els 8 diputts, representnts de dos prtits mb representció l Prlment, que mb bon fe els vn rebre i els vn signr les seves propostes. Un d'quests eixelebrts v preguntr-li molt enfdt un de les signnts: què i r què, només ixò?! I l diputd li v respondre que els hvien convoct perquè ho signessin, que hi eren i que hvien signt mb molt de gust, que què voli més.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 de març de 2011 11:10 h
Els nous déus
Quins persontges poden fer el pper de déus? Segons els diccionri déu és el nom que design l’ésser suprem i déus serien cdscun dels “éssers sobrehumns” que dominen un àmbit determint de l relitt, són objecte sempre de culte i expressió, personl o no, del misteri de l’existènci i de l’inexplicble. Les moneies no només vren dquirir un cervell per plntejr-se el per què de l sev existènci o per dquirir l cpcitt de ronr, per voler explicr llò que no teni explicció, sinó que volien entendre i millorr les condicions de vid que tenien.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
1 de març de 2011 08:00 h
Camins inescrutables
Us reprodueixo l'rticle pregut l gener del 2011 l'Associció Ctln de Prems Grtuït Sens dubte, Kepler és un dels funddors de l ciènci modern. Els cmins girebé sempre inescrutbles de l vid, però, vn fer que el 1615 l sev mre fos cusd de bruixeri. Kepler v trebllr durnt sis nys per demostrr-ne l innocènci. I, mlgrt que l v slvr de ser torturd, no v poder impedir que fos empresond durnt un ny l torre de Güglingen i que, finlment, sis mesos després de ser lliberd, morís qun, tot just, despuntven els primers brots de l primver de 1622.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs