Jordi Gabarró
1 de març de 2011 23:29 h
Orient a 110
El petroli di d’vui és l sng de l’economi i del món que ens envolt . Aquest fet f que el que pss ls pïsos productors ens fecti de mner immedit i cumuld . El deute que hi h l’estt espnyol, tnt el públic com el privt , és bestil. A grns números és proximdment de 600.000 milions d’euros. Aquest deute, per dir-ho clr equivl l injecció econòmic per sortir de l’estt de xoc els mercts finncers de tots els estts units. A l’últim di puntv, que les revoltes, hn frent els tcs monetris l zon euro, en bloquejr els comptes immensos de diferents especies d’ocellots en prdisos fiscls.
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Tardà
1 de març de 2011 19:54 h
Hem aturat el desnonament del C/ Marín
A pesr del fort desplegment policil, més d'un centenr de persones des de les 9 del mtí hn brrt l'entrd de l'immoble nº28 del crrer Mrín de Brcelon per tl d'evitr el desnonment d'un fmíli mb tres fills. Cp les 10, el funcionri judicil h nuncit que vui no s'executri. De fet, l respost de les persones que hi eren concentrdes, decidides evitr-ho de totes totes, h fet que en lgun instànci polític s'ho repensessin. En Gbriel i l Rosrio hn estt compnyts per molt gent. Això és el que vl. Qun l solidritt esdevé lluit, res no està perdut.
Llegir-ne més
Eric Herrera
1 de març de 2011 12:28 h
Independentisme, malgrat l'independentisme (algun).
Un dels principls problemes de l'independentisme rondinire i/o de Vigr és que l sev cpcitt d'nàlisi i d'estrtègi brill per l sev bsènci, funcion bse d'impulsos. Encr em ve l cp un quelrre que es v muntr el juny de l'ny 2009 dvnt del Prlment ctlà on uns qunts individus no prven d'insultr els 8 diputts, representnts de dos prtits mb representció l Prlment, que mb bon fe els vn rebre i els vn signr les seves propostes. Un d'quests eixelebrts v preguntr-li molt enfdt un de les signnts: què i r què, només ixò?! I l diputd li v respondre que els hvien convoct perquè ho signessin, que hi eren i que hvien signt mb molt de gust, que què voli més.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 de març de 2011 11:10 h
Els nous déus
Quins persontges poden fer el pper de déus? Segons els diccionri déu és el nom que design l’ésser suprem i déus serien cdscun dels “éssers sobrehumns” que dominen un àmbit determint de l relitt, són objecte sempre de culte i expressió, personl o no, del misteri de l’existènci i de l’inexplicble. Les moneies no només vren dquirir un cervell per plntejr-se el per què de l sev existènci o per dquirir l cpcitt de ronr, per voler explicr llò que no teni explicció, sinó que volien entendre i millorr les condicions de vid que tenien.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
1 de març de 2011 08:00 h
Camins inescrutables
Us reprodueixo l'rticle pregut l gener del 2011 l'Associció Ctln de Prems Grtuït Sens dubte, Kepler és un dels funddors de l ciènci modern. Els cmins girebé sempre inescrutbles de l vid, però, vn fer que el 1615 l sev mre fos cusd de bruixeri. Kepler v trebllr durnt sis nys per demostrr-ne l innocènci. I, mlgrt que l v slvr de ser torturd, no v poder impedir que fos empresond durnt un ny l torre de Güglingen i que, finlment, sis mesos després de ser lliberd, morís qun, tot just, despuntven els primers brots de l primver de 1622.
Llegir-ne més
Rival Petit
1 de març de 2011 01:30 h
A Mourinho se li pixen a la boca
“Se rien mis esplds”. Aquest er l drrer queix que el trductor portuguès deixv nr l rod de prems de Rizor. Un queix -curiosment- que no fei referènci ni l’rbitrtge ni l ml sort. The Specil One es queixv mrgment de l’horri del prtit. D’quest prtit i d’uns qunts prtits més que té identificts mb horris contrris ls interessos del Mligne (Mourinho tiene nueve quejs del clendrio). Uns horris sobre els quls ell -pobret- no té cp poder i tot el que ell digui “les hce reir los que deciden” ¿Y fvor de quiénes deciden? "A fvor de los migos de los que deciden.
Llegir-ne més
beatlescat
28 de febrer de 2011 23:22 h
McCARTNEY COMPOSA LA MÚSICA D’UN BALLET
Pul McCrtney h nuncit l sev col·lborció mb l compnyi del bllet de Nov York, per l que h compost lgunes peces de músic clàssic. L’estren mundil de l’obr es frà Nov York del 22 de setembre del 2011, dt d’inici de l tempord 2011-2012. L relció de McCrtney mb el bllet es v produir trvés del seu director Peter Mrtins qui v conèixer durnt un ctució l’Escol de Bllet Americà. Pul McCrtney h mnifestt que "m’interessen les àrees en les que mi he trebllt, ixí és que em v entusismr l ide".
Llegir-ne més
Màrius Viella
28 de febrer de 2011 22:58 h
Facturacio, IVA+ IRPF
Fcturció, IVA + IRPF Jo no se si els governs son incompetents , o jo soc un il·lús mb excés d’optimisme; però es preocupnt no voler entendre, que per sortir d’quest pou tn profund i negre que el sistem especultiu que el cpitlisme cret , pss per potencir l sector empresril que pugui fcturr i cobrr tot l fein i el mteril que produeix, mb l conseqüent repercussió , de pgr els impostos corresponents; en comptes invertir en infrestructures que nomes enriqueixen ls promotors , enginyers i empresris , com es el sector de les utovies i crreteres, que desprès de tenir de ml pgr les expropicions , no es pot cobrr l fctur ningú per el trebll que s’h fet, i s’h pgt mb el diner dels impostos dels ciutdns.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
28 de febrer de 2011 21:47 h
Estem preparats, amb l’Estat propi serem el setè més ric d’Europa
Com un riu subterrni el corrent independentist cd di té més forç. Els sentiments juguen el seu pper, l cultur i l trdició tmbé però és l’àmbit econòmic qui pot ser determinnt, tnt per ls ciutdns de Ctluny que podrien millorr l sev qulitt de vid, com per l rest d’europeus que veurien Ctluny com un Estt del sud que pot portr i no només ser subvenciont. L UE vui j observ mb tenció l’esforç de l Generlitt per retllr despeses i superr l crisi econòmic. L’esforç del govern ctlà per retllr un 10% de les despeses, mentre l’Estt espnyol està sot sospit en els mercts, és un molt bon ctitud que j h estt ben vlord Brussel·les.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
28 de febrer de 2011 16:09 h
Hivern meteorològic 2010-11 a Barcelona
Avui és el drrer di d’hivern meteorològic, que inclou els mesos de desembre, gener i febrer. L’hivern stronòmic finlitzrà el proper di 20 de mrç les 23:21 hores. Aquest hivern h estt reltivment sec i càlid, mb un nomli de +0,9ºC, i un dèficit de precipitció de 21,7 mm, j que només h plogut un 82% de l mitjn, mb unes pluges concentrdes en qutre episodis d’importànci. Desembre v tenir un nomli de +0,3 ºC, gener +1,0 ºC, i febrer 1,6ºC. No h estt un hivern excessivment càlid ni sec, però comprt mb els hiverns dels drrers dos nys, que vn ser “mitjns” respecte l referènci, però forç freds comprts mb els hiverns mjoritris de les dues dècdes prèvies, hem de dir que l’hivern h estt molt suu.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs