Josep Huguet
4 de març de 2011 10:57 h
Sobre l'economia submergida espanyola
Segons un estudi de Funcs (Fundción de Cjs de Ahorro), el trebll submergit Espny h crescut des del 1980, qun s'estimv que rribv 1,4 milions de persones, més de 4 milions el 2008. L'informe tmbé diu que l'impcte estimt de l'economi submergid sobre l recudció fiscl està entre 30.845 i 32.735 milions d'euros l'ny, en el període 1980-2008, que és entre el 5,4 % i el 5,6 % del PIB oficil. A Mdrid, r descobreixen que hi h economi submergid! Els recomno que comencin tibnt el fil del PER i el blnqueig del diner de les màfies l cost.
Llegir-ne més
2 comentaris
Rival Petit
4 de març de 2011 02:16 h
Jornada 26: Que tremoli l'enemic
VALENCIA- BARÇA 0-1 Tot i l'hèrni de Ctluny, un gol de Messi permet l Brç de Lport, Txiki, Cruyff i Gurdiol gunyr el primer prtit de l tempord l sempre difícil Mestll i frontr l'últim terç de l tempord en un posició òptim. El blvencinist Nvrro es v quedr l bnquet després de l sev estelr exhibició de cops de colze l jornd nterior, doncs un cos és trevir-te mb uns bscos de cp cigud i un ltr de ben diferent és hver-te-les mb uns rivls disposts escindir-se i esclfr-te l menor oportunitt.
Llegir-ne més
Màrius Viella
3 de març de 2011 22:53 h
Taxes i no reduccions
Txes i no reduccions No crec que reduint serveis , l Snitt i l’ensenyment , per pivgr el greu problem que el cpitlisme , l bnc i els governs els quls, l corrupció i l’especulció, n’h fet esclus i còmplices en l mjori des csos, sigui l mesur mes dient ; tmpoc o es l reducció de l velocitt , per l’estlvi energètic , i per l reducció de consum , que jo crec que no es quest el propòsit del govern , sinó l recptció mitjnçnt les multes ls prou i mss scrificts ciutdns d’quest pís, que no sern trctts mb igultt, mb els infrctors que vinguin de l’ltre costt dels Pirineus, perquè les possibilitts de cobrr l infrcció serà mins , si no es cobr l comptt, lo qul es poc provble.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
3 de març de 2011 20:45 h
Unes retallades malgirbades
Qun encr no hn psst 100 dies de l constitució del nou govern ctlà i, tot i que les enquestes expressen un molt bon puntució per CiU, les retlldes mlgirbdes en deprtments clu com Snitt, Educció i Justíci, estn esdevenint utèntiques cltelldes socils contr l líni de flotció de l cohesió socil cs nostr. L’estt de gràci que mnté l’executiu ctlà no els huri de fer oblidr les prules intel·ligents del Síndic de greuges, Sr. Rfel Ribó, sobre les conseqüències socils nefstes d’questes “tisordes” en els sectors més febles de l nostr societt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de març de 2011 16:45 h
Gal·les és un exemple de renaixement polític, i el Regne Unit un exemple de respecte democràtic
(not de prems) • Els gl·lesos decideixen vui en referèndum si restbleixen el Prlment ncionl, 600 més trd que fos bolit. • L’eurodiputt d’Esquerr h firmt: ‘L’utoconfinç és fonmentl per l prosperitt de les societts’ Crdiff, 03 de mrç del 2011. L’eurodiputt d’Esquerr, Oriol Junquers, h ssistit vui Crdiff l referèndum d’mplició de l’utonomi de Gl·les, des d’on h lbt l societt gl·les per creure en ell mteix i convocr un plebiscit per restblir el Prlment ncionl, 600 nys més trd que fos bolit.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
3 de març de 2011 11:55 h
Política +país -eleccions
Tenim ben prop unes eleccions municipls, mb tot el que comport, se supos que per be, però sense descrtr ensurts. Fins i tot el suport l prems locl, poso per cs. I no diguem j el futur de RàdioTelevisió de Bdlon! L’prdor és ple vessr; l botig per nr comprr promeses embolclldes de diferents colors -des del verd l blu, pssnt pel tronj i el vermell-, j te l ctif posd i l cix registrdor engreixd. Els polítics ens prlen per tot, pels mitjns de comunicció –els que tenen més suport i els que menys, fltri!- pels pvellons esportius, per resturnts i brs, pels mercts i les plces i les cntondes del costt de cs.
Llegir-ne més
Jaume Olivé
2 de març de 2011 23:54 h
La importància de TV3 en la normalització de la llengua a les illes
Encr recordo qun mb 12 nys nàvem "s cset" que els meus pres tenen Binibèquer (Menorc) pssr els cps de setmn i les vcnces. En quell èpoc només un prt de l'ill de Menorc es podi sintonitzr TV3 -quell en que per poder veure l televisió s'hvien d'orientr les ntenes cp Alfàbi (Mllorc), on hi hvi un repetidor de TV3 instl·lt per Voltor, S.A. l'ny 1985; societt cred explícitment per l relitzció d'quest projecte, i de l que molts Mllorquins comprren ccions per conseguir el cpitl necessri-.
Llegir-ne més
Josep Huguet
2 de març de 2011 21:16 h
El mal exemple de la transició espanyola
ZP h visitt els Emirts i s’h ofert per formr els àrbs en l trnsició espnyol. Qun en quests moments l d’Espny és l trnsició més llunyn les de l mjori de democràcies noves i sòlides com Xile, Argentin o Sud-Àfric, on com mínim es v jutjr morlment ls col•lbordors de l dictdur. Espny s’cost més trnsicions com les de Rússi, on els mteixos components de l’ntic règim s’hn convertit en els principls referents del sistem de prtits. En el cs espnyol, el PP fundt el seu ntecedent d’AP per 7 ministres frnquistes.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de març de 2011 20:22 h
La demolició social de Catalunya
A Ctluny, hores d’r, vivim (girebé ptim) un conjunt de prdoxes difícils d’explicr rcionlment. Estem rribnt un gru elevt de consciènci ncionl ( sobirnisme independentist mb tots els ets i uts) però, mlurdment, l’expressió polític de l’independentisme es trob mb molt bix form . Tenim uns nhels, com mi, de fer plen l llibertt ncionl; però, les divisions personlistes i l mnc de mdures polític provoquen que el ncionlisme espnyol torni estr molt fort cs nostr.Mentrestnt, des de l’ltiplà hi h un veritble pl per rruïnr l imtge i l’economi de Ctluny.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
2 de març de 2011 05:00 h
De TV3 a La Vanguardia
Un pss enrere és el tncment dels repetidors de TV3 l Pís Vlencià. Qun diem repetidors de TV3 volem dir els repetidors d'Acció Culturl del Pís Vlencià, que des de l més pur militànci hn mldt per l'espi televisiu sense fronteres dins dels territoris de prl ctln. L solució, ml que ens pesi, no pss per cp voluntt polític de Brcelon ni tn sols de Vlènci ni de l'eix Brcelon-Vlènci que últimment s'està reconduint, sinó pel poder de Mdrid. L recció del pís h estt positiv, l respost les xrxes socils h tibt perquè els mitjns trdicionls cbessin de donr-li l cobertur informtiv que tl desgràci es mereixi, i en termes institucionls tothom h fet el pper que hvi de fer.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs