Josep Huguet
14 de març de 2011 08:46 h
Políticament incorrectes
En Jordi Crtnyà em f rribr quest reflexió: Les dues grs superpotències dels coneixement i l innovció, Espny i Itàli, s'exlouen de l'espi europeu de ptents perquè el 27 hn decidit que els idiomes oficils són nglès, lemny i frncés i result que quests pïsos volen que el cstellà i l'itlià tmbé siguin considerts idiomes oficils de l'espi europeu de ptents. En resum, Ctluny qued exclos de l'espi europeu de ptents per culp dels mteixos que ens tenen gfts per llà on no son. Més rons per l independènci Altres recomncions políticment incorrectes Solidritt o dependènci http://www.
Llegir-ne més
Un comentari
Rosa Calafat
14 de març de 2011 05:00 h
Fa més qui vol que no qui pot?
Aquell ny de 1963 un profètic Mrtin Luther King diu, I hve drem. El 2008 un sendor demòcrt mericà, ctul president, Brck Obm, conjur els elements sgrts de l prul. Ho f mb un mot grn o lem de tres dimensions. Yes, We cn es converteix en un firmció inclusiv ltment gregàri. Un potent ‘nosltres’ f de l’individu un col·lectiu. I un verb de connotció poderos en llengu ngles -cn signific decisió- invoc el poder en mjúscules. El 2011 un poble exclm: ‘Volem TV3’, perquè voler és poder.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
14 de març de 2011 05:00 h
Ferus, domesticus, forasticus (en l'aniversari d'en Ramon Barnils)
L lin és un ein motriu de reputd condició èri, molt útil per creur veloçment i fugç l'espess societt nostr, quest civilitt nturl i jrdind que mss sovint cedeix l invsió herbàci que el vitlici bús d'estt i l lleny civil provoc. En quest jungl ctln el senyor Sostres v en lin cos que l senyor Monzó no li cl. A l'ombr privilegid i tolernt de l'escol ctiv de sempre s’h ensenyt ls petits ctlns obvir els riscos i el vertigen de sobrevolr l relitt en lin, entrennt-los mb tirolines o corddes.
Llegir-ne més
Rival Petit
13 de març de 2011 23:33 h
Jornada 28: Senyoriu i elegància
SEVILLA- BARÇA 1-1 En un prtidàs, el Brç de Gurdiol romn imbtut Sevill després d'estvellr dues pilotes ls pls, veure com els rivls treien dos gols sot els pls i com l'àrbitre n'nulv un ltre. Aquest últim fet provocrà de ben segur reccions llourinhistes en els més funcionlment nlfbets d'entre els sossis, i tres minuts després de que l'àrbitre xiulés el finl j piulv contr els -sic- "rbits" el germà del President Rosél. Tnmteix, més vldrà que l'equip no es despisti mb bretoldes i victimismes d'èpoques feliçment pssdes, i que segueixi en l líni creixent de les drreres setmnes.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
13 de març de 2011 08:00 h
La batalla de Cefis
A continució us reprodueixo l'rticle sobre l gest dels lmogàvers en terres gregues publict per l'Associció Ctln de Prems Grtuït el mrç del 2009 El 13 de mrç de 1311, trpts entre el riu Cefis i el llc Copis, els lmogàvers esperen l càrreg de l cvlleri pesd frnces. J fei vuit nys que questes tropes ctlnes pssejven per terres gregues. Al seu ps, hvien destruït diversos exèrcits enemics, hvien ssltt molts cstells i hvien squejt tot el que hvien pogut. Tot i que, en els drrers temps, hvien estt l servei de Gutier V, duc frncès d’Atenes, l’hor de pssr comptes pels serveis prestts, el duc v contrctr un nou exèrcit per tl d’eliminr-los i estlvir-se les pgues endrrerides.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
13 de març de 2011 05:27 h
Tot pensant en la pluja de demà
Arribo l replà trnsportt per l'scensor tront i surto. Obro l port mb quell clu que té l peculir form que tnt gràci em f i que, de fet, no té ben bé form de clu. Entro llò que lguns dirien cs, o llr, i em dirigeixo directment l cuin per quell corredor incbble. Obro l never sense encendre el llum de l cuin. Remeno i trec un tros de llongniss del Bonpreu Esclt. En tllo uns trossos mentre slivo i mstego mentre les oïdes no pren de fer-me el zum-zum típic de qulsevol post-concert. Avui no m'he vestit els tps.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
12 de març de 2011 22:02 h
El PP va demanar als EEUU que no revelés que els autors de l'11-M eren islamistes, segons WikiLeaks
Alguns ho vm dir des del primer moment, el PP v mentir i v intentr un engny mssiu. Es pot comprovr les (Conclusions d’ERC l Comissió 11-M /pg 14: "El Gobierno del Prtido Populr encbezdo por José Mrí Aznr mintió y con el tiempo h cbdo creyendo su propi mentir. En quellos cutro trágicos dís de mrzo, el Prtido Populr quiso cmbir l relidd de los contecimientos pr obtener un resultdo electorl fvorble sus propios interes. Puso en mrch todos los engrnjes de l mquinri del Estdo pr hcer creíble lo que no er posible.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
12 de març de 2011 15:05 h
O terra o cendra
En un cp de setmn on el món està scsejt i molts indrets l trgèdi (nturl o provocd) sembl dominr, potser és un bon ide llegir poesi i no perquè sigui necessàriment un pomd per les ferides, que molt poesi és dur i spre l toc. Com dei Èsquil, l’rt és molt més feble que l necessitt, però l poesi ens diu les coses d’un mner definitiv, precis i clr encr que sembli que només jug mb les prules i l llengu. Bross v escriure un sonet „ O terr o cendr “ que, com tot l sev obr, convé llegir i del que vull recordr el tercet finl: „ No retornem enrere mb l nefnd troc: Ferms en el nostre dret gurdem mesur just O el pont de l’únic ps possible s’enderroc “.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
12 de març de 2011 14:13 h
S.O.S. línia del tren Figueres-Portbou-Cervera
A hores d’r, mb l brutl crisi dels preus del petroli, cldri profitr, més i millor l líni de Eurodistricte ferroviri Perpinyà-Cerver-Portbou-Figueres-Giron per plntejr veritblement l trnsformció ( el blindtge de l líni) i, consegüentment, dissenyr l vertebrció d’un tren - ràpid, lleuger i convencionl- que doni un servei públic integrl tots els ciutdns d’quest vst territori de l’eurodistricte. Això implic, obligtòriment, el mnteniment de l’estció del centre de Figueres.
Llegir-ne més
Veu Pròpia
12 de març de 2011 11:23 h
Guerra contra el català
El títol d'quest escrit pot semblr exgert, però si nlitzem els fets mb cur veurem que, en efecte, des de els sectors més espnyolistes i des de els ressorts de poder de l'Estt espnyol s'h declrt l guerr l ctlà, o com mínim qulsevol pretensió de que el ctlà esdevingui l llengu d'integrció, de cohesió socil i de comunicció hegemònic ls Pïsos Ctlns j que quest funció està reservd l llengu común, és dir, l cstelln o com molts diuen de mner poc innocent “espnyol”. Els tcs contr l normlitzció del ctlà no són nous, però r estn gfnt un inusitd virulènci pròpi d'èpoques que molt gent pensv -erròniment- superdes.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs