Veu Pròpia
12 de març de 2011 11:23 h
Guerra contra el català
El títol d'quest escrit pot semblr exgert, però si nlitzem els fets mb cur veurem que, en efecte, des de els sectors més espnyolistes i des de els ressorts de poder de l'Estt espnyol s'h declrt l guerr l ctlà, o com mínim qulsevol pretensió de que el ctlà esdevingui l llengu d'integrció, de cohesió socil i de comunicció hegemònic ls Pïsos Ctlns j que quest funció està reservd l llengu común, és dir, l cstelln o com molts diuen de mner poc innocent “espnyol”. Els tcs contr l normlitzció del ctlà no són nous, però r estn gfnt un inusitd virulènci pròpi d'èpoques que molt gent pensv -erròniment- superdes.
Llegir-ne més
6 comentaris
Josep Huguet
11 de març de 2011 12:56 h
L'oportunitat mediterrània
Alger es trob 45 minuts d’vió de Brcelon. A mig cmí hi h l’eroport de Plm. Aquest evidenci geogràfic no està instl•ld però en l’imginri de l poblció ctln. Cldrà fer un recicltge intensiu. L’emergènci de les potències siàtiques i del Brsil encongeixen el pper d’Europ i dins d’quest, de les seves perifèries febles. Necessitem Àfric per sumr pes demogràfic i potencil de creixement econòmic dvnt dels nous imperis continentls. Ctluny, mentre pengi d’Espny, s’ssimil ls PIGS o productors d’olives, en relció l’Europ nòrdic i centrl.
Llegir-ne més
Màrius Viella
11 de març de 2011 12:42 h
Escalfor cap a Italia i Dinamarca des de Catalunya
Esclfor cp Itàli i Dinmrc des de Ctluny En quests moments , en quest nostre pís, fectt per l crisi provocd per l’especulció del cpitlisme mundil, estem ptint greus retlldes en els serveis bsic per el benestr slut i l’educció, per l mnc de coherènci per prt dels respectius governs, que es lmenten de les conseqüències que l nevd que es v produir just el di set de Mrç de l’ny psst ( 2010), mb l’esmicolment de un molt importnt mss forestl , en perjudici del medi mbient i de l fun vegetl, rreu de Ctluny,( segons els experts) ,mb un l’lt risc d’incendis que l biomss represent un cop s’h ssect.
Llegir-ne més
Rival Petit
10 de març de 2011 20:34 h
Champions. 8ens tornada: EL FUTBOL
BARÇA – ARSENAL 3-1 El Brç de Gurdiol i Cruyff pos l direct cp l mteix indret on el Brç de Gurdiol i Cruyff v gunyr l primer Cop d’Europ. I ho f tot degrdnt el líder virtul de l Premier l condició de tif de l llig de les Estrelles i desquicint el seu grn entrendor fins l mourinyitzció més infrhumn i sense que en l’elimintòri hom li pugui tribuir ltre mèrit que el de ser el primer treure de polleguer Pep Gurdiol, per desesperció de l’Specil One que tnt s’hi hvi escrrsst fins r mb èxit prl·lel l de l sev persecució l cpdvnt de l llig.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
10 de març de 2011 19:22 h
Les victòries del Barça embogeixen els madridistes
Les persones que sigueu fecciondes l futbol, si voleu pssr-vos un eston divertid, connectu mb un progrm “toc pilotes” d’Intereconomi que fn devers mitj nit. El dimrts, el di de l clssificció del Brç per l cop d’Europ, dvnt l’Arsenl, mirr-los i escoltr-los mitj horet v ser l·lucinnt. Per començr, el presentdor es not d’un hor enfor que és del Mdrid i no vig rribr sber si li interessv dissimulr-ho, com periodist, o no li importv gens que es notàs. Els convidts nven d’un extrem l’ltre, hi hvi un person que semblv que er del Brç, i no el defensv mb gire empent, i l rest, sis o set, tots contr el Brç d’un mner viscerl.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
10 de març de 2011 18:12 h
Convivència i "urbanos"
Aquest mtí he obert de bt bt l finestr perquè entrés tot l’ire fresc, quell que ventil i oxigen sense pgr ni cinc, tot un privilegi vui per vui, tot i que empolsim mobles, cortines i ulleres... que potser quest és el preu. El núvol de pols que rrosseg l’ire fresc prové de les obres. A cs tenim obres dvnt i ls dos costts; i tres cses més munt o dues més vll, més edificis en construcció, netej de fçnes o enderrocments. Tot plegt, pols i moltes molèsties descurdes i voltes, en l mjori de csos, innecessàries.
Llegir-ne més
Josep-Joan Rosselló
10 de març de 2011 17:06 h
El nacionalisme/regionalisme, sense rumb ni tripulació
L'enciclopèdi lliure Viquipèdi f servir hores d'r el psst com temps verbl per referir-se Unió Mllorquin, tot explict que “fou un prtit polític ncionlist de cràcter centrist i ideologi liberl mllorquí.” Certment, UM no existeix des del psst 28 de febrer, dt en què l direcció del prtit v resoldre l sev dissolució i l immedit constitució i registre d'un nov formció polític, Convergènci per les Illes, que en seri successor però no herev. Això de l'herènci és l'specte més estrmbòtic de l situció que ctulment viu el prtit que fins r hvi estt referent únic del ncionlisme de centre-dret.
Llegir-ne més
Eric Herrera
10 de març de 2011 16:56 h
Laporta vol sumar
És curiós veure com els que inflven pit f tn sols uns mesos, r surten l prems mb un punyl l mà i mb cr de pòquer, no sense deixr nr lgun estirbot bsolutment grtuït i for de lloc. L vid f moltes voltes, sí senyor, i sobretot si crees grns prfernàlies populistes sense fonment i en un temps rècord. Però bé, cdscú cs sev i molt sort, que tothom n'hi f flt. Bé, el que sí que m'grdri puntulitzr, puix sembl que cert prems i lguns comentristes de costelld no toquin vores, és el fet -en podríem dir petit terrbstll- que h produït l'llunyment definitiu de Jon Lport de SI, i el seu costment ERC.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
10 de març de 2011 00:02 h
Crònica de la independència, proclamació unilateral i dret a decidir
Llegint el llibre de l’escriptor rgentin Ptríci Gbncho, “Crònic de l independènci”, és possible veure que rribr l’Estt propi és fàcil, només depèn del poble de Ctluny i dels seus representnts. Llegint el llibre és inevitble comprr l relitt polític ctul mb el relt periodístic, de ficció, que redct l’escriptor. Actulment hi h moltes conjetures sobre qun rribrà el di en que Ctluny cminrà sol, o més ben dit, lliurement compnyd. Molts corren donr un dt o fer un previsió tenint en compte el deteriorment i els conflictes que els ctlns pteixen en les seves relcions mb Espny.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
9 de març de 2011 08:00 h
Sobre les ales daurades...
Us reprodueixo l'rticle que vig publicr per l'Associció Ctln de Prems Grtuït r f just un ny. El 9 de mrç de 1842, l Scl de Milà, Giuseppe Verdi estren Nbucodonosor. L sev tercer òper i l que li obrirà el cmí de l fm. Refugits l temple de Jeruslem, els jueus ploren l sev derrot dvnt dels bbilonis. I, r que els ssltnts es disposen entrr per l forç l'edifici, els jueus centren les seves espernces en el fet que disposen d’hosttge Fenen, l fill del rei enemic. De fet, el grn scerdot Scries menç l noi mb un gnivet, però, després d'un dubte inicil –potser més fingit que rel–, Nbucodonosor orden l'tc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs