15 de març de 2011 14:03 h
Un ny més, quest cop des de l'Artèri del Prl·lel -el mític Estudi 54-, v celebrr-se el certmen de l X Fest dels Premis Enderrock de l Músic Ctln. Uns premis que creixen ny rer ny mb intensitt, importànci i sber fer, i un fest mb tot quell prfernàli vitl pròpi d'un pís norml, fntàstic! Podríem dir més, que hi hvi pràcticment tot el món músicl de l nció, de Slses Gurdmr i de Frg Mó, i ixò és importnt de mntenir-ho i normlitzr-ho. Però sobretot remrcr que l qulitt de l'escen que hir es v mostrr j no és només l d'un pís norml, sinó l d'un territori pioner en quest cmp.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 10:35 h
Lmentblement, Convivenci Cívic h impugnt el decret sobre l’creditció del nivell C de ctlà l professort universitri que Esquerr v impulsr l pssd legisltur. L’odi d’lguns cp l llengu ctln és indubtble, però el Govern de CiU només hi respon mb impssibilitt. Dvnt de l sev indefinició, nosltres hem de defensr més que mi el compliment de l normtiv, que estbleix —entre ltres— que el professort universitri de llrg estd h de conèixer les dues llengües oficils de Ctluny i que, per ltr bnd, els lumnes tenen dret rebre les clsses en ctlà.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 10:14 h
Alguns estn busnt del perill islmist per justificr l'injustificble. Els islmistes mjoritàriment hn evoluciont cp posicions que volen imitr Turqui: règim democràtic, prgmtisme polític, liberlisme econòmic mb sensibilitt socil, seculritzció de l'Estt i diplomàci equilibrd entre Occident i Orient. Com podem des d'Europ donr tn ml senyl ls nostres immigrnts? Si quí, lògicment, exigim respecte les regles i vlors democràtics, com és que llà sostenim règims corruptes i dicttorils, lguns d'ells, com el d'Aràbi Sudit, totlment fonmentlistes i teocràtics? Aquestes pors només fn que frenr el que r mteix, profitnt les oportunitts de l reloclitzció que provoc l crisi energètic i globl, huri de ser objectiu prioritri de les pimes ctlnes: l inversió i el negoci mb Àfric.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict l'1 de mrç de 2011 l número 1394 del setmnri El Temps sobre un comprtiv entre l fisclitt flmenc i l ctln Bèlgic j port més de 200 dies sense govern i cp dels medidors noments pel rei Albert II h conseguit posr d'cord els diferents prtits per tl de formr el govern federl. El medidor i socilist flmenc, John Vnde Lnotte, h propost un primment de l’dministrció federl, però l Nov Alinç Flmenc (N-VA) no cedeix i continu exigint el concert econòmic per Flndes.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 01:47 h
De Mllorc estnt, es f difícil prlr d'independènci, d'utogovern, del dret decidir... qun et posen dvnt ddes estdístiques que t'indiquen que més d'un 52 per cent dels hbitnts de les Illes no fn servir normlment el ctlà com llengu d'ús; i que quest percenttge represent un decreixement de tres punts respecte de f set nys. És l conclusió principl, tot i que no l'únic, de l drrer enquest d'usos lingüístics fet públic des del Govern de les Illes Blers quest setmn pssd, corresponent ddes de 2010.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 00:01 h
Dèiem dies enrere que l nov polèmic tid pel trductor portuguès sobre el clendri s'iniciv -curiosment- en un de les jorndes menys indicdes per fer-ho, doncs el Mouligne disposv de més dies de descns que el seu següent rivl l llig. Després hem sbut que no er un queix csul i que j form prt de les recurrents prnoies conspirdores de l'entrendor plormiques. Un modus operndi que o fscist de Setúbl (Ser de derechs en Setúbl, como yo, er como ser del Oporto en Lisbo) j hvi post en pràctic l Premier Legue mb el Chelse, posteriorment mb l'Inter l Clcio itlià i que les cruels hemeroteques s'hn encrregt de desemmscrr.
Llegir-ne més
14 de març de 2011 23:20 h
Les trgèdies esdevingudes pels successius terrtrèmols del Jpó vn dquirint form i evolucionnt igul que ho f un dominó. Els terrtrèmols vn provocr l fúri incontrold d’un tsunmi devstdor que h cbt mb milers de vides i h genert un crisi humnitàri sense precedents. Aquests últims dies el Jpó està l centre de totes les mirdes. El tsunmi h genert milions de problemes dels que se’n destquen; l crisi nucler, grn índex de mortlitt, cigud de l’economi i incertes de noves rèpliques, entre d’ltres molts problemes.
Llegir-ne més
14 de març de 2011 21:36 h
Espectcle fet l'11 de mrç l Tetre de l Mss (Vilssr de Dlt) verst mitjnçnt l'escriptur utomàtic per l societt 'Entrnyes Poètiques' fundd el 12 de febrer del 2011 ls PPCC. 'L decepció és decepcionr-se' Així v ser expresst un vers del 'Més Clr', r frà un prell de mesos, vui és ben fosc perquè l nit menç mb un nov llun vell, mb un sol de tempest l trd plen de pluj, com un vèrtebr nu d'un insecte que s'enfil per un xrx que h fet mb les i membrnes, mentrestnt, de tnt en tnt, el vel és blnc, l nit és esteld i entre el jrdí i l plç pss l llengu com un bnder, com un llençol sense costures i t'nim veure-ho tot ple, res de vsos mig buits, res de vsos mig plens, brindem per l cultur, per l terr i l gent, mb el vent ponent, demà eixirà.
Llegir-ne més
14 de març de 2011 08:46 h
En Jordi Crtnyà em f rribr quest reflexió: Les dues grs superpotències dels coneixement i l innovció, Espny i Itàli, s'exlouen de l'espi europeu de ptents perquè el 27 hn decidit que els idiomes oficils són nglès, lemny i frncés i result que quests pïsos volen que el cstellà i l'itlià tmbé siguin considerts idiomes oficils de l'espi europeu de ptents. En resum, Ctluny qued exclos de l'espi europeu de ptents per culp dels mteixos que ens tenen gfts per llà on no son. Més rons per l independènci Altres recomncions políticment incorrectes Solidritt o dependènci http://www.
Llegir-ne més
14 de març de 2011 05:00 h
Aquell ny de 1963 un profètic Mrtin Luther King diu, I hve drem. El 2008 un sendor demòcrt mericà, ctul president, Brck Obm, conjur els elements sgrts de l prul. Ho f mb un mot grn o lem de tres dimensions. Yes, We cn es converteix en un firmció inclusiv ltment gregàri. Un potent ‘nosltres’ f de l’individu un col·lectiu. I un verb de connotció poderos en llengu ngles -cn signific decisió- invoc el poder en mjúscules. El 2011 un poble exclm: ‘Volem TV3’, perquè voler és poder.
Llegir-ne més
