17 de març de 2011 09:08 h
A «El Bè Negre», l revist stíric dels nys 30, li h nscut, 80 nys més trd, un «costt fosc». Efectivment, és l'inefble cden Intereconomí. Tenen seu Mdrid, però només per dissimulr, perquè l tele de l'odi... són tots bons-ctlnets (1) Encr que s'hgin llorejt l metròpoli, no per ixò hn deixt bndondes les colònies mercè dels borígens. L fein brut l gurden per ls més durs: Els súper-bonctlnets de l CCC, que en nglès deu ser KKK. El seu principl dirigent, Frncisco Ckh Bhmonde, més que un bonctlnet, sembl un d'quells vells frikàners que, Sudàfric endins, mntingueren l rç (i l llengu) seprd de l dels kfres borígens.
Llegir-ne més
16 de març de 2011 05:00 h
Des d'inicis del segle XVIII, l polític d'infrestructures Espny s’h obstint rdilitzr les xrxes de comuniccions, prioritznt l sev convergènci Mdrid i postergnt els corredors no rdils, com el mediterrni. L'únic excepció l regl s'h produït en les comptdes ocsions en què el pgment per usuri h estt determinnt pel finnçment de les infrestructures: és el cs de les primeres utopistes de petge, que es vn executr l Mediterràni (l Jonquer-Alcnt) i l vll de l'Ebre (Vendrell-Bilbo). Fins que en les dues últimes dècdes del segle XX, el finnçment pressupostri v completr mb utopistes lliures de petge les vies rdils de Mdrid.
Llegir-ne més
16 de març de 2011 05:00 h
Un vegd més l xrx h compenst el dèficit dels mitjns trdicionls en l cobertur d'un informció, en quest cs el desè niversri de l mort del periodist de referènci que v ser Rmon Brnils. Els mitjns trdicionls del nostre pís hurien de prendre not d'ixò, i sber interpretr què esperen i desitgen els ciutdns/lectors/consumidors. Els dies previs l 14 de mrç l'ctivitt l fil #Brnils Twitter i l pàgin de Fcebook er notble, i es vei venir que hi hvi un comunitt internut sensibilitzd mb l figur d'quest professor i professionl estimt.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 23:29 h
M’h fet gràci seguir quest joc de prules que neix d’quest ltre joc creut de posts que hn fet els nostres compnys d’Accent mb el cndidt de CiU i que té l'origen en un nunci del cndidt de CiU El Tot .En quest nunci, que preni com punt de prtid un tll d'un entrevist l'Oriol LLdó, el cndidt f un pregunt obert que ell mteix es respon. Doncs ixò, que em f gràci, especilment, l’ctitud del cndidt i l fixció, girebé obsessiv, que té mb l nostr cndidtur. Me’n f perquè l té des del primer di i veig que v en ugment.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 21:33 h
No he post el títol entre cometes, perquè questes no vren questes les prules textuls d’un lingüist espnyol i ctedràtic de l Universitt Autònom de Mdrid, Jun Crlos Moreno Cbrer. Per si qulcú considerv que j no existien espnyols ssenyts, explicré ls que no el coneixen que quest lingüist h escrit “El ncionlismo lingüístico”, l’editoril Penínsul, que és tot un lliçó per tot quest gentet de certs prtits polítics coneguts per tots i totes que hn renegt de l sev llengu o que desitgen fer desprèixer totes les que ells diuen que fn nos l’espnyol.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 20:42 h
Dins el prtit socilist ctlà hi comencen hver persones que ensumen quin és el millor cmí per l pís. Vist i comprovt que Espny no l cnvirn, lguns socilistes j hn deixt enrere les pretensions utonomistes i comencen llunyr-se del sector espnyolist, normlment pròxim l cinturó roig. L’exconseller d’Educció i membre de l’executiv del PSC, Ernest Mrgll h comunict l necessitt del PSC d’lliberr-se de certes “cotilles” que no deixen ser el “grn prtit de l’esquerr ctln”. L’exconseller dón per cbt el trident José Montill, Miquel Icet i José Zrgoz l cpdvnt de l direcció del PSC, “quest període s’h cbt”, declrv.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 20:41 h
Tnt sols tenim un cmí, déu Espny: L COPE demn disculpes per insinur que els futbolistes del Brç es dopven El reglment lingüístic de l Diputció de Giron, suspès per l justíci Ernest Mrgll enton el 'vgin-se'n!' contr Icet i Zrgoz El Govern recorre ls tribunls l'ordre que declr 86 obres del Museu de Lleid béns del ptrimoni rgonès El Tribunl de Drets Humns condemn l'Estt espnyol per violr l llibertt d'expressió d'Otegi en el cs de les injúries l Rei Llch tornrà excepcionlment ls escenris per defensr TV3 l Pís Vlencià L ultrdret espnyol tmbé esclf motors per l 10-A
Llegir-ne més
15 de març de 2011 14:03 h
Un ny més, quest cop des de l'Artèri del Prl·lel -el mític Estudi 54-, v celebrr-se el certmen de l X Fest dels Premis Enderrock de l Músic Ctln. Uns premis que creixen ny rer ny mb intensitt, importànci i sber fer, i un fest mb tot quell prfernàli vitl pròpi d'un pís norml, fntàstic! Podríem dir més, que hi hvi pràcticment tot el món músicl de l nció, de Slses Gurdmr i de Frg Mó, i ixò és importnt de mntenir-ho i normlitzr-ho. Però sobretot remrcr que l qulitt de l'escen que hir es v mostrr j no és només l d'un pís norml, sinó l d'un territori pioner en quest cmp.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 10:35 h
Lmentblement, Convivenci Cívic h impugnt el decret sobre l’creditció del nivell C de ctlà l professort universitri que Esquerr v impulsr l pssd legisltur. L’odi d’lguns cp l llengu ctln és indubtble, però el Govern de CiU només hi respon mb impssibilitt. Dvnt de l sev indefinició, nosltres hem de defensr més que mi el compliment de l normtiv, que estbleix —entre ltres— que el professort universitri de llrg estd h de conèixer les dues llengües oficils de Ctluny i que, per ltr bnd, els lumnes tenen dret rebre les clsses en ctlà.
Llegir-ne més
15 de març de 2011 10:14 h
Alguns estn busnt del perill islmist per justificr l'injustificble. Els islmistes mjoritàriment hn evoluciont cp posicions que volen imitr Turqui: règim democràtic, prgmtisme polític, liberlisme econòmic mb sensibilitt socil, seculritzció de l'Estt i diplomàci equilibrd entre Occident i Orient. Com podem des d'Europ donr tn ml senyl ls nostres immigrnts? Si quí, lògicment, exigim respecte les regles i vlors democràtics, com és que llà sostenim règims corruptes i dicttorils, lguns d'ells, com el d'Aràbi Sudit, totlment fonmentlistes i teocràtics? Aquestes pors només fn que frenr el que r mteix, profitnt les oportunitts de l reloclitzció que provoc l crisi energètic i globl, huri de ser objectiu prioritri de les pimes ctlnes: l inversió i el negoci mb Àfric.
Llegir-ne més
