18 de maig de 2011 13:11 h
El món occidentl, ho dic ixí per fer-ho fàcil i perquè tots ens entenguem, h evoluciont l llrg de l històri mb progressos tn importnts com el dret i l'rt clàssic, els pensments lul·lins, els diferents cismes religiosos, el rcionlisme, l il·lustrció i les revolucions burgeses, tmbé mb les revolucions industrils, els modernismes europeus, l'escol modern, el nturlisme, l mçoneri, el positivisme, l'hiprxiologi, el surrelisme, les revolucions culturls i musicls del segle XX i un llrg etcèter fins rribr l revolució tecnològic ctul.
Llegir-ne més
18 de maig de 2011 13:03 h
Jo sóc d'origen immigrnt, nscut Ctluny i de prl i cultur ctlnes però, tnmteix, d'origen immigrnt. Aquest és un fet que és innegble, i que form prt de l grndes d'quest pís, mb ciutdns d'origens diversos que se'l fn seu, en el sentit d'integrr-se i ser ctlns de cor i ànim. Qulsevol ciutdà de Ctluny que tingui un cognom de for té, forçosment, origens immigrnts, j siguin més o menys remots, més o menys immedits en el temps. Deixnt de bnd csos concrets d'utoodi i botiflerisme d'un cert burgesi ctln i d'ltres minories socils, qulsevol ciutdà d'quest pís que tingui el cstellà com llengu pròpi i fmilir, és perquè els seus origens fmilirs els hem d'nr cercr for de Ctluny.
Llegir-ne més
18 de maig de 2011 10:57 h
L’editoril Esps public el llibre ‘Pequeñ histori de l músic’ de Fernndo Argent. El llibre plntej un recorregut que s’inici l Prehistòri i segueix pel món Antic, l’Edt Mitjn, el Renixement, el Brroc, el Clssicisme, el Romnticisme i finlment el segle XX i les drreres tendències. Inclou biogrfies dels més fmosos compositors, l’evolució dels instruments i l relció entre cd èpoc musicl i l sev corresponent històric. Està dreçt un públic infntil i juvenil prtir de 9 nys i l portd reprodueix l de l’’Abbey Rod’ dels Betles.
Llegir-ne més
18 de maig de 2011 10:36 h
El psst di 15 es v fer l mnifestció contr els polítics i bnquers. Ar, l'cció s'h centrt l Plç Ctluny de Brcelon on centenrs de ciutdns s'hn llotjt llà, per seguir-hi mb l sev demnd comprnt-l mb l de Thrir. Es l primer vegd que el teixit socil - més vit jove - hi plnt cr de veritt i democràticment l estblisment, encr, que no servir per res. Seguirn els mteixos i els diners els controlrn els que coneixem, però, es extremdment oxigennt que ixo succeeixi dins l societt civil. Es plnten fvor dels drets universls, sense violènci, com sempre ocorre mb les conegudes ccions dels nti-sistem.
Llegir-ne més
18 de maig de 2011 05:00 h
'Penso, llvors existeixo'. No, i r! Els socilistes primer existeixen i després pensen. Filem prim, però. L sev prxi polític requereix fer coses impensbles. És dir, coses que no es puguin pensr. El cogito crtesià qued en un segon terme perquè, en essènci, projecten mentre experimenten. Sembren el terror en un pensment lcònic: 'pe-s-cé, pe-s-cé!'. Surto de l boc del metro com un ppu que surt espitt després d'un esternut. I pm! Et trobes un 'A mi m'grd quest ciutt', de l'encr lclde. Sóc sobre el ciment, però el ppu no f compnyi l pncrt.
Llegir-ne més
18 de maig de 2011 00:10 h
El dimecres psst el Brç consegui l cmp del Llevnt el punt que mtemàticment li fei flt per proclmr-se cmpió de llig. Tercer llig mb el Pep d'entrendor i tercer llig consecutiv les vitrines del Brç. Un tercer llig on s'hn supert els lts nivells d'excel·lènci futbolístic de les dues tempordes nteriors i plntnt cr de mner intel·ligent l pressió més intens mi vist l llig espnyol per prt de l cvern mediàtic espnyolist i el ncionlmdridisme en generl. A Rivl Petit, com és de rigor, ens v fltr temps per celebrr-ho i pocs minuts després del finl Vlènci vm penjr un post d'urgènci per trnsmetre i comprtir mb tots vosltres els nostres sentiments de joi, legri i felicitt.
Llegir-ne més
17 de maig de 2011 20:37 h
Drrerment, l ciutt de Slou ( comrc del Trrgonès) h succeït un nou cs de rcisme ntictlà : un utèntic episodi de violènci lingüístic de cire colonil . El cs és que un conductor d’utobús cstellnoprlnt v “cstigr” un jubild de 80 nys perquè quest se li v dirigir en l llengu pròpi de Ctluny. Segons sembl, el xofer v dir l jubild que no l’enteni en ctlà (tot vulnernt l llei vigent) i no es v turr on voli l jubild. Al finl, l v deixr un quilòmetre ( dues prdes més) de cs sev.
Llegir-ne més
17 de maig de 2011 19:55 h
Hi h motius per l indignció. Hi h motius per sortir l crrer (j er hor que milers de joves de fmílies treblldores despertessin del grn engny de creure’s fills de clsse mitjn) reclmr drets rels i efectius. Hi h motius per reclmr un cnvi polític (j toc!). Certment, s’h psst d’ssenylr els bncs i el sistem finncer com culpbles de l crisi, de prlr de l necessitt de refundr el sistem i de posr grns controls i vetos l poder bncri slvr-los sense cp tipus de condicionment. I un cop slvts mb els nostres diners, ens exigeixen més e retlldes socils (penyores) per tl que sigui l clsse treblldor –i no els especuldors- qui pgui els deutes que ells mteixos hvien genert i/o incentivt.
Llegir-ne més
17 de maig de 2011 19:32 h
Diuen que els homes providencils són els únics que poden fer mircles polítics. En un pís sovint tn cïnit com el nostre sembl que ni ixò pugui ser possible. Però el psst dijous 28 d’bril el mircle v esdevenir-se. I ho v ser en el mrc just de l’homentge ncionl en motiu del 75 niversri de l’ssssint dels germns Miquel i Josep Bdi, esdevingut un tràgic i llunyà 1936. Potser els mítics Bdi no tinguin propietts tumtúrgiques però, mb l’greujnt d’estr en plen èpoc electorl, veure un cte impulst per l’Associció Germns Bdi on s’hi dhereixin col·lectivment les principls orgnitzcions juvenils del ctlnisme prlmentri com són les JERC i l JNC, no és un fet hbitul.
Llegir-ne més
17 de maig de 2011 16:47 h
Els joves de cs nostr es divideixen en dos scs; els pocs però fortunts mb trebll i els molts desfortunts però qulificts sense trebll. Formo prt dels desfortunts, gràcies Déu! I dic gràcies Déu, no per què no em fgi flt, per què econòmicment si que ho necessito, però ixí he près plicr l filosofi d'inventr-me l fein. No em considero turd, tot l contrri, fig llò que està tnt de mod; crer un portfoli. Diguem que el meu curriculum de feines inventdes j començ ser igul de llrg que les certes.
Llegir-ne més
