Bernat Calbetó
18 de maig de 2011 19:11 h
Bastiments, 2883m
En fil índi i exposts l vent, en dies de trmuntn l pràctic del senderisme és del tot invible, nem seguint l trç que uns minuts bns uns hàbils excursionistes hn deixt. No hi h pèrdu, el cim es veu en tot moment. Conscient d’ixò em concentro en l respirció i en intentr coordinr el màxim possible els moviments de cmes. Un pss rere l’ltre, inspirr i expirr. Esquidors erodinàmics, pistes perfectment senylitzdes i neu, molt neu. Aquest és el pistge que ens compny durnt el primer trm de l’scensió.
Llegir-ne més
Cap comentari
Màrius Viella
18 de maig de 2011 18:25 h
Passat, Present i Futur
Psst, present i futur Tinc 75 nys (1936), ixò vol dir , que soc com molt gent , fectt directe de les conseqüències de l guerr i del frnquisme, i en quests moments tnt difícils per molt gent , i que el futur no es mss encisdor, intentré fer un superficil revisió , de l trnsformció de l mev Ciutt , L Bisbl d’Empordà , des del meu record, que començ qun vig començr d’nr l’escol , ( estudi ) ls cinc nys, les “Escuels Ncionles”, del crrer Coll i Vehi encr presents en quests moments , però mb funcions diferents.
Llegir-ne més
Eric Herrera
18 de maig de 2011 13:11 h
El concepte triar
El món occidentl, ho dic ixí per fer-ho fàcil i perquè tots ens entenguem, h evoluciont l llrg de l històri mb progressos tn importnts com el dret i l'rt clàssic, els pensments lul·lins, els diferents cismes religiosos, el rcionlisme, l il·lustrció i les revolucions burgeses, tmbé mb les revolucions industrils, els modernismes europeus, l'escol modern, el nturlisme, l mçoneri, el positivisme, l'hiprxiologi, el surrelisme, les revolucions culturls i musicls del segle XX i un llrg etcèter fins rribr l revolució tecnològic ctul.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
18 de maig de 2011 13:03 h
Anomenem-los pel seu nom
Jo sóc d'origen immigrnt, nscut Ctluny i de prl i cultur ctlnes però, tnmteix, d'origen immigrnt. Aquest és un fet que és innegble, i que form prt de l grndes d'quest pís, mb ciutdns d'origens diversos que se'l fn seu, en el sentit d'integrr-se i ser ctlns de cor i ànim. Qulsevol ciutdà de Ctluny que tingui un cognom de for té, forçosment, origens immigrnts, j siguin més o menys remots, més o menys immedits en el temps. Deixnt de bnd csos concrets d'utoodi i botiflerisme d'un cert burgesi ctln i d'ltres minories socils, qulsevol ciutdà d'quest pís que tingui el cstellà com llengu pròpi i fmilir, és perquè els seus origens fmilirs els hem d'nr cercr for de Ctluny.
Llegir-ne més
beatlescat
18 de maig de 2011 10:57 h
PETITA HISTÒRIA DE LA MÚSICA
L’editoril Esps public el llibre ‘Pequeñ histori de l músic’ de Fernndo Argent. El llibre plntej un recorregut que s’inici l Prehistòri i segueix pel món Antic, l’Edt Mitjn, el Renixement, el Brroc, el Clssicisme, el Romnticisme i finlment el segle XX i les drreres tendències. Inclou biogrfies dels més fmosos compositors, l’evolució dels instruments i l relció entre cd èpoc musicl i l sev corresponent històric. Està dreçt un públic infntil i juvenil prtir de 9 nys i l portd reprodueix l de l’’Abbey Rod’ dels Betles.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
18 de maig de 2011 10:36 h
Activisme segons conveni
El psst di 15 es v fer l mnifestció contr els polítics i bnquers. Ar, l'cció s'h centrt l Plç Ctluny de Brcelon on centenrs de ciutdns s'hn llotjt llà, per seguir-hi mb l sev demnd comprnt-l mb l de Thrir. Es l primer vegd que el teixit socil - més vit jove - hi plnt cr de veritt i democràticment l estblisment, encr, que no servir per res. Seguirn els mteixos i els diners els controlrn els que coneixem, però, es extremdment oxigennt que ixo succeeixi dins l societt civil. Es plnten fvor dels drets universls, sense violènci, com sempre ocorre mb les conegudes ccions dels nti-sistem.
Llegir-ne més
Maiol Sanaüja
18 de maig de 2011 05:00 h
Vota Catalunya!
'Penso, llvors existeixo'. No, i r! Els socilistes primer existeixen i després pensen. Filem prim, però. L sev prxi polític requereix fer coses impensbles. És dir, coses que no es puguin pensr. El cogito crtesià qued en un segon terme perquè, en essènci, projecten mentre experimenten. Sembren el terror en un pensment lcònic: 'pe-s-cé, pe-s-cé!'. Surto de l boc del metro com un ppu que surt espitt després d'un esternut. I pm! Et trobes un 'A mi m'grd quest ciutt', de l'encr lclde. Sóc sobre el ciment, però el ppu no f compnyi l pncrt.
Llegir-ne més
Rival Petit
18 de maig de 2011 00:10 h
Campions de Lliga 2010/2011
El dimecres psst el Brç consegui l cmp del Llevnt el punt que mtemàticment li fei flt per proclmr-se cmpió de llig. Tercer llig mb el Pep d'entrendor i tercer llig consecutiv les vitrines del Brç. Un tercer llig on s'hn supert els lts nivells d'excel·lènci futbolístic de les dues tempordes nteriors i plntnt cr de mner intel·ligent l pressió més intens mi vist l llig espnyol per prt de l cvern mediàtic espnyolist i el ncionlmdridisme en generl. A Rivl Petit, com és de rigor, ens v fltr temps per celebrr-ho i pocs minuts després del finl Vlènci vm penjr un post d'urgènci per trnsmetre i comprtir mb tots vosltres els nostres sentiments de joi, legri i felicitt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
17 de maig de 2011 20:37 h
Violència lingüística colonial
Drrerment, l ciutt de Slou ( comrc del Trrgonès) h succeït un nou cs de rcisme ntictlà : un utèntic episodi de violènci lingüístic de cire colonil . El cs és que un conductor d’utobús cstellnoprlnt v “cstigr” un jubild de 80 nys perquè quest se li v dirigir en l llengu pròpi de Ctluny. Segons sembl, el xofer v dir l jubild que no l’enteni en ctlà (tot vulnernt l llei vigent) i no es v turr on voli l jubild. Al finl, l v deixr un quilòmetre ( dues prdes més) de cs sev.
Llegir-ne més
Joan Tardà
17 de maig de 2011 19:55 h
Indignació sí, però contra qui? (arran de les manis de diumenge)
Hi h motius per l indignció. Hi h motius per sortir l crrer (j er hor que milers de joves de fmílies treblldores despertessin del grn engny de creure’s fills de clsse mitjn) reclmr drets rels i efectius. Hi h motius per reclmr un cnvi polític (j toc!). Certment, s’h psst d’ssenylr els bncs i el sistem finncer com culpbles de l crisi, de prlr de l necessitt de refundr el sistem i de posr grns controls i vetos l poder bncri slvr-los sense cp tipus de condicionment. I un cop slvts mb els nostres diners, ens exigeixen més e retlldes socils (penyores) per tl que sigui l clsse treblldor –i no els especuldors- qui pgui els deutes que ells mteixos hvien genert i/o incentivt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
30
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs