25 de novembre de 2011 19:40 h
Ahir j ho vig comentr i vui torno, em refer-m'ho en el que mteix. Els resultts del psst diumenge 20 de novembre, hn ferit lgunes persones, en el bon sentit o potser en el pitjor de tots ells. L fl·ler pels diners s'h podert del govern ctlà i, penso, pot rribr límits impensbles. J no hi h tingut prou mb les mesures exposdes pel president Ms, que provoquen un encriment del cost de vid dels ciutdns que encr tenen trebll i encr poden portr un cert vid dign, que vui tot s'h desfermt encr molt més mb noves mesures que porten l destrucció i desprició del que en quests nys, de pobre democràci, s'hvi rribt ssolir.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2011 19:22 h
El cor infntil Les Petits Chnteurs de Snt Mrc h publict un disc mb les seves versions de clàssics dels Betles i John Lennon. El cor v ser fundt Lió (Frnç) l'ny 1986 i està formt per entre 75 i 80 nens d'edts compreses entre els 10 i el 15 nys. Els seus discos tenen un àmpli repercussió mundil i el drrer que vn publicr v vendre més de 3 milions de còpies. El cor té previst un ctució Brcelon el di 1 de gener del 2012 l Grn Tetre del Liceu i el di 2 Mdrid l Tetro Arteri Coliseum.
Llegir-ne més
25 de novembre de 2011 11:42 h
Europ, Espny i Ctluny cinc nys desprès d’quest comentri El fet de ser europeus Hom record l’eufòri per prt de un sector de l societt ctln i espnyol, durnt els primers temps d’hver-nos permès ccedir “ mb condicions”, formr prt de l CEE, o de l UE; s’hvi cret un espernç de prosperitt per prt dels sectors mes febles socil i econòmicment, perquè tothom esperv un polític europe d’interessos comuns; però l cos no nt per quets cmins ; de ben segur ,que podem trobr gricultors i rmders, que dirn , que quest esdeveniment es teni d’hver produït vint nys mes vit, que podri ser el cs d’quell pgès mb no mss terr de conreu, qutre vques, dos cvlls dues truges i un fill que no voli ser pgès; quest csos , foren subvencionts i lliberts de problemes , i molts s’integrren l mont industril , i tmbé l construcció, i hn reconegut hver tret fves d’oll, fins quest moment.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 20:53 h
D’quí pocs dies, es constituirn les Corts espnyoles, Congrés i Sent. I, cte seguit, se celebrrà el debt d’investidur. En quest ocsió, sense cp men de sorpres tenent l mjori bsolut del PP. En tot cs, l’interès rurà conèixer el contingut de les propostes concretes de Rjoy (el full de rut, però, el... coneixem perquè j ens l’h vnçt el President Ms i el president de l ptronl Rosell) i el pper que s’tribuirn CiU i PNB. De precedents de col•lborció mb el PP n’hi h: 1996. De fet, leshores, fins i tot el PNB d’Arzllus vn donr llum verd i suport Aznr.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 18:49 h
Molt gent voli dret, doncs dret per totes bndes. L mjori no es queixrà. Si sbien el que volien, r tothom (i totdon) podrn estr ben stisfets i stisfetes. N’hi h que vn com indiots ben estufts, no poden pssr pel crrer. Estn tn contents com l’extrem dret espnyol, que j és dir. L dret està ben disposd lliçonr-nos. L’prendrem, l lliçó? Si l’prenem, hurà vlgut l pen, però mentre no l’prenguem, tindrem un democràci ben mins. Aprofitrà l dret que les urnes els hn torgt, rtifict i consolidt en el poder? És clr que ho profitrà.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 18:45 h
CiU s’h preguntt públicment i reiterd quest dies si ERC tindri “lçd de mires” o “deixri CiU en mns del PP”. Dvnt l complex situció econòmic i finncer que viu Ctluny, ERC comprteix l necessitt de bstir uns pressupostos per l 2012 ssumint que cldrà fer scrificis, però l mteix temps que comprtim l’objectiu d’ssolir l’equilibri finncer, cl comptbilitzr-ho mb un defens de l’Estt del Benestr i, lhor, estblir les bses de l rectivció de l’economi. Des d’ERC creiem que l simple reducció de l despes no servirà per rectivr l’economi ni crer llocs de trebll.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 18:38 h
Inicitiv Animlist defens les lterntives, ètiques i vibles, l tortur d’nimls. L SECAL, Societt espnyol per les ciències de l’niml de lbortori, h orgnitzt el seu XI Congrés Vlènci, entre el 22 i el 25 de novembre de 2011. L’orgnitz conjuntment mb l Universitt de Vlènci, que ofereix un web del congrés trvés del seu portl[1]i cedeix instl·lcions de l Fcultt de Frmàci pels tllers del di 22[2]. L conferènci inugurl serà imprtid pel rector, Estebn Morcillo. S’borden temes com l gestió eficient dels estbulris d’nimls o l nomencltur dels trnsgènics, nimls modificts genèticment per usos específics en determints experiments i que, per l seu grn vriett, generen problemes d’identificció.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 18:27 h
Un de les grns diferències entre l'Esttut d’Autonomi del 1979 i l’ctul , bnd de l longitud, ru en el seu preàmbul. Un preàmbul ,pel que diuen els entesos, no té vlor jurídic, però diu molt de l voluntt que mr els textos. En el nostre cs, l’Esttut de 2006 v voler deixr ben plès que l’utonomi de Ctluny no er un regl, sinó el triomf d’un poble, i per quest motiu les referències l històri són, no diri que constnts, però sí prou reiterdes com per copsr el vlor que el legisldor li donv.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 17:15 h
El progrm rdiofònic “L Lun Sle Tiempo Rdio”, que s'emet en Ràdio Klr, h concedit el seu premi de Medi Ambient i Protecció Animl 2010, l Pltform Inicitiv Animlist, per defendre els drets dels nimls des de l tolerànci i l col·lborció mb ltres entitts nimlistes, incidint tmbé en l identitt culturl de l qul form prt. L “Lun Sle Tiempo Rdio”s'emet en l rdiodifusió vlencin des de 1999, sent el seu director Enrique Tébr. Adreces de referènci: www.llunsletiempordio.blogspot.com www.
Llegir-ne més
24 de novembre de 2011 14:29 h
No dubto que el president Ms port j uns mesos connectnt qusi diri mb l'esperit de Mquivel, o potser deu ser lgun dels seus ssessors qui sumeix el risc. I coneixent un xic l personl, suposo que no estré gire equivoct si el medium és en Quico Homs, home discret, tenç, persevernt i mb un m de ferro, fins i tot d'cer d'lt grdució. Ho comento pel fet que just dos dies després de les eleccions generls i l vist dels resultts, el mteix president preix primer líni i nunci un seguit de mesures econòmiques mb les que estlvir uns 1000 milions d'€ i ixí intentr frenr l sgni de les cixes de l Generlitt.
Llegir-ne més