28 de novembre de 2011 16:22 h
Des del moment en què les persones ens convertim en pres i mres l nostr vid cnvi molt i les nostres prioritts tmbé. Girm l voltnt del petit i és norml que ixí sigui. Deixm un poquet de bnd les nostres inquietuds, les nostres ficions i les nostres diversions per dedicr-nos-hi en exclusiv. Tot ixò és norml i molt necessri perquè els primers nys de vid dels infnts ho requereixen. El problem pot rribr en quells pres que únicment viuen trvés dels seus fills i projecten l sev felicitt prtir de l felicitt dels petits, ssumint els seus èxits o frcssos com propis.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2011 14:05 h
GETAFE- BARÇA 1-0 Incpç d'bstreure's de l inbstble mediocritt dels incompetents ineptes que regeixen els designis polítics de Ctluny i fidel l sev condició de fidel representnt de l ctlnitt, el Brç segueix reglnt punts cd cop que surt de Ctluny. Un pèssim mrctge en un jugd pilot turd v servir de cireret d'un prtit més trist que les finnces públiques dels PIGS, i que deix els nostres enemics mb un còmode vnttge de sis punts. Cl concloure que, com l rest de grns equips que comencen perdre punts for de cs, els de Gurdiol hn endgt l sev decdènci? L respost és no, mics.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2011 13:44 h
Les conseqüències de l drrer reform lborl són evidents: més destrucció de llocs de trebll i més precriett. Er previsible. Qun dvnt d’un situció com l que vivim, el que fem és fcilitr l sortid del merct lborl i no l’entrd, les conseqüències són les que són. L form com estem frontnt el problem de l’tur s’h convertit en un dels exemples més clrs de l impotènci de l’ctul sistem econòmic en regnerr-se. L’dministrció h hgut de fer front l prestció dels serveis essencils mb menys ingressos i h hgut d’incrementr l’endeutment, entre d’ltres coses, per l trnsferènci de cpitl l desesperd cp l sector finncer.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2011 11:21 h
En un pís com el nostre on l'complexment, l'esquizofrèni i el surrelisme formen prt inseprble de l idiosincràci pròpi, és completment ronble i norml que elecció rere elecció s'cbin votnt prtits que escpcin directment el benestr dels seus conciutdnts. Un pís que elegeix l negció del seu benestr, és dir, no vol que els seus diners siguin dministrts des de l sev llibertt està boct l decdènci indefinid i f que qulsevol debt socil estigui sempre contmint des de bon principi. Ho podem veure r, per exemple, mb el moviment dels indignts -l típic respost populist sense rumb mb un lt dosi de síndrome d'Estocolm- i mb les discusions polítiques, ètiques i morls de polítics, sindiclistes i tertulins en cd un dels problemes que ens fecten com poble.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2011 09:03 h
Sentint el portveu del Govern ,justificnt que no tornrem viure mi més com bns - cos que és cert- només cusnt-ne l triprtit, qun el món conegut està en risc d'enfonsr-se. Qun continuen les retlldes, però qusi cp reform serios. Qun s'profit de l contenció pressupostàri per fvorir determints grups privts, més que mi inisiteixo: Volem un consult Dvnt les importnts mesures d'justment pressupostri nuncides per Ms l'endemà de les eleccions -no el di bns- i l declrció de Durn i Lleid dient que si el pcte fiscl no s'consegui, no pssv res, tmbé l'en?demà, s'impos un consult l poble.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2011 18:45 h
L’enèsim retlld Televisió de Ctluny que h nuncit el Govern de CiU és l culminció d’un guió escrit de f mesos. El PP h estt l’únic formció polític que h pludit mb entusisme l’nunci. No és ps csul. El PP no s’estim gire ni l llengu, ni l cultur ctlnes, tmpoc cp més nció que no sigui l’espnyol. F uns dies, en plen cmpny electorl, Jorge Fernández Díz (el cndidt del PP per Brcelon) demnv suprimir dos cnls de TVC. El progrm mrc dels populrs en questes eleccions j prlv explícitment de federr les televisions utonòmiques, grupnt-les totes en un, de mner que, l pràctic, l president de Mdrid, Espernz Aguirre, seri un de les persones que tutelri TV3.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2011 15:48 h
Un tirllong d’injustícies Mentre Ctluny retll per tot rreu, el govern d`Andlusi ugmentrà el proper ny el seu pressupost un 1,1% per sobre del d`enguny, i incrementrà ixí el seu endeutment. En concret gstrà 32.020 milions d`euros. Això suposrà pujr un 33% el seu endeutment. Andlusi té previst incrementr el seu nombre de professors en 820 professionls. Per contr Ctluny està reduint l sev despes públic, i té previst un importnt reducció pel proper ny, cost de dràstiques retlldes en les prestcions socils ls ciutdns.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2011 15:27 h
Ar i quí estem ptim un triple crisi de cvll : un crisi ctln, que podríem nomenr de les retlldes. Un crisi espnyol : l’ensorrment del cstell de sorr que h significt el model slvtge formt pel trinomi cncerigen (immobiliàries, hipoteques,bnc) . Un crisi europe : l crisi de euro i el seu possible esclt, dintre d’un lluit brutl d’interessos entre l’Estt frncès i Alemny, en què Ctluny és un utèntic convidt de pedr. Amb tot quest pnorm cl postr per l gent honest que creu en el pís.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2011 10:50 h
Ahir ERC, l nov ERC, v tncr el seu Consell Ncionl mb un seguit de noves propostes i mb l stisfcció dels drrers resultts ssolits en les eleccions d'vui f un setmn. De totes formes, penso que l nov direcció del prtit, potser no h contemplt que quest renovd ERC h de dirigir dos grups diferents, el nou, sorgit del psst diumenge i el que v sorgir de l'nterior ERC, r l Prlment de Ctluny. No vull posr en dubte que mbdós grups trebllrn units i pel mteix prtit però sí està clr que el del Prlment represent els líders ciguts i ixò, en les formes i consciències pot representr un neguit en les seves ctucions.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2011 00:22 h
Els pssts dies 25 i 26 de novembre, v tenir lloc tot Ctluny l cmpny de recollid de tot tipus de mengívols de llrg cducitt, per poder donr de menjr moltes fmílies ctlnes que pssen molt necessitt i que moltes d'elles freguen el llindr de l pobres. El Bnc dels Aliments, entitt sense ànim de lucre que centrlitz quest recollid de productes de primer i segon necessitt, que l'ny psst per questes dtes v ssolir l quntitt de 400.000 quilos d'liments, quest ny es v posr com fit, rribr ls 800.000 quilos o més, d'liments, i sembl ser que ho h conseguit.
Llegir-ne més
