Iniciativa Animalista
3 de febrer de 2012 00:35 h
Tradició. La batalla de rates de la lleva d’El Puig. Per Jesús Frare
L mev terr no té un flm que digui si, però un espurn sempre ho vol dir. No té un flm que digui no, però té cendr que ho colg tot. Lluís Llch. L mev terr. Er l plç de l Constitució d’El Puig, mb un somriure permnent l boc per fer veure que estv del seu costt. Esperv el moment de l btll de rtes per obtindre imtges mb les que demostrr que, l meu xicotet pís, existeix l’enèsim form de linxment públic convertit en diversió.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Huguet
2 de febrer de 2012 21:10 h
Mèxic i els seus condicionants
En tornr de Mèxic, les impressions dels drrers dos escrits l blog i per tncr l sèrie, dues considercions de fons sobre llò que crec que –modestment- condicion del tot l relitt mexicn. Un sobre el veïntge nordmericà i l’ltr sobre l identitt culturl mexicn. El primer condicionnt de viure l costt de l primer potenci mundil és poderós. Mèxic preix ls ulls nordmericns com el pti del drrere, l’hbitció dels mls endreços d’on es poden treure les joies de l fmíli qun convé mb l cptció dels millors cervells cp les universitts i centres de recerc i lhor l munió de mà d’obr clndestin o no que f el pper de reserv de trebll l servei de les empreses del nord.
Llegir-ne més
beatlescat
2 de febrer de 2012 19:53 h
EL SO DELS BEATLES (llibre)
S'h publict en llengu espnyol l trducció del llibre de l'enginyer de so Geoff Emerick que serà recordt, sobretot, per l sev fein ls estudis de l discogràfic EMI Abbey Rod i, de mner específic, el seu trebll mb els Betles. El sonido de los Betles es el títol escollit (l'originl er Here, There And Everywhere) en un intent de cptr l'tenció del betlemnic àvid sempre de notícies de primer mà sobre l'ventur musicl l'estudi del grup. Emerick f un repàs l sev trjectòri, que s'inici qun entr trebllr Abbey Rod l'ny 1962 mb 15 nys, com judnt de l'enginyer Normn Smith.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
2 de febrer de 2012 12:53 h
Constitucionalistes al Gimnàs?
Em recordo dels meus temps d'estudint de Formció Professionl de l brnc dministrtiv, qun v ser el meu primer contcte mb l Constitució Espnyol i després l'estudir Criminologi. V ser un d'quelles coses que em vig prendre seriosment i l vig estudir en profunditt. No tnsols per provr els exàmens, sinó per conèixer les debilitts i fortleses de l'enemic. Tmbé, el Dret Civil i Penl vn formr prt de l segon prt de l mev excursió cdèmic. Però, d'llà que el nou flmnt menestr de verdures de l'estt espnyol en l'àmbit d'Educció, Cultur i Esport en José Igncio Wert, nunciï que l'ESO s'estudirà l Constitució Espnyol, és l.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 de febrer de 2012 22:24 h
Insostenible i prepotent
No pot ser que Ctluny/Principt hàgim tingut uns ugments tn bestils del preu del tren (entre un 8% i un 12%, i en lguns trms del 30% ) mentre que Ctluny Nord s’estigui posnt en mrx, quest ny 2012 es generlitzrà, l’lterntiv just, ecològic i de sentit comú, del tren 1 euro . En tot ixò nomes hi trobo un explicció .Què els nostres governnts no creuen en el trnsport púbic. A més, tmbé f l sensció que Ctluny els lobbys fvor del vehicle privt són inscibles i pressionen, brutlment, el govern de l Generlitt.
Llegir-ne més
Carolina Ibac
1 de febrer de 2012 16:59 h
No em barrufis els drets
Tots sbem que d’ençà l’ensorrment de l’economi nivell mundil, el poder dquisitiu h nt minvnt de mner direct i proporcionl ls drets socils. Un estt de benestr, que en temps d’uge econòmic s’hvi d’gfr mb pinces, r s’h convertit en un estt del mlestr, en què l misèri s'estén cd di que pss, cd ps i cd llei fet mb tot l ml llet. I és que l crisi -un brot psicòtic en tot regl- és l’excus perfect per que els nostres governnts “fscin” i “desfscin” com vulguin. Ar tenim sobre les esquenes del poble el pes de l mà dret blv i conservdor, tnt Ctluny com Espny.
Llegir-ne més
Xavier Diez
1 de febrer de 2012 16:16 h
El catalanisme en perill
Not: Article publict El Punt-Avui. Al cs grn del ctlnisme hi hn entrt tèrmits neoliberls. Potser l metàfor és excessiv. Tnmteix, descriu l perfecció l perillos deriv que enfil el ncionlisme del pís, que com ens recordv Josep Termes té rrels populrs i, com bé sbi Frncesc Mcià, serà interclssist o no serà. El president Pujol coneix mss bé Ctluny, i per ixò fonmentà l sev trjectòri cívic i polític fent d'equilibrist sense xrx, per dmunt l inestble i contrdictòri societt ctln, combinnt democràci cristin mb socildemocràci per bstir un identificció sòlid i plurl de tots els ctlns que viuen i trebllen Ctluny.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
1 de febrer de 2012 13:34 h
Insubmissió fiscal, i per què no?
J f mesos que Muriel Csls, l president d’Òmnium Culturl, v proposr “no pgr impostos l hisend públic espnyol” si frcssv el projecte ctlà del concert econòmic Les relcions mb Espny segueixen igul, o pitjor, i l’economi dels ctlns es deterior per moments. L millor fiscl per Ctluny ni tn sols s’h negocit i el temps pss, i pss. Doncs bé, qun hi h crisi, hi h conflicte i mb ell noves idees i nous projectes. J hn pregut els primers brots verds d’quell inicitiv d’Òmnium, un prell d’empresris de Siurn, el Priort, hn nuncit que prtir del proper mes d’bril deixrn de pgr l’IVA i l’impost de societts l’Agènci Tributàri espnyol.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
1 de febrer de 2012 12:32 h
D'acord, aleshores què fem?
Avui en Ms és reuneix mb l'Emperdor Rjoy, quell que no sp ni cp on v. És l primer visit l'epicentre de l'estt. Evidentment, que j hn prlt diverses vegdes per telèfon, no crec que fcin servir Skype, Twitter o Fcebook per fer-ho, però lgun que ltre emil, segur que s'hn envit. Sincerment, el que resulti d'quest reunió protocol·làri de rigor no n'espero res de res. Cp vnçment dels 759 milions d'euros o cp gir de bon estrug cp Ctluny. Espny, n'és lluny de ser un pís norml. Son ixí i el seu petit cervellet no els hi don per més, i ixò és molt trist, sobretot per quells que encr somnien mb l'encix mb Espny.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
1 de febrer de 2012 10:31 h
El 'corralito' de La Caixa
Publiquem quest nov crt rebud per un prell de gent grn fectts per l’engny de les prticipcions preferents de L Cix. Pel seu testimoni colpidor i per l grvett dels fets, j que són molt recents, i per tnt són preferents d’ltres clients (clients importnts) que hn estt slvts del 'corrlito'. Somos un mtrimonio de 69 y 68 ños de edd respectivmente y que desde que fijmos nuestr residenci en xxxxxxxxx siempre hemos tenido nuestros horros, nomins, hipotec etc. en L Cix, y de eso hce y ms de 30 ños, con lo que l confinz en el bien hcer de es entidd, que nunc nos hbí defruddo er bsolut.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs