4 de febrer de 2012 18:17 h
Amb l victòri de Rublcb, Ctluny s'estlvi un ltr de les mrrdes en el seu cmí històric les que ens tenen tn costumts les cpes dirigents utonomistes i federlistes. Si hgués gunyt Chcón les restes federlitznts unitàries que sobreviuen en l conc mediterràni ibèric hguessin cregut que posnt l moviol es podi compginr lhor el Viv Espñ i l'Espny plurl. Un cop més i j cns. Després de les circumstàncies crispdes de les drreries del tàndem Pujol-Aznr i l'estrtègi de mà estes i cnvi propicid per Esquerr s'fvorí l'costment més clr del PSC( Post fusió mb el PSOE ) les pràctiques federls-confederls, trencnt per dues vegdes l disciplin mdrileny l'hor de constituir els governs Ctluny i les diverses ccions de Govern que vn provocr xispes sistemàtiques mb els ministeris socilistes.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2012 13:33 h
Er d'esperr. En un moment o en un ltre, el ptrimoni de l'Ateneu Enciclopèdic Populr, hvi d'ésser espolit. Un de les institucions fonmentls de l societt ctln (i un de les més deliberdes) mb 110 nys d'històri, h estt viold, dues vegdes en un mes. I quest cop se n'hn emportt mteril d'inclculble vlor. Ar bé, més enllà de l responsbilitt direct dels lldres, hi h l col·lborció nececessàri per l'execució del crim: l totllitt de les institucions culturls del pís. Sóc soci de l'Ateneu des de f quinze nys.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2012 12:07 h
En el discurs d’comidment, com secretri generl del PSOE, l’expresident del govern de l’estt ,Jose Luis Rodriguez Zptero, reconegut , no hver encertt en el dignòstic ni en el període inicil de l crisi; i s’h quedt tnt descnst , perquè sp que ningú l’exigirà responsbilitts; quest pís , en pteix dues de crisi; l provocd per el merct exterior , com l’nomenen els poderosos , i l interior provocd per l’especulció del sectors protegits per els governs de torn , i del sistem finncer lidert per el Bnc d’Espny, que s’h centrt en l’especulció del totxo, rrossegnt tots els rms que intervenen en l construcció d’un hbittge, i els derivts.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2012 10:27 h
Les formules per començr el di ben despert i mb energi per plntr cr tot el que ens rribi són molt individuls. Hi h qui prefereix fer uns minuts de gimnàstic, d'ltres prenen un complexe vitmínic i fins i tot lguns sseguren que uns ous ferrts i un cfè ben fort són imprescindibles. Un sistem infl·lible, encr que un xic msoquist, és escoltr uns deu minuts l senyor Federico Jiménez Losntos, per exemple les set del mtí. Només deu minuts, que tmpoc el cos està fet per suportr mss temps l tirllong de despropòsits, insults i mentides que di si di tmbé el populr periodist deix nr contr Ctluny.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2012 10:09 h
El bon jn d'en Urkullu v dir hir en un rod de prems del PNB que Euskl Herri, més ben dit Euskdi, està en risc i punt de cure en fllid. V fer esmen que el dèficit cumult que tenen és d'uns mil milions d'euros. Pobres! Mil milions d'euros! Hurien de trucr en McGyver perquè els hi solucioni el problem, no? Ràpidment, el cr de pl sec d'en Ptxi López v sortir ben vit l plestr per desmentir-ho i llençr les pedres en contr el PNB. Torno dir: Mil milions d'euros! Ells recpten i dministren els seus impostos -i cpitls- , i encr tenen temps per fer fordets les seves rques? Més qun no n'porten res cp les ltres comunitts de l'estt? És lògic, j que tnsols supos el 7% del PIB espnyol, però, cl tindre molt brr en dir que s'està en fllid per qutre fves ml comptdes.
Llegir-ne més
4 de febrer de 2012 09:50 h
“El mono que llevmos dentro” és un llibre de Frns de Wl editt per Tusquests en 2007 ben interessnt. En el cpítol titult “Benevolenci. Cuerpos con sentimientos morles” prl del que podríem nomenr les bses mterils de l morlitt i en ell l'utor descriu el que per ell serien expressions elementls de comportments morls en nimls. Alguns dels comportments que descriu semblen estr molt lluny del que nosltres entendríem per morl, en cnvi ltres no ho estn tnt. Per exemple, consider que l cpcitt per posr-se en l posició de l'ltre j és un qulitt importnt en el cmí cp l morlitt.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2012 23:24 h
(Publict "El Punt Avui" el 24-Gen-12) Les doloroses, importnts, pertorbdores i imprescindibles retlldes estn genernt un ond de dolor i rebuig socil, multiplicd perquè represent un cnvi de prdigm. Durnt molts nys, totes les dministrcions ens hn costumt l plorr com ein de fein. Mnt vegdes hem contemplt estupefctes com, qun semblv que els pressupostos no donven per més, un bon cridori i cmpny de pressió consegui que, tlment com l bot de Snt Ferriol, que no pr de rjr mi, màgicment preguessin nous diners per quell fi.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2012 22:05 h
En el tem de l delegcions ctlnes l’estrnger sembl que s’està imposnt l mentid per dmunt de l veritt . Aquestes delegcions ( no ps mbixdes) costen 2’5 milions d’euros en el seu conjunt, i mes, fn un tsc de foment de les exportcions ctlnes; per contr l reform de l’mbixd espnyol Rbt h costt 6’3 milions d’euros o l piscin de l delegció espnyol l’Aràbi Sudit, 50.000 euros. Amb ixò es demostr qui és el que relment dilpid els diners. No hi h dubte que l’Estt espnyol, un estt invible, pretén l’nul·lció de l’utogovern ctlà per l vi de l impostur dels fets consumts.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2012 16:52 h
Això és el que diuen ells, els del PP, que ho hvien nuncit. Crec que prt del grupuscle del qul formen prt persones que volen viure quí com colonitzdors i conqueridors, és dir, que pensen que ens hn d’evngelitzr i ens hn d’impregnr de l sev superior civilitzció, l sev millor cultur i l sev més prld llengu, i que és inconcebible que un person que prl un llengu dominnt s’hgi de veure obligd prendre un llengu inferior. Doncs, prt d’quests, d’uns qunts integrnts del Govern, un dels quls h mnifestt obertment que es neg usr l llengu dels indígenes, crec que eren pocs els votnts del PP que coneixien l repressió que es duri terme, si gunyv quest prtit.
Llegir-ne més
3 de febrer de 2012 06:00 h
Seguint mb l temàtic que en Popot v obrir l pssd setmn rrn el greu incident ls prcments del Cmp Nou, del qul es desconeix encr l identitt de l'individu en xndll que v testr els mortigudors del cotxe de l'àrbitre Teixeir, presentem el segon post de "Memòri Històric". Aquest cop, vitgem qurnt nys més enrere que l'nterior rticle de l "finl de les mpolles": terrem l Brcelon dels nys 20. Febril ctivitt industril, nits esbojrrdes l Prl·lel ritme de "Chrleston", gàngsters, nrquistes, pistoles Str dojo, efervescènci socio-polític i Mncomunitt.
Llegir-ne més