16 d'abril de 2012 13:16 h
Avui que ens plu recordr-nos que el Borbó v jurr els Principios Fundmentles del Movimiento i v ser còmplice de l repressió (pect orginl que sens dubte pgrà), vui que l Prlment de Ctluny se celebrrà un cte en memòri de les víctimes del Frnquisme… convé de tenir present que, hores d’r, l’Estt espnyol encr no s’h fet justíci les víctimes de l Dictdur. Ans l contrri, el model espnyol d’impunitt està reeixint. I, com exemple, el botó de l ignomíni de l negtiv rotund que represent no voler reconèixer jurídicment com víctimes les persones represlides, l no nul.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2012 10:48 h
DE Jon Crles Villt trnscric L’AUCA BOTSWANENCA. Per l Repúblic ningú no h fet tnt Com un pobre i trist elefnt. I és que el rei està fotut, ... però no només del mluc. De primer l gendre desnon, Ell !! que s’inspirà en Brcelon J que cercà els seus ingressos En les fires i congressos, I ves, un net sense prou edt Al peuet s’h disprt, Com si no tingués prou pen mb ser fill de l infnt Helen i d’en Jime de Mrichlr Duc mig escolritzr. Però per l Repúblic ningú no h fet tnt Com un pobre i trist elefnt.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2012 02:33 h
D'cord mb l reputd teori del cmrd Ròdi sobre el circuit tnct de l històri, gens seri d’estrnyr que s’hgués inicit un fin de ciclo monàrquic i estiguéssim ssistint l lent, però inexorble, dveniment de l tercer repúblic espnyol. En el 81è niversri de l segon repúblic hem vist com, cpricis de l històri, el rei Jon Crles I er opert d'urgènci resultes d’un ccidentt vitge privt Botswn l cç d'un elefnt borrtxo. Segons l Cs Rel: D. Jun Crlos hbí sufrido un frctur en tres frgmentos de l cder derech, socid rtrosis de dich rticulción.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2012 11:04 h
El cpitlisme es crcteritz en períodes cíclics de benestr que cben en crisi, de l que se’n surt mb un uge que mi rrib ls nivells nteriors, sinó que sempre són més bixos; ixí cd cop l’uge de l sortid d’un crisi és equiprble l’estt de l decigud que v provocr l’últim crisi i ixí fins que s’rribrà l punt de destrucció del sistem. En períodes d’estbilitt reltiv d’quest sistem l’Estt propiciv i mnteni un consens generlitzt per prt de les diferents clsses socils dirigit per un clsse que exerci el control del conjunt de l formció socil; un control que s’consegui mb l dominció prtir del poder coercitiu i l’utoritt persusiv fent que les clsses obeïssin i duguessin terme pràctiques concretes i en deixessin d’exercir d’ltres de form voluntàri respectnt l ideologi d’quest clsse hegemònic, que els crev el sentit de morlitt.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2012 10:53 h
Em comentven l’ltre di empresris que subministren béns i serveis diverses dministrcions i comunitts l sev incomprensió per un tipus de concursos que sistemàticment semblen estr configurts per què només gunyin els grns grups multincionls. J sigui per l sev muscultur finncer o l sev potènci tecnològic. L prdox del moment és que l situció d’sfíxi de l’dministrció pot justificr sobre el pper l’bús del low cost en l’hor de les djudiccions j siguin de pquets informàtics, serveis de netej o de concessions de càterings per escoles.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2012 03:42 h
LLEVANT- BARÇA 1-2 Aprofitnt un cop de sort del demencil clendri de l llig de les estrelles, el Rivl Petit vnç l crònic de l jornd mb l noble intenció d'evitr l morrll que esper l jornd dominicl començnt pel prtit mtinl de l'euro-Apñó. Treblld, importnt i convincent victòri del Brç de Gurdiol l Ciutt de Blvènci, després de remuntr un resultt dvers d'quells que l'hguessin condemnt en ltres èpoques en què persontges hui condemnts regien els destins de Més Que Un Club. L portentos decisió de fer entrr Cuenc l lloc de Xvi, sludd pel nuñisme mb l sev hbitul sbiduri, v cnvir el signe del prtit i permet els culers rribr l prtit contr els dolents mb opcions, encr que remotes, d'conseguir que l flor que v plntr John Cruijff germini i deixi els nostres enemics mb cr de Rmos.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2012 00:03 h
Vivim temps durs i injustos, d’un incertes molt remrcble, que ens boquen un pessimisme eixorc. Dvnt d’quest situció - mb molt de consens polític i ciutdà -ens cl un mínim d’espernç i de blindtge socil per tl de fer front l ferocitt i l irrcionlitt dels mercts finncers. Ar i quí cl més Europ i més economi productiv i cívic .Ens trobem en uns moments de voltilitt extrem (polític, econòmic i socil) molt perillos, en què els “professionls” de l desestbilitzció intenten imposr unes reformes rdicls, que en el fons són terribles contrreformes regressives, l Reform Lborl del PP en seri un exemple clr.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2012 22:07 h
The Betles fenomen musicosocil del segle XX és el títol de l conferènci que oferirà el conegut periodist, músic i especilist en els Betles Josep Mri Frncino el proper di 16 d'bril l UPC de Terrss. L conferènci vol ser un repàs l vid musicl i socil dels Betles i l sev influènci en l músic i les tendències de l músic populr del seu temps i de temps posteriors, il·lustrd mb les cnçons més emblemàtiques de l sev històri. The Betles fenomen musicosocil del segle XX Josep Mri Frncino Dilluns 16 d'bril de 2012 18 hores Cmpus UPC, c.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2012 20:56 h
En l’ctul situció, excepcionl, de crisi estructurl , que cl recordr-ho es v inicir l setembre de 2007, s’està profitnt l por de l gent perdre l fein per convertir-nos, tots plegts , en més pobres i menys lliures. No hi h dubte que, tl com diu el Ctedràtic d’economi Sntigo Niño Becerr , l superestructur ctul que ens govern no són els politics sinó l’noment poder fàctic globlitzdor ( el diner, els mercts i l rendibilitt ntihumnitri ). Aquest fet provoc que l gent del crrer, com els xis , vgi cceptnt les retlldes mb resignció i no sigui combtiv.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2012 18:25 h
Corrupció i especulció, son elements que el cpitlisme limentt des de f molts de segles, i que en quest principi de segle XXI, h sigut de dimensions gegntines , fins l punt de provocr l fllid econòmic dels governs que feien bnder i pologi del seu potencil econòmic , líders en el desenvolupment i en cert mner mlbrtment de recursos . Diu l dit ctln , “ que llà on no hi h mid , ell mteix s’hi pos”; però el que es mes lmentble, es que l mid econòmic en quests moments i gire be sempre , s’h post per el sectors que j estven limitts de possibilitts ; però compt que som llà on som, perquè l cpitlisme no l’hi nv prou be , el trcte directe entre comprdor i venedor ; quell model de tn en vols i te’n donré tnt , i es tncv el trcte mb un encixd de mns, que normlment quell quntitt estipuld , no pssv per el bnc en el moment de fer el pgment, i en molts csos el creditor er el mteix venedor; ixò vol dir que l prul teni mes vlor i fermes en quells temps, que r les lleis dels governs, i que j no cl pensr en l prul.
Llegir-ne més
