18 d'abril de 2012 13:31 h
(Publict "El Punt Avui" el 17-Abr-12) El psst di 10 d’Abril es v presentr “L descobert i l conquest ctln d’Amèric” de l’Enric Guillot (Ed. Librooks), un llibre extremdment rellevnt pel que tot seguit comentrem. F molts nys que segueixo les recerques d’en Jordi Bilbeny sobre l descobert ctln d’Amèric, l’estel de les quls h fet l sev recerc en Guillot, i, qun en prlv d’ltres persones, sempre em presentven un objecció comú: “No pot ser que un mnipulció de tl envergdur hgi pogut dur-se terme.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2012 13:30 h
Arreu del món quins siguin els grns temes que fixen el mrc de les decisions col·lectives configuren blocs socils que es defineixen l voltnt d'un eix progrmàtic centrl en què els prtidris de cd opció qullen i s'oposen ls contrris. De vegdes un d'quests eixos esdevé hegemònic i àdhuc únic, com l'eix dret/esquerr en moltes societts contemporànies, o l'eix dictdur/democràci els nys 20 i 30 del segle XX i sot les dictdures. Sovint, però, són diversos els eixos que configuren els blocs socils, com de vegdes l'eix religiós/lic, o l'eix ncionl en les ncions sense Estt propi.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2012 12:21 h
Senyores i senyors, ixò v de ml borràs. Ar sí, r v de debò! El còctel explosiu que hem cret fruit d'un societt embfd, conjuntment mb un sistem finncer usurer i un polític de 'visc l Pep', h provoct que l'Estt espnyol, on com un llst insuportble encr hi mlvivim, tingui els dies comptts lmenys tl com l'hem viscut fins l moment. Ho refilv l'ltre di el sempre interessnt Sl i Mrtin; ni tn sols l'espernç dels que hvien de reconduir l'economi d'un pís mb comportment d'dolescent fn el que hurien de fer, i l'bisme que j tenim sot els peus és un relitt pel fet que j no hi h diners l fons esttl de grnti de dipòsit bncri per respondre dels estlvis dels clients en cs de fllid de l'entitt bncàri.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2012 18:34 h
Un vegd cbd l vg de fm inicid per Jubilts per Mllorc i mterilitzd durnt 26 dies per Jume Bonet i durnt 16 dies per Brtomeu Amengul, quest ssocició j h convoct un ssemble generl per l 28 d’bril, en l qul es decidirn noves ccions per dur terme prtir de Jubilts per Mllorc i de qulsevol ltr orgnitzció, person o grup de persones que hi vulguin col·lborr. Com que no sé si podré ssistir quest reunió, he penst que des d’questes línies podri fer l mev portció l grup de persones que formen quest orgnitzció o l conjunt de grups que conformm el poble ctlà, els pobles que tenen com pròpi l llengu ctln, és dir, els Pïsos Ctlns, i que som els que ptim l’intent de genocidi del govern del qui es f dir president de les Illes Blers, José Rmón Buzá.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2012 17:50 h
Amics, migues, cmrdes tots, el ritme infernl de l’spersor d’excrements del femer godòtic oblig els vostres scrificts cmrdes de Rivl Petit reprtir detergent sense descns en l sev gegntin tsc de desrtitzció de l’entorn culer inicid r f exctment 20 nys per Jon Cruyff qun dos mesos bns de l 1ª Cop d’Europ, un derrot Prg v ser sludd mb elogis l Brç de Venbles que hi hvi gunyt 6 nys bns, moment en què Deu v estendre el seu dit cusdor per identificr mb nitides l principl menç l’horitzó de Més Que Un Club: l’entorn, nom científic de l fètid concentrció de mtèri orgànic que permnentment menç els centres de vid intel·ligent dins el brcelonisme i que periòdicment els inund fins l mort cerebrl, sotmetent-lo l criteri de l’vntgurd intel·lectul de l culerd més bject fins instl•lr-hi l direcció els elements més sòrdids de les mteixes prsitàries elits socils tn fidelment representdes pel govern dels Millets.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2012 16:12 h
Hem de tenir clr que l decisió de l Cort de Cssció frnces de no reconèixer els drets de l Federció Ctln de Rugbi (FCR) com funddor de l Federció Interncionl de Rugbi Amteur (FIRA) és injust. No perquè ho diguem nosltres, sinó perquè en ple segle XXI es f prevldre un llei frnquist (i per tnt ntidemocràtic) per sobre de l històri. Perquè l històri diu que el 1934, f girebé 80 nys, l Federció Ctln de Rugbi v ser un de les funddores de l FIRA, l mteix nivell que les federcions lemny, romnes, frnces, itlin, belg o espnyol, entre d’ltres.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2012 09:06 h
F poc més d’un segle Espny perdi les drreres colònies d’Ultrmr, Cub i Filipines. Er un finl simbòlic d’un ntic Imperi que fei segles que recorri el pendent de l decdènci. Aquest pèrdu v significr un fort cop psicològic entre les clsses dominnts cstellnes que vn conduir cp posicions melncòliques o d’gressivitt contr l dissidènci intern, fossin les esquerres regenercionistes, fossin els moviments centrífugs com el ctlnisme. Tnt tncr files no v servir per res, només per ccentur l degrdció del règim de l Resturció, corromput en plen febre de l’or, i provocr dues dictdures que ens vn retrdr més de mig segle els processos de modernitzció de l rest d’Europ.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2012 22:05 h
Pul McCrtney h dirigit el video promocionl del seu tem My Vlentine inclós l disc Kisses On The Bottom i en el que h dirigit Ntlie Portmn i Johnny Deep. S'hn elbort 3 versions del video, dues protgonitzdes de mner individul pels dos coneguts ctors i un tercer en què es poden veure les seves pricions de mner combind. Johnny Deep tmbé toc l prt de guitrr del tem, que en l versió oficil nv càrrec d'Eric Clpton. Deep i Ntlie Portmn interpreten l lletr de l cnçó en el llengutge dels signes.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2012 15:40 h
El Govern espnyol h nuncit que reduirà dues prtides pressupostàries essencils de l’Estt del Benestr, les de snitt i educció, en 10.000 milions d’euros. Com que són competències utonòmiques, i com que l’Estt espnyol no hi h mner que entengui que cl suprimir ministeris sense competències (Snitt, Educció, Cultur, Agricultur i l secretri d’Estt d’Hbittge) , és de preveure que fci recure el pes de l retlld l dmunt de les utonomies. Aquest escpçd del pressupost s’fegirà no només l sever reducció que h plict el Govern de Ctluny en snitt, sinó que tmbé ls 1.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2012 13:55 h
L Cort de Cssció frnces, equivlent l Tribunl Suprem, h denegt el reconeixement interncionl de l Federció Ctln de Rugbi com membre funddor de l Federció Interncionl de Rugbi Amteur (FIRA). L sentènci, notificd divendres, reconeix que l Federció Ctln de Rugbi v formr prt de l FIRA,fundd Prís el 9 d’bril de 1934. Tnmteix, determin que prtir del Decret del govern del generl Frnco de 22 de febrer de 1941 les utoritts espnyoles vn decidir que l representció esportiv d’Espny s’tribuï l Delegción Ncionl de Deportes,en l que es v hver d’integrr l Federció Ctln.
Llegir-ne més
