3 d'octubre de 2012 08:43 h
L prems lemny publicv, f unes setmnes, un notíci en què veni dir que l societt lemny li f flt un grn nombre de persones mb un elevd qulificció professionl, i que prefereixen que quest mà d’obr preprd sigui de procedènci europe . Doncs bé, en relció mb quest tem considero que és urgent turr l fug de cervells: és l millor riques de tot pís que es vulgui considerr civilitzt. Sobre ixò cldri esmentr que, r i quí, es pot produir un fenomen interessnt (sociològicment prlnt) però negtiu per cs nostr.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2012 07:46 h
Des dels col·lectius Argument i L Repúblic de les Idees impulsem un mnifest en suport d'un referèndum d'utodeterminció per prt de persones vinculdes l'educció i l cultur del nostre pís, i que podeu consultr en l finl del post L nostr intenció és fer un presentció públic ben vit que pressioni els ctors polítics fi que el procés d'emncipció ncionl resulti imprble. Els impulsors som el filòleg i professor de l UAB Frncesc Foguet, l'historidor Enric Pujol i jo mteix. És per ixò que demnem l'dhesió individul l'esmentt mnifest, que complementri un de similr que j vm elborr i impulsr bns de l'estiu i que tmbé frem públic en breu.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2012 00:16 h
“Ctluñ siente Espñ y l unidd espñol, pese l mldd de lgunos y los errores de muchos”. No són prules de Myor Orej, ni de Vidl-Qudrs, ni del ministre Wert r que es pens que les escoles de Ctluny són un fàbric d’independentistes. L cit és extret de l’hemerotec de L Vngurdi, edició del 28 de gener de 1939, dos dies després de l cigud de Brcelon i en motiu del bn que el generl de brigd Álvrez Arens v fer publicr. L publicció del bn portv un breu l costt mb el títol “Los servicios de Educción Ncionl, en Brcelon”, descrivint entre d’ltres fets “l dhesion l movimiento ncionl de ctedráticos, profesores, representes de ls Escuels de Ingenieros Arquitectos, y Comercio, y otrs”.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2012 22:44 h
Article publict l bloc del Col.lectiu Emm An excerpt from the rticle "Debte over Ctln secession hots up" by Julius Purcell in the Finncil Times While the region’s junk-bond rting nd ppel for €5bn credit line from Mdrid dominted press coverge until recently, Ctloni’s debt crisis hs been eclipsed by Mr Ms’ referendum pln. And Edwrd Hugh's reply in his Fcebook's wll: The thing is, Ctloni doesn't hve debt crisis, it hs finncing one. It needs more of its own money. Ctloni hs totl debt of between 40 billion Euros nd 50 billion Euros (depending on whether you dd in the stte owned enterprises).
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2012 18:32 h
Mi he penst que en Xvier Grci fos un ftx pur ni un utèntic xenòfob. De fet, estic convençut de que ni és un ncionlist espnyol, ni tn sols m’treviri considerr-lo sociològicment de dretes. Ni d’esquerres. Ni de res. De fet, estic convençut que no té cp ideologi concret. Tl com jo ho veig, es trct simplement d’un gltes, sense criteri definit més enllà de l defens d’un modus vivendi propi que, for de l’àmbit de l polític, no podri ni tn sols rribr somnir d’cord mb les seves ptituds i cpcitts.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2012 08:00 h
El futbol no és com el futbolín on els jugdors es mntenen fermment inmovibles l lloc prèviment ssignt. El futbol és un esport que, encr que molt lentment, v evolucionnt i cnvint de tàctiques i plntejments. J sigui per voluntt de tenir l inicitiv o com respost l tàctic del contrri. Alguns d’quests plntejments destquen per l sev vocció ofensiv i d’ltres pet tot el contrri. Plntejments estrictes en lguns csos i mb petits mtisos i vrints en d’ltres. Tàctiques protgonitzdes tn per visionris ex-jugdors d’ltíssim nivell com per no tn visionris ex jugdors d’ltíssim mediocritt.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2012 19:50 h
L decisió definitiv es prendrà el mig del 2013 Londres El Comitè Executiu de l UEFA, reunit Snt Petersburg, h decidit dmetre Gibrltr com membre provisionl de l'orgnisme europeudes d'quest dilluns. És l conseqüènci del dictmen doptt el psst mes d'gost de 2011 pel Tribunl d'Arbitrtge per l'Esport (TAS), que donv l ró l federció gibrltreny, que v demnr l’ingrés el 2007. V comptr mb el suport del govern de l Grn Bretny i de les federcions de futbol d’Anglterr, Escòci i el Pís de Gl·les.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2012 12:00 h
L’Etn Skyrce pos el punt finl l VMnRIC 2012 Ctluny no h pogut revlidr el títol conseguit en les tres primeres edicions del Grn Premi de les Ncions i h cbt en tercer posició. L crisi, que està fectnt l prticipció de més ctlns for de cs, f que quest resultt hgi de ser considert positiu, dvnt del mjor nombre d’tletes d’ltres pïsos. Els principls resultts dels tletes ctlns hn estt les victòries de Mrc Pinsch i Ann Comet l’Oll de Núri i l de Kilin Jornet l Becc di Non. Però sens dubte, els grns domindors d’quest ny hn estt els tletes romnesos, que hn gunyt el Grn Premi de les Ncions i el títol individul msculí, gràcies Ionut Zinc.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2012 02:40 h
SEVILLA 2-3 BARÇA Remuntd espectculr, vibrnt, d’quelles que recordes l mig qun tens l Mligne dos punts per drrere. El Sevill v sortir l cmp com el di del Mdrid, endollt i gressiu des que v bixr de l’utobús. Aquest ctitud, però, li v servir durnt 89 minuts. Tot i les rribdes culers l’àre de Plop, i el conseqüent prtidàs del vlencià cd cop que jug contr ells, Trochowski v recollir un pilot l’àre blugrn refusd sense voler per Dni Alves, i el polonès v creur un xut des de l’esquerr que v sorprendre tnt l defens com Vldés, tpt pel centrl i incpç d’esbrinr l trjectòri de l pilot.
Llegir-ne més
1 d'octubre de 2012 00:33 h
Els mitjns , debten i contrdiuen , els 1.500.000 mnifestnts del di 25-9-2012 Brcelon , que per el fet de prticipr mb l consign dond per l’ANC, de “Ctluny Un Nou Estt d’Europ “, tothom v ser considert ddicte l consign; ningú fet cp referènci ls possibles independentistes que tmbé eren ls blcons de Brcelon ; ningú tingut en compt ls centenrs de milers de ciutdns, que per diferents rons no es vren desplçr l mnifestció de Brcelon com es el meu cs; ixò vol dir , que quest xifr es podri multiplicr per 2 o per 3, perquè tl com v ssistir-hi espiritulment el Sr.
Llegir-ne més
