30 de setembre de 2012 19:47 h
Possiblement, el projecte de pcte fiscl sigui l’últim ocsió en què els polítics ctlns hn intentt un encix entre Ctluny i Espny. L’últim oportunitt buscd des del ctlnisme polític per reconcilir-se mb un cst polític espnyol que, desgrcidment, h plict l regl del “ntes roj, que rot” en tot moment, regl que tmbé s’h post de mnifest en quest ocsió. Les eleccions del 25N, segurment, sern les primeres que es plntejrn clrment sobre l bse de l’eix ncionl, l frctur centre-perifèri prlnt en termes politològics.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2012 13:04 h
Mlgrt totes les demgògies i mnipulcions crpetovetòniques, des de les diferents fccions de l'espnyolisme, es constt un vegd més que, globlment, l nostr estimd llengu ctln torn estr molt feblid .Segons uns recent informe l trnsmissió de l llengu l Pís Vlencià, l'Alguer i l Ctluny del Nord v cmí de desprèixer. Tmbé sembl que l ciutt de Brcelon es produeix un grn retrocés del ctlà en benefici del cstellà. De fet, quest situció mortificdor de l llengu ctln és el resultt d’un terrible polític d'ssetjment lingüístic, tnt des dels prtits polítics ncionlistes espnyols, com des dels mitjns privts (de ràdio, prems i televisió) que emeten des de l'ltiplà, i que cd di dediquen un bon rció del seu temps insultr i mrtiritzr l llengu ctln i els ctlns .
Llegir-ne més
30 de setembre de 2012 09:53 h
Que mb quest vnçment d'eleccions, mb el sentit que es f, es vol frgmentr l societt ctln ?. Jo diri que el que s'conseguirà és posr cdscú l seu lloc obertment i sense hipocresies ni prejudicis. A Ctluny hi h un sector que és obertment espnyol, o més espnyol que ctlà, i un ltre, que tmbé és obertment, més ctlà que espnyol, o ctlà. Això és, i h estt, l crrer i l societt en generl, no ho serà r conseqüènci de l pregunt més que lògic que es vol fer. Per un prt molt importnt de ctlns Ctluny no form prt d'Espñ.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2012 09:33 h
L’ccelerció històric que vivim és de tl mgnitud que només s’explic per l’cumulció de silents contrdiccions estructurls que en un moment determint un espurn dispr. Ho pensv prtir de tres nècdotes d'quest setmn. En l inugurció de l terminl del gegnt Hutchison Brcelon, el més importnt no v ser l’nècdot de l foto entre el Rei i el president Ms, sino que fou l consttció de que l’Estt h incomplert l’cord de 2002 de tenir construïts els enllços ferroviris del port mb l líni que v l Jonquer.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2012 21:22 h
Produced By George Mrtin és el títol de documentl sobre el productor dels Betles que s'cb de posr l vent. En quest producció George Mrtin (Londres, 1926) f un repàs l sev vid: l sev infntes, l'experiènci l guerr, els estudis de músic i, evidentment, l sev trjectòri com productor. Als estudis de grvció h toct tots els registres com productor d'ençà que v entrr trebllr per EMI Records per l seu segell Prlophone: músic orquestrl, discos per nens, discos de comedints com Peter Sellers i, evidentment, els Betles, els quls f fitxr l'ny 1962.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2012 14:03 h
L corrupció és el grn càncer de l polític; tot i que les rrels de l corrupció no són polítiques sinó econòmiques i, fins i tot, mquivèl•liques - moure els fils del poder de debò, sense entrr en l polític institucionl - . Per ltr bnd, cldri, escpçr l “ metàstsi” de l corrupció des d'origen; és dir, començnt pels corruptors . Cl recordr que Berlusconi er el corruptor de Crxi - i de molts d’ltres polítics itlins - . Doncs bé, v rribr un moment, que el “cpo” v veure que no l’hi feien flt intermediris, ni testferros (polítics clàssics corruptes) i ell, personlment, v pssr interpretr tots els ppers de l'uc .
Llegir-ne més
29 de setembre de 2012 13:58 h
Persontges com el senyor Alejo Vidl-Qudrs o el senyor José Mnuel Lr són inevitbles en un societt on tothom pot dir el que pens, fins i tots quells que no creuen mss en l democràci. Si només l'nunci, sense dt ni text, d'un consult ls ctlns pot esverr tot un vice-president del prlment europeu i un empresri molt importnt del món de l comunicció, no vull ni imginr-me qunts Vidl-Qudrs i qunts Lrs sortirn dels mgtlls qun l consult demostri l voluntt de l mjori de ctlns de cminr per un cmí potser estret però propi.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2012 13:44 h
L’Onze de setembre d’enguny h trenct definitivment el tbú sobre l independènci, l’h situt en el centre del debt polític i h conseguit que girebé ningú sigui indiferent quest qüestió. El to i l form de les reivindiccions, més de ser reconegudes interncionlment com mostr del trnnà cívic del nostre pís, hn ssentt les bses perquè puguem gudir més que ptir un procés complict però l mteix temps pssionnt i espernçdor. A l vist de les reccions l’nunci de convoctòri vnçd d’eleccions, crec que el repte r és el de demostrr d’un vegd i per totes que - s’emprengui el cmí que s’emprengui - ni existeixen dues Ctlunyes, ni hi h cp risc de frctur socil.
Llegir-ne més
28 de setembre de 2012 14:11 h
J hem entrt en el trm finl de l llibertt ncionl, és un trm encr llrg i, segurment molt dur i sinuós; però j hi som. De tot mner, encr hem de convèncer molt gent que el procés vers l independènci de l nostr nció no v en contr de ningú sinó que només v fvor de Ctluny. Encr hurem de vèncer molts incomprensions irrcionls i ctituds negtives de grups que, voltes, confonen els seus interessos mb els interessos generls de tot un poble . Tmbé seri just i necessri fer un mic de memòri i veure com s'h rribt fins l punt ctul, un utèntic punt d'inflexió.
Llegir-ne més
28 de setembre de 2012 13:49 h
I per fi, l trdor. I, mb ell, totes quelles espernces per ser un mic millors i fer les coses mb més períci. Tot quell benestr corporl que s'estbilitz i que j no bull de l cnícul pssd, tot quell espectcle de colors de l vegetció perfectment combints que ltiven el sentit de l'estètic i, sobretot, el pler de les primeres rebequetes de l'ny. L'ny no començ l'1 de gener, l'ny començ l trdor, que és l'estció benèvol i intel·ligent perquè diu prou l sumptuositt i l deixdes estivl de les plntes i dels éssers, per recollir-se elegntment i tornr començr.
Llegir-ne més