21 de febrer de 2013 08:18 h
Queden per tornr centenrs de cixes! Per ixò, qun el 26 d’bril de 2012 el Ministre de Cultur mnifestà en un reunió mb el Conseller de Cultur de l Generlitt de Ctluny que bns del di 30 de juny es retornri l documentció incutd dipositd l’ Archivo Generl de l Guerr Civil Espnyol de Slmnc, respiràrem. Com que venim d’on venim (nys i nys d’incompliments i retrds!), les prules de Wert foren ben rebudes. En quest sentit, cl tenir present que l’nterior ministr de Cultur González Sinde j ens hvi fet rribr l sev predisposició fer efectiv l devolució de l documentció que hvi estt digitlitzd bns de l dissolució de les Corts el mes d’octubre (prlem de 86.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2013 00:47 h
Voldri comprr l gestió del govern de l’estt , i l reflexió de l Ministr d’ocupció, mb l d’quell conductor que s’don que el motor perd un mic d’oli; llò el preocup però no hi pos solució, confint mb que pot rribr mes lluny sense tenir en compt el temps ; psst uns dies s’don que j no gotej oli, i creu que el problem j est soluciont; mb el resultt evident de l trencdiss del motor per flt d’oli; lgú pot pensr que el conductor pect de irresponsble ; doncs es justment l mteix circumstnci que provoct el govern de l’estt;, qun no h escoltt l remor esfereïdor dels ciutdns d’rreu, dvertint de que l’especulció cpitlist n’és l culpble de tots els problemes que tenim en quest pís.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2013 14:46 h
En les drreres setmnes encr continu l polèmic sobre si un Ctluny independent quedri for de l Unió Europ, l qüestió s’h fet més complex, en fegir-s’hi, com detll de rbios ctulitt, les converses entre el Regne Unit i Escòci, per l celebrció d’un consult cordd entre Londres i Edimburg, en què tmbé s’h trctt l permnènci utomàtic, o no, del pís celt l Unió . De fet, quest discussió que per prt de Mdrid gf tonlitts histriòniques, drmàtiques i ctstròfiques, no deix de ser un debt molt eteri, mss especultiu j que no existeixen precedents: mi un prt d’un estt membre de l UE h esdevingut independent, ni tmpoc cp estt membre - o prt d’quest - h sortit de l UE .
Llegir-ne més
20 de febrer de 2013 13:19 h
A tot rreu “couen fves”, és veritt però, els csos Pretòri, Plu, Pllerols, ITV, i d'ltres que hi pot hver, quí, i llà, com el del Sr.Dívr, ex-president del Consejo Generl del Poder Judicil i del Tribunl Supremo, o el del Sr.Díz Ferrán, ex-president de l CEOE, o el Plm Aren de Jume Mts, o com el d'Urdngrín -principlment mb tot el que s'hi pot relcionr-, semblen protgonitzts per prenents o ficionts. El cs Bárcens, sembl que íntimment lligr l Gürtel, tots ells mb un rere-fons “populr”, i que, pel mteix preu, s'hi podri fegir l'entrmt del projecte “Bnki” i el fitxtge del seu drrer màxim responsble bns de l descobert del “pstel”, el Sr.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2013 12:52 h
L Vll de Núri cull l segon prov del circuit continentl Un ny més, l Cop d’Europ de rquetes de neu viurà un de les seves curses terres ctlnes. L’ny psst v ser L Molin i el 2011 l Port del Compte, i enguny serà el torn de l Vll de Núri (Ripollès) el proper diumenge 24 de febrer en un curs que tmbé punturà per l Cop Ctln i el Circuit Ctlà, quest drrer de cire no competitiu. El Club Excursionist Ripoll serà l’entitt encrregd d’orgnitzr l curs, que comptrà mb els millors esportistes del continent en quest especilitt, entre els quls hi h els corredors de l Selecció Ctln de rquetes de neu.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2013 23:59 h
De tots els mriners vlents que s'hn bst en els mítics pràmetres de l'heroi homèric Ulisses, Popeye el mriner n'és un dels més inesperts. L'ny 1929 Elzie Crisler Segr, v incorporr el persontge un tir còmic sev per l King Fetures. L tir teni molt d'èxit i l protgonitzv un ltre persontge mb nom d'inspirció clàssic Horci Hmgrvy, pessetero i poc pencire. En un de les entregues cli lgú que sbés mnejr un vixell perquè el germà d'Oliv, l don d'Horci, en Cstor Oli, h de slpr l recerc d'un grn tresor.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2013 23:25 h
Els nys vn pssnt i veiem que quests dos conceptes, mquivel·lisme i corrupció, no cben de desprèixer de les nostres vides i és el nostre p de cd di, dels comentris les tertúlies de ràdio i televisió, i tmbé les notícies dels diris. Mquivel·lisme Aquest teori de fer polític sense escrúpols, no és un teori sinó que és un pràctic molt estes Espny i Ctluny. Algunes persones perquè volen fer de polítics? Governr es sber orgnitzr i dministrr bé un pís, i fer que l societt funcioni com cl, però molts polítics no sben o no volen orgnitzr ni dministrr com se'ls demn; i tmbé hn de demostrr bones mneres en els fers públics.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2013 22:53 h
El festivl de Bonnroo (Music & Arts Festivl) que se celebr cd estiu des del 2002 Mnchester, Tennessee, Estts Units h confirmt els primers noms per l’edició del 2013 que tindrà lloc entre el 13 i el 16 de juny. Pul McCrtney encpçlrà el festivl de 4 dies en el que els 80.000 ssistents podrn gudir de més de 150 ctucions musicls de tots els estils ( bnd d’ltres ctivitts relciondes mb el cinem, el tetre, etc). Entre els noms nuncits hi estquen, bnd de Mcc, Tom Petty, Wilco, Dvid Byrne, ZZ Top, Björg, Mumford & Sons, Animl Collective, Ct Power i un llrg etcèter.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2013 15:36 h
Els drrers indults concedits per Gllrdón ens hn indignt! Prlem d’indults, doncs. Segons l’rticle 62 de l Constitució, s’torg l Cp d’Estt el dret de gràci (4.667 concedit...s entre els nys 2000 i 2008). L llei que regul l concessió d’indults -de l’ny 1870- torg l ministre de Justíci rebre’n les sol•licituds i trmitr els expedients per concedir-lo. Dit ixò, ningú no pot negr que en el context ctul, de demnd i exigènci de més democràci, quest fet és del tot indmissible, sobretot tenent l csos esdevinguts en els drrers nys de concessió de l gràci des de l prcilitt i/o l’interès prtidist (empresris, polítics, policies, bnquers, persones lligdes professionlment membres del govern, etc…), l qul cos qüestion l justíci, l’equitt o l utilitt públic que s’h d’exigir un possible indult (rticle 11 de l llei).
Llegir-ne més
19 de febrer de 2013 15:09 h
Tot ixò dels suposts csos d'espiontge no és més que un estrtègi de distrcció ( de mnul) del govern centrl en un doble vessnt . D'un bnd per igulir el procés sobirnist de Ctluny i desprestigir-lo i, per ltr bnd, per evitr prlr de l crisi brutl que ptim i dels suïcidis immobiliris . Tot ixò de l'espiontge f l pint de ser un grn mnipulció mssiv de les clvegueres de l'Estt, per tl d'empudegr-ho tot, mb l finlitt de fer creure ls ciutdns un grn mentid : que tots els prtits són iguls.
Llegir-ne més
