24 de juny de 2013 16:03 h
El ctlà té, des d’vui, 60.000 prlnts menys. I és que des d’quest dilluns de Snt Jon és oficilment cert, o ixò diu l llei, que el que prlen l’Argó no és ctlà sinó LAPAO. Bromes bnd, que no per bsurd l qüestió és menor, després d’dmetre que el LAPAO no existeix i no és res més que ctlà, el sempre encertt ministre Wert s’excusv dduint que cl respectr l voluntt de les Corts d’Argó. I de tots és sbud l voluntt de respecte cp les utonomies del senyor ministre! Ens ho pos en sft, doncs, perquè el prlment ctlà comenci posr fil l’gull per provr un llei lingüístic que determini que prtir d’r Ctluny hi h dues llengües oficils: l pròpi, que és l llengu ctln, i l Llengu Cooficil d’Adquisició Trdn (LLECAT), un llengu clrment diferent del cstellà, com ixí hurn de reconèixer els llibres de text, per bsurd que sembli ls filòlegs.
Llegir-ne més
23 de juny de 2013 23:36 h
Flt un setmn pel finl del primer semestre de l'ny i Ctluny encr no h demnt de mner oficil un referèndum l'estt espnyol fent ús de l Llei de Consultes de 2010. Si per legitimr-nos Europ s'h trit l vi de l negocició, s'h d'esprémer fins les últimes conseqüències. El pcte de governbilitt mb ERC diu de mner explícit que l vi de l negocició teni el 30 de juny com dt límit. Artur Ms dei f unes setmnes que j ho h demnt Rjoy i el líder populr j ho h rebutjt. Què h demnt? Un referèndum sobre l independènci? Sobre l'estt propi? Entenent-lo com què? Els referèndums es demnen mb un pregunt i les possibles respostes.
Llegir-ne més
22 de juny de 2013 23:52 h
Flt un setmn pel Concert per l Llibertt l Cmp Nou. Encr no tinc notíci de l sev retrnsmissió per TV3. Mentre nosltres ens brllem per demostrr qui és més àcid criticnt l #ViCtln, els del govern espnyol segueixen preprnt l'"Operció Biquini" de l Sory. Un reform dministrtiv que permet escpçr l'utonomi. Recentrlitzr que diuen, vj. Tot llò que hvien concedit, i que Ctluny se’ls h escpt de les mns, j s'h cbt. I entre Ctluny i l crisi que s'hn inventt, els neoliberls es vn cruspint les victòries socils dels nostres vis.
Llegir-ne més
22 de juny de 2013 17:24 h
El "Trctment integrl de Llengües" del govern bler h estt presentt per quest com un grn vnç pedgògic per conseguir que els infnts de les Illes cresquin prlnt 3 llengües en condició d'igultt i siguin perfectment trilingües qun cbin l'escolritt. Hn volgut vendre quest teòric poliglotisme l comunitt prentl com un grn vnttge que els frà més "competitius" per sobreviure enmig de l slvtge societt cpitlist que vlor l gent no per l sev cultur, sinó per l sev cpcitt productiv. Els impulsors del TIL, però, sben que quest és un grn mentid que no produirà mi llò que ells diuen que volen, però que sí que produirà uns efectes devstdors dmunt un de les 3 llengües implicdes, l ctln.
Llegir-ne més
22 de juny de 2013 09:00 h
Sí, és veritt, no pren de tncr llibreries. No sé mb detll què està succeint en ltres indrets, però Brcelon, des de f j uns qunts nys, és un no prr. En poc més de deu nys hn tnct moltes de les llibreries que conformven el pistge sentimentl dels lectors de l ciutt. L Llibreri Frnces (l Psseig de Gràci), l Cinc d'Oros i l'Áncor y Delfín (mbdues l'vingud Digonl), l'On ( l Grn Vi de les Corts Ctlnes) i quest 2013 h sont l'lrm rrn del tncment de l llibreri Pro, l llibreri Ctlòni i el cnvi d'ubicció de l llibreri Jimes.
Llegir-ne més
21 de juny de 2013 22:58 h
Aconseguir que centenrs de milers de persones estiguin unides d'un punt l'ltr del pís clmnt per l llibertt per Ctluny. Aquest és l'objectiu de l'ANC per l Did d'enguny. És l met, és el simbolisme, és el romnticisme, és l'impcte globl, és el segon grn impuls de l societt l procés inicit. Abns, però, s'h de tocr de peus terr: s'h d'conseguir que centenrs de milers de persones siguin l lloc on se'ls h ssignt, que fcin l mteix cció l'uníson l'hor cordd, que hi siguin mb ntel·lció, que omplin tots els forts l llrg de 400 quilòmetres, que es pugui plsmr en un imtge que pugui donr l volt l món i que es grnteixi l segurett tothom.
Llegir-ne més
21 de juny de 2013 19:00 h
Escric per necessitt, sense més ró que l pur slut mentl de posr ordre ls pensments, i quest diri digitl em permet l gentiles de fer-los extensius qui es prengui l molèsti de llegir-los. No f ps gire vig llegir que l Mercè Rodored rgumentv que les persones observàvem l vid trvés d’un mirll trenct de mner que tots nosltres veiem reflectid l vid trvés del tros que més ens interess, i quest lúcid reflexió m’h nt molt bé, d’un bnd perquè result més punyentment correct que violentr l’interlocutor mb un possible sentiment de culpbilitt pel fet de no hver-me entès, i de l’ltr perquè teni ssumit com un defecte propi l incpcitt de fer-me entendre tot i portr-ho mb l mteix nturlitt que he portt el fet de tenir l’ull esquerrà gndul.
Llegir-ne més
21 de juny de 2013 13:43 h
Per defecte, costumo pensr bé dels ltres; diri que no sóc mliciós ni mlpenst. Però mb els nys em fig més cgdubtes, vet-ho-quí. F molt que tinc seriosos dubtes sobre si de veritt no s’entén què és l prems comrcl i locl –dit r de proximitt- o és que hi h interessos per menystenir-l. No prlo només del vessnt comercil -on hi posem les centrls de mitjns i les gències de publicitt- sinó tmbé del vessnt polític: el Govern de Ctluny. Aquest mteix setmn hn nscut dos bolets més, enverints per l prems quest diguem-ne més petit.
Llegir-ne més
21 de juny de 2013 10:42 h
Des que ,el juny de 1707, Felip V v fer promulgr el Decret de Nov Plnt pel qul suprimi les nostres institucions utòctones, conjuntment mb les d’Argó (que s’mpliri el novembre del 1715 i gener del 1716 Blers i Ctluny) el nostre poble pteix, lmenys, tres grns tipus de problemes: ) El nostre cos socil, no s’h pogut desenvolupr mb l normlitt d’un poble utocentrt. Tot el que des d’leshores hem fet estv i està condiciont per les necessitts de Mdrid/Espny, per qui no som ltr cos que el seu hinterlnd, colòni interior o espi d’on extrure gunys.
Llegir-ne més
21 de juny de 2013 06:41 h
Tenim el nostre President MAS perdut en l´immens oceà de les formes i les elucubrcions independentistes tnt intngibles com improductives, el tenim perdut en l sev pròpi indefinició vitl, submergit en l interpretció del seu fictici i forçt persontge sobirnist i ml lidernt quest trgèdi ctln en que l´heroi de crtró pedr segueix i segueix cminnt endvnt sense solució de continuïtt i sense voluntt de voler rribr enlloc, i tot l més pur estil dels morts vius, dels zombis, rrossegnt penosment les cmes, l mird perdud, emotivitt zero, compromís zero, i empès només per l forç d´un persontge fictici que ell s´oblig interpretr però mb un mncnç totl d´esperit i forç vitls, i ixò perquè les seves prules i ccions només formen prt d´un guió interprettiu i orquestrt des d´un voluntt cínic i flsejd.
Llegir-ne més
