19 de febrer de 2019 23:59 h
L drrer vegd que vàrem sentir prlr Jordi Turull v ser el di que v fer el discurs d'investidur com cndidt president de l Generlitt. V ser un dels dies més grisos de l sev vid: hvi estt un mes l presó, i l'hvien citt per nr declrr el di següent, mb el convenciment per prt de tothom que reingressri presó, com v pssr finlment. Aquell di no el vàrem reconèixer l fristol. Prlv mb por, molt cut, i mb un vocbulri poc trevit que semblv que demnv "per fvor, no em torneu tncr". L CUP no ho v comprr, i l cp de poques hores, Turull tornv ingressr presó, mb Forcdell, Bss, Romev, Rull… Avui, l'hem tornt veure j des de l primer filer del bnc dels custs.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2019 23:21 h
Torr i Puigdemont denuncien Europ enmig del 'Judici del Segle' i després que Tjni bloqués (per pressions espnyoles) l conferènci que mbdós hvien de dur terme. Puigdemont pot ésser considert il·legítim per l cúri europe, però Quim Torr és el president electe i ctul de l Generlitt de Ctluny i, per protocol, Tjni huri hgut de pensr-s'hi més de dues vegdes el fet de vetr un president democràtic l Prlment d'Europ. Què ens vol dir ixò, que els ctlns no son benvinguts Europ? Frn com Espny, que només els interessen el clers? "És estrny que Tjni no pugui grntir l segurett l Prlment Europeu qun Crles Puigdemont h estt en diversos Prlments europeus sense problemes".
Llegir-ne més
18 de febrer de 2019 22:03 h
L censur l conferenci de Puigdemunt i Torr l Prlment Europeu ens demostr que Ctluny encr és un pís, un nció sense estt, un mic dolescent per f temes de diplomàci i polític exterior; entre tots hem de fer un esforç suplementri per tl que ens escoltin, més i millor, rreu d 'Europ i el món. J sbem que l diplomàci espnyol és destructiv i prepotent, però Ctluny, si vol ser un Estr sobirà dintre de l interdependències Europe h d'enfortir-se molt més i conrer més diplomàtics mteurs i professionls.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2019 04:41 h
Com fer Knishes ps ps • El primer serà fer l mss. Per ixò cl combinr l frin i el bicrbont. Frem un fort l centre i ny i fegim l'ou i l clres d'ou, mà de l'igu. • En segon lloc brregem de form grdul, trebllnt des de dins cp for i nys i fegim més igu en petites quntitts. Qun es trob ben brrejt, dividim en 6 boles. Pstem mb les mns, fegint prop d'un cullerd de frin, més d'oli cd rotllo. • Pstem fins que quedi suu i prou elàstic com per generr un pressió mb el polze durnt uns segons.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2019 23:51 h
L curs electorl està llnçd i veurem qui gf en bon posició i qui mb el ps cnvit. Dos d’quests drrers poden ser ben bé l’espi convergent i l’ANC. En el cs dels segons, perquè sembl pertinent preguntr-se quin pper hi jugrà després d’hver promociont (mb diners i cpitl humà) l creció d’un nou prtit polític (Primàries) qui gf sense temps mteril de bstir cndidtur pel 28A. Què frà Pluzie, demnrà el vot per l rest de prtits independentistes, o mercdejrà mb l’bstenció ‘ptriòtic’? És un incògnit però el context en el qul ens trobem f recomnr efusivment que els independentistes vgin votr mssivment el proper bril, mb el ns tpt si cl en lguns dels csos.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2019 14:03 h
Article publict l diri www.lsrepublics.com Origen, desrrollo y ctul del ncionlismo ndluz, como inicidor del cmbio Es evidente e indiscutible, que en ls últims décds, el frcso económico y socil de Andlucí, es responsbilidd de los prtidos esttles espñoles, de form muy especil, del Prtido Socilist Obrero Espñol, y de quello que los hn mntenido, cundo de ese modo h sido necesrio. Esto ocurre porque en relidd, Andlucí no h dejdo de ser un coloni económic del resto de Estdo espñol, nte l mird complciente de los sucesivos gobierno ndluces, y el ineficz inexistente ncionlismo ndluz bjo ls cdens de l sumisión del ndlucismo.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2019 14:03 h
Només escoltnt l fiscli en el judici l procés es confirm que l sentenci, si no dictd, pot estr més que escrit. L'escrment s'h de fer efectiu. Arguments com que l violènci de l'1-O v ser dels que vn ser pllissts (el fer oposició, encr que pssiv, er motiu per l'ctució violent dels cossos de segurett), o de què els Mossos es vn posr del costt dels independentistes (és de suposr per no fer el slvtge), o de què l independènci és un pretensió insostenible (és podri interpretr com que, efectivment, Espñ no l podri suportr), corroboren un guió que v ser dissenyt qun es v començr veure, mlgrt no reconeixer-ho públicment, clr, que el suflé no només no bixv si no que gfv solides, i que s,h nt escrivint mner que s,hn necessitt més ingredients per justificr quest monumentl disbrt, del que, si bé n'hem rebut, i en rebem, les conseqüències tots els ciutdns de Ctluny, mb tot segurett en sern víctimes tots els ciutdns de l'Estt.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2019 10:36 h
Els blcons mb estenedors 3 (experiment fent prlr éssers innimts) Tercer prt — Doncs, quin sort! I encr et queixes —diu el del blcó mb l boss de rob prou plen. — A mi m’grd com l mestress estén l rob. És molt sensible qun em pos les gulles, mi no em f ml. Ho f mb molt de mirment i mb tendres mb els dits prims d’un finor com pètls. Jo em sento com les tecles d’un pino. En cnvi, l'home és mtusser i em crd uns pessics que m’rrncrà l pell bocinets lgun di. Déu ni do, si trct ixí l don —diu el del blcó que està molt endreçt i sense trstos pel mig.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2019 10:21 h
Vivim immersos en un temps convuls i d’entreteniment contmint. Presidents de govern que es veuen obligts convocr eleccions i profiten per fer un míting electorl; presidents de prtit que firmen que hn tombt el govern, que són mgnífics i mervellosos, perquè consegueixen el que els ve de gust i que profiten per fer el míting corresponent dient que bixrn els impostos i derrotrn els indepes forç de 155, fiscls generls de l’Estt que diuen que els dirigents independentistes encusts vren llnçr murlles humnes contr els cossos i forces de segurett de l’Estt? Com és possible que 100 o 1.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2019 02:19 h
(Publict "El Punt Avui" el 12-Feb-19) L cix negr és un ein d’nàlisi molt utilitzd l ciènci i l tecnologi per començr estudir fenòmens dels quls se’n sp molt poc o res, i dels quls no en podem observr directment el seu funcionment: tnt sols els podem estudir des del seu exterior. Amb quest rtefcte intel·lectul, el que fem és plicr entrdes (inputs) l sistem “cix negr” que volem estudir, i n’observem les sortides (outputs): bse de cnvir els inputs, i observnt com cnvien corresponentment els outputs, podem començr deduir lgunes de les interccions que ocorren l seu interior, ço que ens permet començr delimitr què serà, però tmbé què no serà, possible l cix negr i, ixí, tenir un primer proximció les lleis que governen el seu funcionment.
Llegir-ne més
