15 de setembre de 2013 14:10 h
Tenim dvnt nostre un feixug cmpny permnent, de consciencició ncionl i socil, i de combt democràtic, per tl de consolidr tot el que s’h fet fins r i poder vnçr de debò. . Qun prlo de cmpny permnent m’estic referint l fet que j s’h recorregut molt de cmí, j s’hn cremt moltes etpes, j s’h inicit un utèntic metmorfosi – socil i ncionl- del nostre estimt pís ctlà, però que encr ens mnc molt de trjecte; és dir, que entre l retòric i l èpic , cl posr l’ccent en l relitt pur i dur; cl començr plntejr, d’un form molt concret, els punts primordils de tot el procés d’lliberment ncionl ( mb un perspectiv de construir un pís millor , més just i molt més sostenibles ).
Llegir-ne més
15 de setembre de 2013 12:59 h
L mnifestció ntiturin d’Algemesí comptà mb el suport dels diputts Corts Frn Ferri i Jun Ponce, de l colició Compromís, de l diputd Mrin Albiol, d’EUPV, del diputt Jun Soto, del PSPV-PSOE i de l’Agustí Cerdà, d’ERPV, exdiputt i president del grup prlmentri d’ERC l Congrés. Tmbé hi ssistiren representnts de Més Algemesí i d’Esquerr Unid d’Algemesí, de SI, MDT i l PCP l costt de més de 200 persones. Començà l’estció de ferrocrril, on Encrn Cnet, president d’Inicitiv Animlist, recordà el cmí fet fins l 8ª mnifestció front les intimidcions i els esforços permnents de l’Ajuntment per cllr les veus que criden l'tenció sobre l brbàrie de les becerrdes cdfleres.
Llegir-ne més
15 de setembre de 2013 09:54 h
Com que on i el que llegeixo jo no te perquè coincidir mb les preferències lectores de tothom, em ve molt de gust reproduir, fil per rnd, un prt d'un rticle publict l'endemà de l Did pel professor Alfonso Cortés, http://www.elplurl.com/2013/09/12/hy-que-reinventr-espn/, que el seu suggerent títol m'h fet llegir mb tenció. Diu ixí: “En el contexto geopolítico y económico, ciert prte de Espñ sigue ncld en ese ncionlismo del siglo XIX, que se excit y se enltece l grito de “Gibrltr Espñol” o de “Ctluñ es Espñ” (por poner dos ejemplos), como si lo que fuer relmente importnte es l soberní mrchit sobre un territorio en lugr de l gestión de l deud, de los recursos energéticos y de l integrción culturl de los territorios.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2013 23:59 h
13 de setembre de 2013. L cort del rei Rjoy nunci que el cvll mb el misstger j h sortit de Cstell, i en qurnt-vuit hores rribrà l ciutt olímpic. Les espernces l cort del rei Artur son més vit escsses. El misstger duu les seves mns l crt de respost de Rjoy l petició d’empr del rei ctlà per convocr un referèndum d’utodeterminció. L mjordom de l Monclo j h deixt entreveure l negtiv l diàleg i l’entes, fent servir d’escut les lleis supremes de Cstell, concebudes l llit de mort del Generlísimo.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2013 16:27 h
Primer v ser Letòni, desprès h estt Lituàni ; nem bé, però se'ns h girt un fein colossl, tnt l societt civil, ls prtits polítics com l govern ctlà . Ar cl consolidr els esforços de consciènci ncionl i irrdir el màxim d'informció vers Berlin, Brussel•les i Pris . En quests moments tots ens hem de posr les piles per tl d'explicr Europ i l món , però sobretot Alemny, l UE i Frnç (l món frncòfon en generl) que Ctluny necessit poder respirr, necessit l consult i, més més, ens cl poder inicir un trnsició ncionl de debò, per començr construir civilitzdment unes estructures d'estt que grnteixin l'estt del benestr .
Llegir-ne més
14 de setembre de 2013 15:46 h
Ar no es l'hor de preguntr-nos, r que? Això est clr, r es l'hor de pensr en trebllr com volem que sigui el nostre pís, l independènci no h de ser el finl del túnel, si no, el principi de l llum, el començment d'un bonic pistge, tenim l sort tots nosltres de poder prticipr en l creció d'un estt únic l mon. Com molt be diu l CUP, independènci per cnvir-ho tot, tothom trebllr i portr en tot llò que sp, no vull un govern ple de burgesos de l mà de l bnc, vull un govern ple de gent que en sp, gent com nosltres, gent que s'h mmt moltes ules, moltes guàrdies en hospitls, músics mb moltes tules i compromesos, biòlegs enmorts de l terr, psicòlegs decidits escoltr, persones que no viuen d'esquenes l relitt socil, gent de brri, gent com tu i com jo.
Llegir-ne més
14 de setembre de 2013 14:56 h
“El President Ms confi que l'èxit de l cden humn cceleri el diàleg mb Rjoy”, l menys ixí ho expressv un titulr del diri EL PAÍS. Però quest confinç en el diàleg cus de l’èxit obtingut l Did obeeix més l desig d’un il·lusió que l cru relitt. De fet, l ministre Fernández Díz li h mnct temps per minimitzr les xifres, i del milió sis-cents mil prticipnts n’h dit que eren qutre-cents mil; el ministre d'Afers Exteriors i Cooperció, José Mnuel Grcí-Mrgllo fins i tot h mençt: “l’déu Espny seri l’déu l UE”; i l Vicepresident de Govern Sory Sáenz de Sntmrí h recorregut l demgògi: "Som tmbé el Govern dels que es quedren cs, l mjori silencios".
Llegir-ne més
14 de setembre de 2013 01:03 h
“El President Ms confi que l'èxit de l cden humn cceleri el diàleg mb Rjoy”, l menys ixí ho expressv un titulr del diri EL PAÍS. Però quest confinç en el diàleg cus de l’èxit obtingut l Did obeeix més l desig d’un il·lusió que l cru relitt. De fet, l ministre Fernández Díz li h mnct temps per minimitzr les xifres, i del milió sis-cents mil prticipnts n’h dit que eren qutre-cents mil; el ministre d'Afers Exteriors i Cooperció, José Mnuel Grcí-Mrgllo fins i tot h mençt: “l’déu Espny seri l’déu l UE”; i l Vicepresident de Govern Sory Sáenz de Sntmrí h recorregut l demgògi: "Som tmbé el Govern dels que es quedren cs, l mjori silencios".
Llegir-ne més
13 de setembre de 2013 23:56 h
Mi no hvi estt tn prop un trencment mb Espny. D'quí dos dies, Mrino Rjoy contestrà l fmos crt d'Artur Ms. L pregunt j no és si dirà que sí o que no l referèndum d'independènci -si f concessions serà l'últim crt que envirà com president d'Espny, j que mitjns, compnys de prtit i opinió públic li pssrn per sobre-, sinó si ho deix prou clr. Si intent oferir lgun engrun econòmic serà un menyspreu Ctluny que ningú cceptrà, però el govern ctlà potser es veu temptt negocir i tot plegt s'endrrerirà.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2013 13:09 h
Atenció! Hem d’estr entrents intel·lectulment i polític! Avit ens rribrà l controfert espnyol l nostr propost d’Independènci. Segur que el Govern ctlà –ho dic sense cp dd ni font, com un suposició– j h rebut lgun insinució de sotmà. El Finncil Times prl de federlisme simètric (li deuen brillr els ulls l Nvrro...) i lgun tertulià locl del PP f mesos que prlv que l fórmul d’Estt ssocit s’estv coent l Monclo... Però, per què no ens convé lgun d’questes solucions territorils? Crec que els rguments per rebutjr qulsevol controfert espnyol es poden relcionr mb diferents àmbits del procés de negocició: el context, l’emissor de l propost, i el contingut, principlment.
Llegir-ne més