31 de desembre de 2013 09:46 h
El poble de Portbou pteix un crisi estructurl d’ençà de f, com mínim, 30 nys . Portbou no v sber, en el seu moment, fer l veritble i necessàri reconversió econòmic i socil de debò i pssr d’un economi de desptxos duners i trnsbordments ferroviris en fronter, un economi, un model turístic diversifict. Tmbé s’h de dir que tmpoc es v tenir mss jud i/o recolzment de les institucions suprmunicipls . De fet, d’ençà dels nys vuitnt del segle psst tots els equips de govern municipl hn prlt molt de convertir Portbou en un poble turístic, però mi s’h cbt concretr res de res : el poble de Portbou no se n’h sortit mb el turisme.
Llegir-ne més
31 de desembre de 2013 00:00 h
El miedo, el temor, el pvor, el pánico, el cnguelo, o como quiers llmrlo Espñ, no te conviene, pero lo tienes. Lo reflejs de nuevo con tu juego sucio que hor intents vender desde el exterior ¿Adónde vs Espñ? No querí hblr de ti en estos momentos, pero no me dejs más remedio. Tienes que sber que el miedo es mlo. El miedo bloque, no te dej ver l relidd tl como es. Ver l situción con el prism de l equidd que deberís. Y no te vlen ni los discípulos de Queipo de Llno en los medios de tu cpitl.
Llegir-ne més
30 de desembre de 2013 21:00 h
“Se puede firmr, con todo rigor histórico, que nunc Ctluñ, en su histori democrátic, h lcnzdo myor grdo de utogobierno en todos los ámbitos, político, económico y culturl, [...] como el dí en que, en virtud de l Constitución y el Esttuto, Ctluñ recuperó sus instituciones de utogobierno”. “No existe ningún enfrentmiento del Estdo espñol con Ctluñ sino l discrepnci hbitul en l vid polític, como en culquier otr democrci." "El movimiento simétrico l independentist es el expulsionist; el de quellos que quieren romper con Ctluñ.
Llegir-ne més
30 de desembre de 2013 17:40 h
Sens dubte, molts els grdri pensr que el procés sobirnist divideix Ctluny. No és l mev percepció. En questes dtes de Ndl, propícies l retrobd mb mics i fmili, no mncv "el tem" en les llrgues sobretules. Per descomptt, com l vid norml, no exisiti l unnimitt, més vit l contrri. Alguns expressven l sev voluntt de votr no, ltres l'estrny vi intermitj generd per contentr qui h vist frcsst el seu intent d'un Espny plurincionl del "sí-no", ltres tenien decidit n votr perquè no se sentien trets.
Llegir-ne més
30 de desembre de 2013 17:40 h
Sens dubte, molts els grdri pensr que el procés sobirnist divideix Ctluny. No és l mev percepció. En questes dtes de Ndl, propícies l retrobd mb mics i fmili, no mncv "el tem" en les llrgues sobretules. Per descomptt, com l vid norml, no exisiti l unnimitt, més vit l contrri. Alguns expressven l sev voluntt de votr no, ltres l'estrny vi intermitj generd per contentr qui h vist frcsst el seu intent d'un Espny plurincionl del "sí-no", ltres tenien decidit n votr perquè no se sentien trets.
Llegir-ne més
30 de desembre de 2013 14:01 h
Que be que h sortit el resct bncri... No ?. Es vn demnr 100.000 milions d'euros per resctr l bnc espnyol i se n'hn utilitzt, només, 40.000 milions !. Més de l meitt per un sol entitt, nscud de les ruïnes, i que h estt un ruïn més grn per molt gent que s'hi v deixr entrmpr. Un resct que li perllong l vid... només per ser qui és i per venir d'on ve. Ar, quest “èxit” que l'expliquin be ls mils d'vis que hn perdut prt, o tot, dels seus estlvis de tot l vid per les “ensrrondes” de les “preferents”, o similrs.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2013 20:12 h
Ctluny estri condemnd l desgràci etern com poble i com Nció, si es donessin els resultts que hir extrpolv TV3 de l drrer enquest del CEO. 48% fvor de l independènci, 24% en contr, i 21% l 3 vi, mb un 7% d’indecisos. Si quest percenttge es trduís en vot blnc, s’imginen que ens quedem en un 49%, un sol punt? S’imginen que tot l’esforç fet de picr pedr l llrg de 300 nys i moltes i moltes genercions de ctlns d’quí i d’rreu es desfà per culp d’un consult de tipus rbre, encobert sot dues preguntes? Perquè huri de gunyr el “no”, o l “3 vi” (que no depèn de nosltres), si igulment l’opció independentist seguiri essent l més votd, encr que no rribés l 50%? A flt de poder veure les primeres enquestes serioses (no s'hi vlen els tripijocs del di després de l’nunci de L Vngurdi, El Periódico i els mitjns de l cvern), sembl que un dels fctors clu serà el vot en blnc, o sigui, l gent que frà l’esforç d’nr votr i no posrà cp creuet.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2013 20:06 h
L por de l’unionisme és que els ctlns votin el proper 25 de mig, dt de les eleccions europees, en clu sobirnist. Por, per cert, comprtid pel president del Prlment Europeu, el socildemòcrt Mrtin Schulz, que j ens v visr que el que es decidi en quests comicis és l ideologi, més o menys socil, més o menys conservdor o més o menys verd, que tindri Europ en els propers nys. Òbviment, que el clm sobirnist es fes sentir for de les nostres fronteres un cop més ─i en unes eleccions europees!─ irritri considerblement els contrris l dret decidir i, en bon mesur, els que, des de l còmod distànci i per prgmtisme polític, encr defensen que es trct d’un fer intern espnyol en què, de moment, no cl prendre-hi prt.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2013 18:46 h
El problem de Ctluny i dels ctlns no és l pregunt de l consult, com lguns pretenen insinur les xrxes socils. El problem de debò de cs nostr és l mnc de cultur polític dels ctlns . En quest sentit, qun prlo de polític no vull vinculr-l l prtidisme, ni ls interessos prtidistes; vull referir-me l polític com ein (convenció) que tenen els éssers humns civilitzts per regulr, democràticment, l societt. L polític, en els pïsos normls, és l clu de volt que permet viure en un societt, mínimment, cívic i just; és l’instrument per lluitr eficçment contr l xcr de l corrupció, l qul cos és l conseqüènci dels interessos econòmics descontrolts, d’un minori molt minoritàri.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2013 16:32 h
Entrevista publicada el 21 de novembre de 2013 al Directe.cat. Podeu llegir-la en aquest enllaç.
Llegir-ne més
