Josep Huguet
13 de gener de 2014 15:36 h
ANEM DE COMPRES AL SINCROTRÓ?
H sltt l'lert entre les ptronls del petit i mitjà comerç de Ctluny per l'nunci de l creció de deu plns directors estrtègics impulsts des del Deprtment de Territori que tenen per finlitt bàsic, diguem-ho clr, el de treure's del dmunt el màxim de metres qudrts de l grn propietàri de sòl que és l Generlitt, gràcies Incàsol. Aquest necessitt peremptòri d'r, obligd per l situció de cix buid de l Generlitt, podri provocr que cigués en greus errors de conseqüències econòmiques nefstes.
Llegir-ne més
Cap comentari
Cercle Català de Negocis
13 de gener de 2014 12:50 h
Un procés democràtic, pacífic i conforme al dret
El procés per l independènci d’un nció pot fer-se de moltes mneres. No existeix un fórmul preestblert, i ixí h estt l llrg dels segles per tots quells pobles sotmesos que un di vn dir prou i vn lluitr per l sev llibertt i dignitt. Cd poble h hgut de trir el seu propi cmí. De vegdes bse de cometre errors i hver de començr de nou. Bàsicment, però, sempre h existit un component violent en el procés de seprció d’un territori de l sev metròpoli, encr que hi h exemples de processos bsolutment pcífics.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
13 de gener de 2014 12:09 h
Per què el jovent prefereix llegir la premsa local avui en dia?
Mlgrt un declivi continu en les seves vendes, l prems diàri i setmnl comrcl romn Ctluny com el tipus de prems d’informció més llegid, molt per dvnt dels diris ncionls i esttls i les revistes d’informció. Des de l’sttus quo, hom busc comprendre per què es llegeix vui di l prems locl, per què es mnté quest fenomen fefent que trcten com virtul. Les motivcions per llegir diris i setmnris comrcls i locls es mntenen estbles en el temps. Per començr, un no tri el seu “periòdic preferit”: freqüentment, s’heret l lectur dels pres, o bé es llegeix el que està disponible l lloc on s’esmorz o es menj.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
13 de gener de 2014 10:14 h
Consell Assessor per a la Tonteria Nacional
Dei Npoleó que qun voli solucionr un problem, ho encrregv un person i, qun no voli, ho encomnv un comissió. Sens dubte, si l’emperdor dels frncesos hgués volgut fer el ridícul hgués designt un Consell Assessor per l Trnsició Ncionl. A cp ctlà, per més ptriot que sigui, se li escp que els informes que fins r h fet els ssessors hn estt, com mínim, decebedors. Suposem que com que els membres del CATN, segons l Generlitt, “no perceben cp retribució pel fet de pertànyer-hi, ni ostenten cp dret d'ssistènci per les reunions del Consell, ni ltres indemnitzcions” tmbé les seves idees són low cost.
Llegir-ne més
Màrius Viella
13 de gener de 2014 00:28 h
Les grans petjades
Les grns petjdes Des de els ctorze nys fins ls vint-i-dos mb “mili” inclos, vig trebllr l Ceràmic Sbter, en que vig desenvolupr les feines que dintre l mteix estructur , es considerven “especilitzdes”, com er envernissr i enfornr en les dues mns (dret i esquerr), ixò vol dir que l ceràmic del vidrit , no teni cp secret per mi, fins que vig decidir cnvir el rumb de l mev vid deixnt l ceràmic i encetnt l de bosquetà, trctorist i pgès, cmioner durnt divuit nys , crnisser dotze i xofer d’utocrs onze, fins rribr l jubilció, 64nys.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
12 de gener de 2014 21:54 h
Les campanyes en negatiu i el seny català
Les cmpnyes en negtiu no funcionen. Poden tenir els seus efectes curt termini, però no es poden plntejr mb un horitzó prolongt en el temps. Per quest ró, l cmpny contr l independènci d’Escòci que està duent terme el Regne Unit, és de cràcter soft. I ho és per dues rons: l que cbem de descriure, i en segon lloc, per l comoditt de tenir unes enquestes de moment sempre fvorbles. Cmeron no necessit fer res per gunyr el referèndum, però com primer ministre de l Unió, està obligt com mínim fer de tnt en tnt lgun gest per defensr l’opció del “no”.
Llegir-ne més
Claudi Bachs
12 de gener de 2014 19:21 h
Importància del Baix Llobregat pel procés i el país.
El Bix Llobregt és un de les comrques més pobldes del pís. En ell es concentren més unes quntes grns ciutts (l nostre nivell on només Brcelon ultrpss el milió d'hbitnts) i més molt de l'industri de Ctluny. És un comrc extens i vrid, doncs hi trobem des de grns empreses com Set o Solvy, mitjnes y petites reprtides per tots els municipis, però tmbé l'eroport interncionl, cmpus universitris i, un prell de coses que no cl oblidr: el delt del Llobregt, l sev reserv i un prc grri que es trov sotmés pressió per l'urbnisme i les comuniccions.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
12 de gener de 2014 17:37 h
Patronals contra l'Estat
Avui en di trebllr Ctluny ens surt més cr que trebllr segons quin regió espnyol. És un fet i no ens ho podem permetre. Mentre el treblldor ctlà s’esforç per rribr finl de mes tmbé veu com els serveis públics del pís empitjoren o despreixen. Ens clen ptronls i sindicts que no tinguin pèls l llengu. Associcions i portveus que prlin clr, que posin els números sobre l tul i fcin pressió de debò. No ens vlen empresris prtidistes, complexts o interessts com segons quin dirigent de “lCix”, el treblldor h d’nr pel dvnt i llibernt-nos del llst de l’Estt sembl que viurem millor.
Llegir-ne més
Loreto Giralt Turón
12 de gener de 2014 15:38 h
Estimar-se
Des del llit estnt, en Pu escoltv els sorolls que provenien del menjdor. No el deixven quedr-se despert més enllà de les nou del vespre. Ets mss petit, li deien. Si lmenys pogués fer com l mre i llegir dins del llit... però no en sbi prou, tot just nv per l lletr de pl. Mlgrt no senti l televisió sbi que els pres tmpoc dormien, n'estv convençut perquè podi veure l llum que s’escolv per sot de l port del dormitori. Estrien lluitnt contr lienígenes que hvien vingut destruir el plnet? Podien trnsformr-se en superherois i no li hvien explict? Ell er qui mrcv més gols de l clsse.
Llegir-ne més
Xavier Ayneto
12 de gener de 2014 13:07 h
I el Tricentenari?
L portd del 13 de gener de 2014 Permeteu-me unes reflexions sobre les portdes en Ctlà del di d’vui. Crec que ens hn gunynt l prtid de les portdes. El di que els ctlns hvíem d'estr més orgullosos de l nostr històri comprtid i de l'esperit de joi per un futur proper, mitjnçnt uns tripijocs que no poden ser fruit de l csulitt, totes les portdes dels nostres diris ignoren l Inugurció del tricentenri i donen prioritt un "bluf" cret l Pís Bsc. Sí, “Bluf”. Podem creure que un error polític pot hver fcilitt l destrucció de no se quins documents, que l detenció d'un grup de persones és significtiu.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs