7 de març de 2014 23:22 h
El PSC h viscut un setmn més en el seu progressiu però ràpid desbllestment: crítics que hn de gestionr, militnts que es donen de bix i ex-dirigents que no només se'n vn sinó que donrn suport un ltr forç prtir d'r. Els socilistes es desqurteren, es difonen i es fn petits en l grn mss de soroll que està provocnt el procés sobirnist, però enmig de tnt misèri, un petit bon notíci: el Finncil Times, en el constnt seguiment dels independentismes europeus, h ssenylt quest divendres l tercer vi com possible solució.
Llegir-ne més
7 de març de 2014 12:26 h
Quin justíci és l que pot legislr lleis per sncionr i multr dormir l crrer, remenr l bross, o encorsetr les mnifestcions ciutdnes, o cremr segons quin bnder, i pot permetre que "presumptes" delictes, més que provts, pssin de pssd pels jutjts, s'llrguin incomprensiblement en el temps, o cbin com un pel·lícul de riure ?. J result mss norml veure imtges de certs persontges, fins r intocbles i respectts pel seu poder, entrnt i sortint de les estnces judicils però que sembl que no s'encert mb l fórmul d'cusció que cbi on els seus delictes, en un cs norml, portrien.
Llegir-ne més
7 de març de 2014 07:45 h
Un dels fets més escndlosos dels drrers mesos, i que, tnmteix, no h trnscendit l'opinió públic, és l restricció d'ccés ls historidors ls rxius del Ministeri d'Afers Exteriors. No es trct, com pot ser ronble, d'evitr l consult de documentció recent, sinó l totlitt, des de l mteix creció de l diplomàci imperil del segle XVII. Un restricció, més, sense suport legl i que s'fegeix l impossibilitt d'ccedir bon prt dels fons documentls judicils i militrs. Tnt és ixí que uns 300 investigdors d'un centenr d'institucions cdèmiques de 16 pïsos hn ixect un escrit de protest contr quest inexplicble decisió.
Llegir-ne més
7 de març de 2014 00:00 h
Així és com l Delegció del Govern de l'Estt espnyol Ctluny es present l ciutdni en l sev web (en un text, per cert, encpçlt per l foto de l'ctul delegd, M. De los Llnos de Lun, i signt per Jon Rngel, l'nterior delegt del Govern). Aquest és j l primer mostr de l importànci que l Delegció del Govern torg l proximitt mb l ciutdni... Mri De los Llnos de Lun és un dvocd sevilln que f nys que ocup diversos càrrecs públics Ctluny: subdirector de l'Institut Ncionl de l Segurett Socil de Brcelon (1996-2003), president de l comissió d'vlució d'incpcitts lborls de Brcelon i ssessor de l Tresoreri Generl de l Segurett Socil de Brcelon.
Llegir-ne més
6 de març de 2014 22:51 h
Que un orgnisme tn influent com Moody's hgi esmentt l'independentisme ctlà j és tot un èxit. Qui li huri dit quell militnt de l cus f uns nys, qun només eren qutre gts qui ho defensven, que Moody's prlri del fenomen. De fet, f uns nys, i mb l'esteld com únic rgument, el somni d'ssolir l plen sobirni pssv per emulr Mcià proclmnt-l des del blcó de l Generlitt. Res més lluny de l relitt. Ar tothom h près que el reconeixement interncionl és bàsic perquè sigui vàlid -els últims que se'n vn donr, els de SI, ho vn fer mss trd-.
Llegir-ne més
6 de març de 2014 15:44 h
F molts nys que he observt q el ctlà no està contemplt ni en els prospectes dels medicments ni en el seu pckging i no entenc mss el perquè. D'cord mb l llei de normlitzció lingüístic(Llei 7/1983, de 18 d’bril) o l llei de polític lingüístic (Llei 1/1998,de 7 de gener) no huri de ser el ctlà uns dels idiomes, tmbé, en el que els nostres productes (entenent els productes ctlns) estiguessin escrits/etiquetts?, més més de tots els ltres idiomes que es vulgui (cstellà inclòs) o convingui.
Llegir-ne més
6 de març de 2014 15:06 h
És ben curiós, i fins i tot jo diri que huri de ser objecte d’estudi, les reccions i els posicionments de l poblció dvnt el procés sobirnist pel dret decidir encett Ctluny. Al principi de l’esmentt procés les reccions vn ser més bé polítiques i institucionls, i l gent del crrer, en principi, semblv que no teni opinió doncs no cbv de copsr l importànci i trnscendènci del fet. A mesur que el Govern ctlà i el Prlment Ncionl pel Dret Decidir (PNDD) segueixen fil per rnd el full de rut consensut, l gent començ donr-se’n que no és cp frol i que l cos v de debò.
Llegir-ne més
6 de març de 2014 10:41 h
M’h sorprès positivment l’optimisme del secretri generl de l’ACPG, Josep Ritort, Comunicció 21. És, ixò si, un optimisme modert. Ni un frse rruxd, sinó il·lusiond, bon precedent per encrr el desbrossment del jrdí periodístic per començr gudir de brots verds. Les tiges són primes, però, si hem de fer cs l inversió publicitàri d’quest 2014: un bon gener, un febrer que f les pus mb l’ny psst, i un lleuger millor per quest mrç. El fenomen que punt en Ritort (el nixement de noves cpçleres) tmbé es dibuix l prems de pgment.
Llegir-ne més
6 de març de 2014 00:00 h
El dissbte di 8 de mrç commemorrem el di interncionl de les dones. El Prlment de Ctluny i el Plu de l Generlitt collirn els ctes institucionls pertinents i donrn, un ny més, un misstge de compromís mb l igultt entre homes i dones. Això pssrà dos o tres dies després que llegeixi mb estupefcció que un 33% de les dones europees hn ptit violènci de gènere. Ho llegeixo ls diris, ho veig l TN i no em sé estr de tuitejr-ho per denuncir-ho. És repugnnt, incceptble i un verdder xcr socil. És innegble que si comprem l situció de les dones de l mev generció mb l de les nostres mres i les nostres àvies l situció h millort moltíssim.
Llegir-ne més
5 de març de 2014 20:12 h
L supremci port l pròpi ignorànci i l’engny dels ltres per mntenir el control del poder. Vgin mb compte i no ciguin l trmp. Però res es pot fer qun el poder s’escorre entre els dits. Avui els presentem dos exemples: Els voltors devoren el PSC. Des de l’rribd de Montill, i sobretot des de l pèrdu de l Generlitt i l’Ajuntment de Brcelon, el PSC h inicit un trvessi cp l nufrgi. L cos j s’hvi inicit molt bns, però r no hi entrrem. L cúpul del prtit h perdut pes electorl, i cos humà.
Llegir-ne més
