16 de març de 2014 22:08 h
Del congrés de mrç del 2012, on CDC v introduir un post per un difús Estt propi, fent el que en cstellà dirien un mgo, l convenció ncionl d’quest cp de setmn, just dos nys després, on CDC post mb clredt per un Constitució ctln. Aquest és l’ctitud vlent que f tnts nys que els votnts d’quest formció esperen. I tmbé Ctluny, perquè cp l llibertt hi hem d’nr tots junts. L pitjor notíci que podi rebre l’unionisme l’h publict precisment un diri unionist com és el socilist El Periódico.
Llegir-ne més
16 de març de 2014 20:06 h
Per què l cultur h esdevingut un element essencil de les nostres vides i un de les principls preocupcions polítiques? Com hem rribt construir l nostr ctul societt del coneixement i de l informció? A l sev obr Els poders de l cultur, Jen-Louis Genrd cerc respostes questes qüestions. L sev conclusió és que les dues crcterístiques principls de l cultur modern, l crític i l’expressivitt, s’hn mnifestt en l reivindicció dels drets i llibertts fonmentls: llibertt de prems, d’ssocició i de reunió.
Llegir-ne més
16 de març de 2014 15:58 h
El 7 de juny de 2005 preix el primer mnifest de Ciuddnos cret per lguns intel·lectuls. Ciuddnos diu que l llibertt i l igultt de les persones està per dvnt de les llengües i les bnderes. Que els drets no són dels territoris, si no dels ciutdns. Proclmnt un rebuig qulsevol cràcter d’identitt ncionl. Denuncien l’bús dels ncionlismes. Diuen no l ncionlisme, no tots els ncionlismes. River, dvoc per un Espny unincionl, d’un únic nció. El seu eslògn Espny és “Juntos Podemos” i el prtit pss dir-se “Movimiento Ciuddno”.
Llegir-ne més
16 de març de 2014 13:25 h
Desprès del debt de l pobres cldri ctivr mb urgènci, posr en mrx qun més vit millor- entre moltes d’ltres mesures -un pl especil per lluitr de debò contr l’tur dels mjors de 45 nys. Cldri rticulr - mb un grn consens polític i socil – un men de quotes socils per contrctr, tnt l'empres privd com l'dministrció públic, quest sector de gent de molt difícil inserció i col•locció lborl; però mb cert experiènci, molt vluos que, ltrment, tl com està el merct lborl i ,sobretot, mb les rbitrrietts que pteixen, si no es pos en funcionment quelcom excepcionl mi podrn tornr trebllr i tenir un vid mínimment dign.
Llegir-ne més
16 de març de 2014 11:51 h
Agrdi o no grdi ls poders fàctics. Es vulgui veure o no, el món mir Ctluny. D’ençà que se sp el di que l ciutdni serà cridd votr i es coneix l pregunt, el cs dels ctlns j és l bell mig de joc. Certment, fins que no foren publicitdes dt i contingut de l pregunt, el cs dels ctlns no s’hvi gunyt un espi en el presttge dels problemes polítics rels que l democràci europe h de metbolitzr i resoldre. Els productes escocès i ctlà són l’prdor i per molt que l’dministrció espnyol s’escrrssi j no en sortirn.
Llegir-ne més
15 de març de 2014 20:12 h
El museu d'històri d'un hipotètic Ctluny independent hurà de reservr un lloc, sens dubte, l ministre Mrgllo i els seus informes. L'últim pot rribr ser un peç clu perquè historidors i ctlns del futur entenguin quin er l'embrionri rgumentri espnyol contr l independènci mesos de l trdor rdent de 2014. Declrcions, insinucions, mences i en definitiv soroll tort i dret es condensen en 14 pàgines de previsions concretes sobre l'economi ctln. El públic en generl no sp el detll del document, tret de les qutre ddes mode de conclusió, j que els mitjns j hn enfoct l polèmic en l possible compreixenç del ministre d'Exteriors l Prlment per exposr el text.
Llegir-ne més
15 de març de 2014 09:03 h
Tothom té l sev històri, però l polític politicire no té memòri i ens brind espectcles com el del ple de l pobres. Hem vist l demgògi dels grups de dret i obertment dependentistes que hn post sistemàticment pls les rodes d'un finnçment just per Ctluny, boicotejnt l'Esttut i negnt-se negocir un model de recursos que ens costés l concert bsc; i r reclmnt que tnquin TV3. Hem vist l demgògi de l'esquerr sucursl que hvent contribuït des de l sev mrc esttl l'sfíxi de Ctluny i hvent governt fins f tres nys el pís ptint les penúries de l discriminció i començnt hver d'plicr retlldes i incórrer en endeutment, r es permet donr lliçons de morl.
Llegir-ne més
15 de març de 2014 00:00 h
"Algo huele podrido en Dinmrc" es un sentenci recitente y suspicz que le decí el fiel Mrcelo Hmlet y Horcio en l conocid obr de Shkespere, “Hmlet”. Aquí el olor que nos lleg es más de lo mismo. L histori se repite un y otr vez inexorblemente. Como l protgonist del dí de l mrmot en l películ, ”Atrpdo en el tiempo”... No hy nd y que proveng desde Mdrid que se diferente, que huel bien, o que nos sorprend, que un es peor. Aquell notici en que el Centro Ncionl de Inteligenci (CNI) hbrí preprdo un pln pr detener el proceso de independenci en Ctluny de hce hor escsmente un ño, prece que se hst un desenlce que esperábmos (y lo que veng en un futuro tmbién), y lo trtmos con curiosidd.
Llegir-ne més
14 de març de 2014 22:56 h
Prosigue el desvrio... de l cvern mediàtic. L’ABC rrencv vui dijous edició vomitnt bilis contr l’ANC. L utodenomind Asmble Ncionl Ctln. Qui l’h de denominr si no és ell mteix? Tergiversnt un document de trebll de l’ANC en què es propos el Snt Jordi de 2015 com dt per proclmr l DUI, el diri espnyol demn l dissolució de l’ANC i l’encrcerment de l sev president, Crme Forcdell. Tl com rj. L’ANC, doncs, f por. L’Assemble preveu qutre supòsits que frien legítim i possible l independènci ctln dins el que nomenen “fse de declrció d’independènci”.
Llegir-ne més
14 de març de 2014 21:56 h
Ves per on, el "profet" Mrgllo ugur ls ctlns un futur gloriós, mb l promes de no morir mi i donnt l respost l misteri més enigmàtic de l'home: sber que hi h després de l nostr desprició. Dón uns mesos de vid Ctluny, més o menys fins finls del 2014 o tot estirr fins l 2015, i llvors qun l nostr seprció d'Espny sigui un fet i siguem independents despreixerem del mp i vgrem per l'espi "in secul seculorum" (pels segles dels segles, mén!). No sé si quest menç del ministre serà ben vist per l Conferènci Episcopl, doncs qun un despreix d'quest món ens prometen un prdís diví i etern, que diuen serà l cony!, però mi hn predict que donríem voltes per l'espi sense solt ni volt per sempre més.
Llegir-ne més
