23 de març de 2014 18:34 h
L democràci espnyol està bsd en el liberlisme polític, o sigui, en l’elecció de representnts de diferents prtits polítics mitjnçnt el vot dels ciutdns. Però l’ctul sistem polític espnyol v ser conseguit després d’un Trnsició, d’un cnvi, de pssr de l Dictdur Frnquist l Monrqui Constitucionl. L monrqui v venir de l mà de l dictdur, l reform es v fer des de dintre de l dictdur encr que hi hvi un oposició, però quest estv dividid i er dèbil socilment. L’exèrcit continuv tenint cert control del poder polític.
Llegir-ne més
23 de març de 2014 13:57 h
Vig celebrr el di del meu snt enrolnt-me l’utocr orgnitzt per PIMEC de Mnres per ssistir l’cte Diguem prou. I ho vig fer per l mev condició ctul de person vinculd l món de l microempres, però tmbé per convicció estrtègic. L petit empres és l que grnteix l mjori de l’ocupció i un bon prt del PIB de Ctluny i el seu estt de slut ens huri de preocupr tots. En el mrc de les meves responsbilitts pssdes l Prlment i l Govern segurment no he fet tot el que m’hgués grdt fer fvor d’quest segment econòmic, però globlment estic orgullós de l trjectòri i del nivell de complicitt que vig rribr mb l mjori de representnts d’quest sector industril, turístic, comercil i tecnològic.
Llegir-ne més
23 de març de 2014 00:20 h
Certment no es pot generlitzr, però l impressió que rrib un vegd consolidt el procés sobirnist en l ment de molts intel·lectuls, és més vit d’incomprensió qun es trct d’expressr un punt de vist l respecte. Conegud és, per exemple, l grn dmirció de tot un George Steiner per l plurlitt lingüístic del continent i, ixí i tot, l’utor de Grmàtiques de l Creció firm: “Els odis ètnics, el ncionlisme xovinist i les reivindiccions regionls hn estt el mlson d’Europ. L netej ètnic i l’intent de genocidi ls Blcns només són l’exemple més recent d’un plg que s’estén fins l nord d’Irlnd, el Pís Bsc i els descords entre flmencs i vlons.
Llegir-ne més
22 de març de 2014 23:15 h
Dvnt l confluènci de 2,5 milions de persones quest trd Mdrid en l’nomend “Mrx per l Dignitt” (segons els càlculs de l’orgnitzció), el govern de Mdrid h recciont de dues mneres. L primer, l més mediocre i clàssic, v ser l de les desqulificcions. El govern titllv els mnifestnts "d’ultres", i els comprv mb l formció feixist greg Alb Durd. L segon, vui, h estt l de desvir l’tenció profitnt l’vinentes per disprr contr Ctluny. Segons Alfonso Alonso és igul d’ntidemocràtic imposr l voluntt per l violènci que per les urnes.
Llegir-ne més
22 de març de 2014 14:13 h
Ahir vig ssistir l inugurció de l’exposició 1976-2014 Crònic dels cnvis. El periodisme les comrques gironines, comissrid per l’historidor Enric Pujol i mb Mrcel Dlmu com responsble gràfic. Un exposició de modestes dimensions, i que tnmteix, represent un històri recent condensd que serveix, des del present, per fer vist enrere i comprendre l lògic d’un evolució. No cl que insisteixi l’hor de defensr l cpitlitt i l’trctiu culturl i socil de Giron, ciutt on vit frà vint nys que resideixo.
Llegir-ne més
22 de març de 2014 11:59 h
No huri de ser ixí. No huri de ser tn fàcil. No huri de poder ser que els mnies de qulsevol prtit rribin l poder, perquè foren cpços d’conseguir més vots que les ltres formcions polítiques, vots que gunyren gràcies escmpr els productes que produïen un hipotètic fàbric de mentides. Aquest fàbric de mentides v elborr un progrm electorl que v servir per gunyr les eleccions. No hn complert el progrm electorl, però j tenen productes nous que l fàbric de mentides elbor, per emmscrr i dissimulr l sev nul·l eficàci per resoldre els problemes de l ciutdni, les dificultts del poble.
Llegir-ne més
22 de març de 2014 11:18 h
F uns mesos vm provocr un debt l plenri del Congrés sobre l leglitzció de l producció, distribució i consum de l mrihun. No ens en vm sortir. PP i PSOE, liens l màxim que el que cl és més pedgogi i menys repressió, l rebutjren. L fein, però, mi és blder. Ar, l Comissió Mixt per l’estudi del problem de les Drogues del prlment espnyol h preprt un ponènci sobre ddiccions, ró per l qul els republicns hem presentt un seguit de vots prticulrs per tl d’turr l polític repressiv i penlist mb què es trct el consum de drogues.
Llegir-ne més
22 de març de 2014 11:02 h
En relció mb les pretensions del Ministeri de Justíci del Sr. Ruiz Gllrdon de crregr-se els Jutjts de Pu i d'ltres òrgns judicils, mb l qul cos s'enviri l'tur, l misèri més bsolut, milers de funcionris de justíci, sobretot els interins; cl tenir en compte que molts dels possibles fectts tenen més de 45 nys, mb l qul cos ,difícilment tornrien trebllr. Per ltr bnd, quest reform tn criminl implicri un pèrdu de serveis pels pobles i ciutts petites de Ctluny, girebé tot l'Administrció de Justíci es concentrri les cpitls de provínci ( un model rbiosment jcobí) tot plegt implicri un pèrdu de drets de grn prt de l poblció de les comrques ctlnes, que unit l reform de l'Administrció locl, l qul vol crregr-se els petits municipis i degrd els serveis del municipis de menys de 20.
Llegir-ne més
22 de març de 2014 00:00 h
Al hombre se le puede rrebtr todo slvo un cos: l últim de ls libertdes humns, l elección de l ctitud personl que debe doptr frente l destino. Cd individuo, ún bjo condiciones dverss o trgics, gurd l libertd interior de decidir como quiere ser y ctur, y exteriorizr o no su opción nte es trscendentl situción. Es precismente l postur en el cmino seguir l que ndie nos puede rrebtr, l que confiere l existenci, un intención y un sentido. Un person no necesit relmente vivir sin tensiones, sino esforzrse y luchr por un met o un misión que le merezc l pen.
Llegir-ne més
21 de març de 2014 20:12 h
Per què crer un registre de ctlns vivint l'exterior? Quin sentit té elborr un llist voluntàri de ctlns d'rreu del món que vulguin prticipr en l consult? Quin motiu hi h per mobilitzr l'Institut d'Estdístic de Ctluny pel pdró i intentr sumr esforços mb l'AMI i d'ltres entitts? Per quin ró s'h de preprr un consult que j sbem que no deixrn fer, tenint en compte que Ms j dmet que el 8 d'bril els sobirnistes no en trurn res, i que CiU j prlen d'un DUI? Precisment perquè s'h de tibr l cord l màxim.
Llegir-ne més
